"10x6": El repte d'un institut de Lleida perquè els alumnes parlin català als passadissos

LleidaBalls, receptes, bromes... i, sobretot, reptes. Molts d’insòlits i també alguns d’absurds que busquen l’atenció i el reconeixement dels seguidors i que ocupen gran part del dia dels adolescents catalans que, de mitjana, passen entre set i vuit hores al dia davant d'una pantalla. Ara, un institut lleidatà ha volgut aprofitar el creixent interès dels seus alumnes per les xarxes socials per fer front a un problema generalitzat: el poc ús del català entre els més joves.

A l'INS La Mitjana hi ha mig miler d’estudiants, repartits entre secundària i batxillerat i una trentena d'adolescents més, que són nouvinguts i assisteixen a l’aula d’acollida. “Nosaltres ens trobem en un nivell lingüístic bo –admet la directora, Montse Labèrnia–, parlem en català a totes les matèries”. Una altra cosa és fora de les aules i, sobretot, entre aquells alumnes de procedència estrangera, on el castellà és majoritari. Fa poques setmanes, però, la realitat lingüística dels passadissos i el pati del centre va canviar per complet.

Sota el títol "10x6 Mantinc el català" l'institut va llançar una campanya a les xarxes socials on desafiava –de la mateixa manera que es fa als reptes virals de TikTok o Instagram– els seus alumnes a parlar exclusivament en català. Es demanava que durant deu dies, en les seves respectives sis hores lectives, es fes servir el català no només a les aules (on s’aplica sempre per decisió directiva) sinó sobretot durant les hores de descans, al pati, als passadissos i, fins i tot, fora del centre.

Ara bé, un cop passats els deu dies de repte, l’equip docent va avisar que el desafiament es prorrogava de forma indefinida. “Aquest programa ha de tenir continuïtat”, reivindica la directora del centre.

Al vídeo del desafiament apareixen adolescents, tots lleidatans, que són fills d’immigrants i expliquen com la seva aparença condiciona els usos lingüístics dels seus interlocutors. “Hi ha persones que, tot i que jo els parlo en català, em responen en castellà”, assegura Mounaim Daki, un jove català de pares marroquins. “Segurament el meu físic els fa pensar que no en sé prou”, reconeix el jove de disset anys, que opina que el nou projecte del seu institut ha despertat consciències. El seu company Guille Diome, d’origen senegalès, parla fluidament castellà, wòlof i català. Però aquesta última llengua queda relegada només a l’activitat acadèmica. “Jo em trobo més còmode parlant en castellà –reconeix Diome– perquè tota la vida ho he fet així”.

Impacte mediàtic

Miquel Àngel Cullerés, el coordinador LIC (Llengua, Interculturalitat i Cohesió) de l’institut i un dels dissenyadors d’aquest desafiament, explica que l’objectiu és “mantenir l’ús social del català”, ajudar a trencar tòpics i a encoratjar els estudiants a “no canviar de llengua per una pretesa ignorància”, induïda per l’aspecte físic. La valoració del projecte per part de l’equip docent és positiva, “perquè hem empoderat els alumnes, donant-los visibilitat a les xarxes socials”. Però l’impacte mediàtic de la campanya ha sobrepassat les expectatives d’alguns dels participants. “Jo no estava preparada mentalment –reconeix Aya Soussi, de setze anys–, però admeto que ens ha fet adonar del problema generalitzat del català, que gairebé tothom sap parlar-lo i molts no l’utilitzen”.

El vídeo del desafiament va provocar una inesperada atenció mediàtica, fins i tot aixecant polseguera entre mitjans espanyolistes. “Ens ha sorprès tota aquesta expectació, sobretot perquè cada any es generen molts projectes per potenciar l’ús del català a altres centres, alguns d’ells molt ben fets”, comenta Labèrnia. La iniciativa és, per als seus promotors, “un granet de sorra” en un context desfavorable en què l’ús del castellà va guanyant terreny. Però, com diu Cullerés, “l’educació és, per definició, anar a contracorrent”.