Els dos 10 de la selectivitat faran medicina: "L'entorn és tan important com l'esforç"

BarcelonaDos estudiants catalans han tret un 10 a la selectivitat, una nota que feia vuit anys que no es registrava al nostre país. I una altra coincidència: tots dos volen estudiar medicina a la Universitat Pompeu Fabra. Es tracta de la Marta Bernadet, alumna dels Salesians de Sant Vicenç dels Horts, i del Ramon Bernades, alumne de l’Escola Pia de Sabadell. Cap dels dos s'esperava haver fet els exàmens perfectes: "M'esperava un 9 alt, però no un 10. La primera impressió va ser d'alegria i sorpresa", explica el Ramon a l'ARA. Diu que ha passat nervis, però que era conscient que amb la feina constant del dia a dia ho podria aconseguir. "Sabia que fent feina, hi arribaria", assegura. Tot i això, diu que l'entorn també és part del seu èxit: "Els meus professors i la meva família m'han ajudat a aconseguir-ho. L'entorn és tan important com l'esforç que hi he posat jo". 

Per a la Marta, l'ajuda de l'escola i la família també ha estat clau. "A primer no sabia gens què volia fer. El meu tutor de segon i la psicòloga de l'escola em van ajudar a trobar el meu camí", explica. Una operació al genoll que va patir fa uns mesos la va introduir en el món dels metges i l'orientació dels professionals del centre va fer la resta. "Vaig anar a les portes obertes i el nou projecte de medicina que tenen a la UPF és bastant innovador, i a més ho fan per trimestres. No és una universitat que prepari només per al MIR, sinó per ser un bon metge", diu. Arribar fins al 10 ha estat possible gràcies a la seva "dedicació i esforç", que ha combinat, sobretot durant el primer curs de batxillerat, amb la música i el futbol. Tot i haver fet les proves perfectes, la Marta assegura que els exàmens de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) "no haurien de definir l'entrada" a la universitat, però alhora creu que és "utòpic" pensar en algun altre mètode per ordenar l'accés als estudis superiors.

Hi està d'acord Jordi Fontoba, el director de l'Escola Pia on ha estudiat en Ramon. "Sí que soc partidari de canviar la selectivitat, però no se m'acut com fer-ho", admet. Al centre estan molt contents pels resultats de les PAU. "Havíem tingut estudiants amb un 10 al batxillerat, però no ens havia passat mai que el traguessin a la selectivitat", diu Jordi Fontoba, el director, que també destaca que sis alumnes del centre han tret més d'un 9 a la fase general. "Això posa en valor el nostre projecte de batxillerat, que es basa en una atenció molt individualitzada, amb grups petits, i en flexibilitzar molt els estudis, perquè un estudiant del científic es pugui agafar una optativa de literatura si vol, i un de l'humanístic pugui fer alguna matèria de ciències". Mentre Fontoba s'acomiada del seu alumne, la UPF ja ha dit que per a ells és una "satisfacció" que les millors notes de la selectivitat vulguin cursar-hi medicina. "És un grau amb un nou pla d’estudis, amb nous elements científics, clínics i humanístics, plenament adaptats a les necessitats de la medicina actual i futura", afirma a l'ARA Joaquim Gea, degà de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la UPF.

En total 1.409 alumnes (853 noies i 556 nois), 200 més que ara fa un any, han tret un 9 o més a la fase general de les proves d'accés a la universitat. A més dels 10 de la Marta i el Ramon, la nota més alta a Lleida i a Girona és un 9,9, que han tret una alumna de l'Escola Les Heures i una altra de l'Institut Tossa de Mar. A Tarragona, la nota més alta ha estat un 9,7, que han obtingut una alumna de l'Institut Andreu Nin del Vendrell i sis alumnes de La Salle Tarragona i dels instituts de Cambrils, Gabriel Ferrater i Soler (Montblanc), Fontanelles (Les Borges del Camp), Antoni Martí i Franquès (Tarragona) i La Talaia (Segur de Calafell). Aquest últim és l'Hermes Schiavon, que també va quedar molt sorprès quan va veure que havia tret un 9,7. "Vaig plorar per un examen i he tret un 8, que és el que m'ha anat més malament", diu. Després de fer el batxillerat artístic, estudiarà belles arts a la Universitat de Barcelona. "La nota ha sigut gràcies sobretot al meu esforç i a quedar-me tancat a casa estudiant", assegura. Ara passarà l'estiu també a casa, però per "descansar i no fer res".

Un 97% d'aprovats, que tenen un 6,8 de mitjana

En total, el 96,91% dels alumnes han aprovat les PAU, una xifra una mica per sobre de la de l'any passat (96,7%), i de mitjana han tret un 6,855, una dada una mica per sota de la de fa un any (6,862). De fet, la nota mitjana de l'expedient de batxillerat també ha baixat un pèl (d'un 7,66 el 2020 a un 7,61 aquest any), i això ha fet que la nota mitjana d'accés a la universitat (es calcula prenent en compte el 60% de la nota de batxillerat i el 40% de la nota de les PAU) també hagi caigut una mica: d'un 7,342 a un 7,311. Pel que fa a la fase específica, que serveix per apujar nota i arribar fins als 14 punts, el percentatge d'aprovats ha estat d'un 89% en els alumnes que havien cursat el batxillerat i d'un 76% en els alumnes que venien d'estudiar un grau superior.

Com és habitual, els exàmens obligatoris amb més bona nota són els de llengües estrangeres (un 8,4 a alemany i un 7,4 tant a anglès com a francès). L'examen de català (7,08) ha anat força millor que el de castellà (6,54), que aquest any duia una polèmica pregunta sobre l'adverbi focal. La mitjana d'història, normalment un dels exàmens més temuts, és un 6,82. Pel que fa als exàmens de modalitat, de nou cultura audiovisual és el que registra la millor nota (un 7,17 de mitjana), mentre que el de física, que va generar molt de desconcert entre els alumnes, no arriba al 6 (5,85).

A la selectivitat també s'hi poden presentar persones de més de 25 anys i aquest any, el 40,62% han superat la prova, 404 dones i 360 homes, que, de mitjana, han tret un 6,3. En les proves per a les persones de més de 45 anys, han aprovat 279 persones (185 homes i 94 dones), el 54,3% dels que es van presentar, i de mitjana han tret un 6,4.