Un de cada 10 alumnes té dislèxia, TDAH o autisme
Un estudi vincula el fracàs escolar a Espanya a una infradetecció dels trastorns de l'aprenentatge
BarcelonaTenir dislèxia, trastorn de dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) o autisme és un factor destacat que pot fer que un alumne fracassi i acabi deixant els estudis. Aquesta és una de les principals conclusions del darrer informe FAROS de l'Hospital Sant Joan de Déu que alerta que els trastorns d'aprenentatge afecten entre un 5 i un 15 % dels alumnes a tot l'Estat. Per fer front a aquest problema, els autors de l'estudi que vinculen els trastorns del neurodesenvolupament amb el fracàs escolar, insisteixen en la importància de la detecció precoç a l'hora d'abordar-los en l'entorn familiar i també a l'escola.
Tot i que els factors que poden influir en el fracàs escolar són diversos, l'informe fet públic aquest dimecres corrobora com les dades dels últims 20 anys demostren que aquestes dificultats d'aprenentatge en són uns dels més rellevants. Actualment, existeixen lleis, decrets i resolucions que promouen actuacions per a una educació inclusiva. Tanmateix, la realitat és que moltes vegades les intervencions es duen a terme quan es produeix el fracàs i no abans, com seria aconsellable. L'informe FAROS ratifica aquesta afirmació i assegura que si els trastorns es diagnostiquen en una etapa tardana, la pèrdua d'elasticitat del cervell redueix les possibilitats que els nens desenvolupin de manera adient totes les habilitats d'aprenentatge.
"Hem d'acompanyar les famílies, ajudar-les a entendre el diagnòstic, potenciar els aspectes favorables i disminuir els negatius, donant-los eines per manejar les dificultats dels seus fills", ha explicat Roser Colomé, neuropsicòloga pediàtrica de Sant Joan de Déu i coordinadora de l'estudi. El canvi també demana fer més confiança als docents. Anna López, també neuropsicòloga del centre diu que "donar poder" als professors és una necessitat "perquè puguin detectar aquests casos i així incidir a temps".
D'altra banda, Colomé subratlla que "sentir-se segur a l'escola és fonamental per a l'aprenentatge i la salut mental dels estudiants". En aquesta línia, els experts recomanen intervenir més aviat en l'etapa de l'educació primària per actuar sobre les funcions cerebrals deficitàries. A secundària, en canvi, les accions s'haurien de centrar a compensar les dificultats, ja que la plasticitat cerebral ja és menor.
Què es pot fer des de casa?
L'informe FAROS exposa quines accions es poden dur a terme per millorar la capacitat d'aprenentatge a casa i a l'escola. Algunes de les accions podrien ser treballar la postura corporal i fer activitat física. Per això els responsables de l'estudi proposen que les escoles introdueixin una sessió diària d’exercici físic d’almenys 30 minuts, pràctiques de respiració profunda i el mindfulness. També insisteixen que és essencial alimentar els infants d’una manera saludable per tal de cuidar la microbiota intestinal. Pel que fa al son, es recomana que els nens i nenes d’entre 8 i 11 anys dormin al voltant d’onze hores i els adolescents, nou.
Finalment, els professionals de Sant Joan de Déu també han fet una revisió sobre els diferents trastorns del neurodesenvolupament per actualitzar els criteris que es fan servir per abordar-los. D'aquesta manera, s'han incorporat els trastorns de l'espectre autista (TEA) i la discapacitat intel·lectual. Per contra, s'ha eliminat el trastorn d'aprenentatge no verbal (TANV), ja que la comunitat científica no l'accepta per complet. Finalment, s'ha inclòs un capítol sobre què són i què no són les altes capacitats (ACI).