Educació rebutja abaixar l'exigència de les proves per ser mestre però demana "reformes"

BarcelonaPreocupació al sector educatiu pels "alarmants" resultats de les proves d'aptitud personal (PAP), necessàries per accedir als graus d'educació, després que la meitat dels aspirants a mestre les hagin suspès i, per tant, no tinguin el nivell mínim per ser-ho, tal com ha explicat l'ARA amb les dades d'Unportal. El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha assegurat que la solució no pot ser abaixar l'exigència d'aquestes proves. De fet, els exàmens tenen "un nivell de complexitat que la majoria dels estudiants d'ESO haurien de superar sense dificultats", segons els coordinadors de les proves.

Ara bé, Cambray sí que ha obert la porta a revisar les PAP. Ha parlat, concretament, de "reformar-ne el funcionament". "Necessitem els millors mestres i no abaixarem l'exigència de les proves, però hem de veure com reformem el seu funcionament", s'ha limitat a dir. Malgrat que no n'ha donat més detalls, els mateixos organitzadors de les PAP fa temps que demanen que les proves prèvies avaluïn també l'empatia o l'assertivitat i asseguren que el millor mecanisme seria una entrevista personal.

En qualsevol cas, el departament d'Educació no és qui té l'última paraula sobre les PAP. La preparació i organització de les proves recau en el Consell Interuniversitari de Catalunya, l'òrgan de coordinació del sistema universitari català format pel Govern –ara, per representants del departament de Recerca i Universitats– i per les universitats catalanes. El mateix organisme s'ocupa també de les proves d'accés a la universitat (la selectivitat) o d'elaborar la programació i l'oferta de graus i màsters.

Cambray fitxa directors de centres i crea la direcció general d'alumnat

Cambray ha fet aquestes declaracions en un acte per presentar el seu nou equip, on hi ha una forta presència de directors de centres. En total, hi haurà set dones i tres homes, dels quals només dos noms es repeteixen de l'anterior conselleria (la directora general de currículum, Maite Aymerich, i la de centres concertats i privats, Pilar Contreras). Les cares noves al departament d'Educació seran: Àngel Luis Miguel, que s'ocuparà de la direcció general de formació professional inicial i ensenyaments de règim especial, i que fins ara era director de l'Institut Pere Martell de Tarragona; Raquel Garcia, que deixa la direcció de l'escola Joaquim Ruyra de l'Hospitalet per ser directora general d'atenció a la família i a la comunitat educativa, i Laura Alegre, que passa de ser directora de La Serreta de Rubí a subdirectora de funció directiva i lideratge pedagògic.

També s'incorporen com a directora general de professorat i personal de centres públics Dolors Colell, que fins ara era delegada als serveis territorials de la Catalunya Central i també ha sigut directora d'institut, i Jean-Marc Segarra, nou director general de centres públics, també amb experiència al territori. Ja s'havien anunciat els fitxatges de Núria Mora, fins ara directora de l'institut escola Catalunya de Sant Cugat i ara secretària de polítiques educatives (que passarà a dir-se transformació educativa), i de Joan Cuevas, investigador a la Fundació Bofill que a partir d'ara ocuparà la direcció general d'innovació, investigació i cultura digital. Entre les novetats, destaca la creació de la direcció general d'alumnat per escoltar els estudiants "en tots els àmbits del seu procés d'aprenentatge", malgrat que encara no se sap qui liderarà aquesta direcció general.

Entre els reptes més immediats del nou departament hi ha l'aprovació d'un nou currículum de primer de batxillerat el curs 2022-23, perquè aquesta etapa sigui "més competencial i no serveixi només per preparar la selectivitat", l'aposta per la formació professional i avançar cap a la gratuïtat de l'etapa 0-3 anys.