"Em faltava motivació i ara veig un futur"

BarcelonaSense motivació i amb poques ganes d’estudiar, el Pablo Javier va abandonar l’ESO l’any passat. Com ell, dos de cada deu alumnes a Catalunya la deixen, un percentatge que dobla l’objectiu que fixa la Unió Europea. “La meva experiència a l’institut no és bona. Estudiava coses que no m’interessaven i que pensava que no faria servir mai”, argumenta aquest noi de Pineda de Mar. Va decidir apuntar-se a un PFI, un programa de formació i inserció creat pel departament d’Educació per a joves d’entre 16 i 21 anys sense l’ESO, que els permet accedir al mercat laboral amb alguna titulació o bé continuar estudiant a la formació professional. Sovint són alumnes que encara estan perduts a nivell professional (i personal) i per guiar-los i acompanyar-los en aquest procés es va crear el projecte Històries de Vida. El programa va néixer amb la idea de posar en contacte aquests nois amb professionals en actiu de diferents sectors, que els expliquen la seva història i trajectòria perquè vegin que, amb esforç i constància, una experiència que s’acosta al fracàs es pot convertir en una oportunitat.

D’un batxillerat difícil a l’èxit

“Vaig tenir un batxillerat controvertit i mai vaig ser un alumne gaire bo, però vaig acabar empresarials. Vull que els nois vegin que es pot entrar en una multinacional tot i no tenir una vida educativa tan brillant com es pot esperar, perquè treballant dia a dia i aportant el millor de tu a la feina les coses poden canviar si hi ha una vocació al darrere”, explica Luis Viguera, que és el responsable de finances de l’empresa T-Systems i participa en el projecte Històries de Vida com a voluntari. S’ha reunit amb nois que, com el Pablo Javier, cursen un PFI i estan “plens de dubtes” sobre el seu futur. Admet que el programa Històries de Vida no és una solució màgica, però sí que pot ser una palanca perquè nois desmotivats vegin que hi ha sortides.

Amb les trobades, el Pablo Javier va conèixer la trajectòria professional d’una dona que es dedica a l’estudi dels metalls, d’un home que treballa al circuit de Montmeló i d’un informàtic. “El que treballa a Montmeló em va servir molt, perquè va estudiar el mateix que jo, un curs de torneria”, diu el Pablo Javier, que a poc a poc comença a dibuixar el seu futur. “A l’insti no tenia res clar, perquè volia ser policia però sabia que era molt difícil. Ara he vist una oportunitat més a prop”, afirma. El seu objectiu és continuar formant-se fent un grau mitjà i “guanyar experiència” per trobar feina. “Tot i que amb el covid potser és difícil”, lamenta.

Eva Pérez, que treballa a recursos humans de Tendam, participa des de fa anys en la iniciativa. “Ja m’hauria agradat a mi que amb 16 anys m’haguessin explicat totes les coses que podia fer”, exclama, i detalla que la principal inquietud dels nois és que creuen que “no són capaços” de fer res: “També pregunten molt sobre quants diners cobrem i les hores que treballem”. L’Eva reivindica l’esforç que fan cada dia en molts instituts els professors que treballen amb nois i noies desmotivats i que reneguen del sistema educatiu.

Cristina Márquez n’és una. “Els nois venen amb l’autoestima per terra i durant el projecte volem que aprenguin a estimar-se, a sentir-se bé, a valorar-se. Potser el seu pas per l’institut no ha sigut positiu, però hem de transmetre que hi ha altres maneres d’aprendre”, explica aquesta professora de PFI de Pineda.

El Pablo Javier ho resumeix així: “El dijous i el divendres fem tallers, com electricitat i fontaneria. I els altres dies fem classe, però no és com a l’institut. Aquí ens donen un tema i ens proposen exercicis perquè nosaltres busquem la informació i fem projectes en grup”.

Més implicació dels governs

Una de les sortides per als alumnes de PFI són els cicles de grau mitjà, però la professora demana més implicació: “Hi ha d’haver una cadena d’ajudes: els governs han de facilitar que les empreses contractin els joves i les empreses han de facilitar-los l’entrada”.

Mentrestant, el programa Històries de Vida ha anat creixent (de tres voluntaris ha passat a més de cinquanta). “Els alumnes veuen que hi ha persones que estaven perdudes com ells, sense saber què fer, que tampoc tenien recursos, però amb perseverança, constància i un objectiu clar ho han aconseguit”, assegura Márquez. I pensen: “Si ells han pogut, jo també puc”.

Una nova oportunitat educativa i laboral per a joves que han abandonat els estudis

A Catalunya un 19% dels estudiants abandonen el sistema educatiu abans d’acabar l’ESO, segons dades del departament d’Educació. La taxa és lleugerament superior a la mitjana espanyola. De fet, Espanya és el país europeu amb més fracàs escolar: el 17,9% dels alumnes pleguen abans d’hora.

Els programes de formació i inserció (PFI) es van crear per als nois d’entre 16 i 21 anys que han deixat l’ESO. S’ofereixen en tres modalitats: els plans d’iniciació professional (PIP), els plans de transició al treball (PTT) i els programes de formació i aprenentatge professional (FIAP).

Els PFI són la via per reincorporar joves que han abandonat els estudis al sistema educatiu o bé facilitar-los l’entrada al mercat laboral amb una acreditació mínima. Aquest any s’hi han matriculat 7.300 nois i noies. Fins a 260 estan participant, a més, en el programa Històries de Vida, que va néixer per posar-los en contacte amb professionals en actiu, perquè els expliquin la seva trajectòria i els responguin els dubtes que puguin tenir.