Rigau diu que la nova llei d'educació és "innegociable" i "inimaginable d'aplicar" a Catalunya
La consellera d'Ensenyament assegura a Catalunya Ràdio que la proposta de Wert només es pot entendre des de la "fòbia", i que està feta per "acontentar minories al Parlament". Confirma que assistirà a la conferència sectorial d'Educació a Madrid aquesta tarda
BarcelonaLa consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, considera la nova llei espanyola d'educació com una carta amagada del govern espanyol després de les eleccions al Parlament de Catalunya. "És evident que han esperat al 25-N per fer-ho públic", ha dit Rigau en declaracions a 'El matí de Catalunya Ràdio', en què ha assegurat que fins divendres passat es va estar treballant "en un altre text" en què no es tractava la qüestió de la llengua.
L'endemà de fer-se públic l'esborrany de l'avantprojecte, que relega el català com a quarta llengua en l'educació, per darrere del castellà i de dues llengües estrangeres, la titular d'Ensenyament ha denunciat que el ministre Wert col·loca en una llei una matèria que és més pròpia de decret per blindar la proposta "fent prevaldre la llei orgànica". "És impossible entendre, fora que sigui una fòbia, que es pugi escriure aquesta qüestió lingüística en una llei", ha conclòs Rigau.
El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, presentarà aquesta tarda als consellers autonòmics l'avantprojecte de llei de reforma educativa en una conferència sectorial d'Educació a Madrid. Rigau, que ha confirmat que assistirà a la reunió per defensar la postura del Govern, ha sigut contundent a l'hora de valorar el projecte de llei, del qual ha dit que està fet "al gust de Ciutadans". "Sembla feta [la proposta de llei] per acontentar una minoria al Parlament", ha denunciat la consellera, que ha assegurat que faran prevaldre la llei del Parlament per "gestionar aquest conflicte". Rigau ja va avançar aquest dilluns que la Generalitat presentarà recurs al Tribunal Constitucional, i no descarta no acatar la llei. "És inimaginable que es pugui aplicar a Catalunya", perquè ''s'ho carrega tot'' i incompleix la Constitució i l'Estatut pel que fa al tracte que han de rebre les llengües cooficials, ha conclòs Rigau.