La nova llei d'educació espanyola avala els decrets que han revoltat la concertada a Catalunya

BarcelonaEl govern espanyol ha fet el primer pas per desmantellar la polèmica llei Wert, aprovant aquest dimarts el projecte de llei orgànica de modificació de la LOE (Lomloe). El text, ha dit la ministra d'Educació, Isabel Celaá, va dirigit sobretot a l'alumnat, sobre el qual no hi haurà "segregació" per "raons socioeconòmiques" en l'entrada ni tampoc en la sortida –s'eliminen els "itineraris segregadors" de Wert–. Aquesta és la primera vegada que una llei d'educació espanyola protegeix les decisions que vulguin prendre els governs autonòmics per reduir la segregació escolar. De fet, la llei avala el que ja ha començat a fer el Govern català, perquè dona poder a les administracions educatives de les comunitats per establir "una proporció equilibrada d'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu que hagi de ser escolaritzat en cadascun dels centres públics i privats concertats".

Amb l'objectiu de "millorar el sistema d'admissió" i "equilibrar" la composició de l'alumnat de les escoles, perquè no tots els alumnes desfavorits es concentrin en els mateixos centres, el govern espanyol elimina de la Lomce l'al·lusió a la "demanda social", un mecanisme que permetia a les escoles concertades amb més demanda treure més places si ho demanaven les famílies. Això ha enervat les patronals, que consideren que limita la llibertat de les famílies a l'hora d'escollir centre. "La llei busca l'equitat, que és donar a cadascú el que li correspon. No és una resta de la llibertat [de les famílies], sinó al contrari. És més llibertat per a tots", ha argumentat Celaá.

Uns concerts, en tot cas, que seran "prioritaris" per a aquells centres que apliquin el principi de coeducació i no separin l'alumnat per gènere. Si hi ha escoles que sí que separen els alumnes per sexe, hauran de justificar com formen els alumnes en igualtat. Aquesta part –que està subjecte a esmenes, com ha recordat Celaá– és substancialment diferent dels plans que té el departament d'Educació, que sí que ha anunciat que retirarà el concert a aquells centres que separen els alumnes per sexe. Ara a Catalunya n'hi ha 12.

Així, la ministra ha defensat de manera implícita les mesures iniciades a Catalunya. El Govern català està a punt d'aprovar dos decrets (d'admissions i de concerts) que han de servir per assegurar una composició més equilibrada de tots els centres del departament –públics i concertats–, però el sector de la concertada els rebutja perquè diu que no poden assumir aquestes places si no millora el finançament. "Els decrets de Catalunya van ser forjats en un consens al voltant del Síndic de Greuges i signats per tots els agents de la comunitat educativa, també la concertada", ha dit Celaá quan li han preguntat pel rebuig a aquestes mesures.

L'ús del català a l'aula

El projecte també estableix que les administracions educatives –Estat i comunitats– decideixin "la proporció de l'ús de la llengua castellana i la llengua cooficial com a llengua vehicular". Per als sectors que demanen més castellà a les aules aquest redactat és massa ambigu perquè no garanteix que es compleixin les sentències que estableixen que el 25% d'hores s'han de fer en castellà. Celaá ha justificat que el projecte de llei "respecta la Constitució i les sentències del Constitucional en matèria lingüística" perquè reclama que al final de l'ensenyament obligatori "tots els alumnes tinguin coneixement i capacitat d'ús del castellà i de la llengua cooficial de la comunitat".

Segons el redactat, seran les escoles qui adaptaran les "mesures necessàries per compensar les carències" que hi pugui haver. Celaá ha dit que no és l'Alta Inspecció qui ha d'entrar "de manera executiva" als centres educatius, sinó que ho ha deixat en mans de les comunitats autònomes, que hauran "d'aplicar els instruments de verificació, anàlisi i control propis del sistema educatiu".