Teixir i desteixir: els cinc canvis de Rigau a Ensenyament

BarcelonaLa consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, només ha necessitat sis mesos per desfer els grans canvis educatius del tripartit. El programa de CiU ja prometia redreçar el rumb de molts dels aspectes aprovats per l'anterior govern. L'objectiu de la consellera és reduir dràsticament el fracàs escolar. La consellera defensa recuperar "els valors cabdals de l'esforç i del treball ben fet" i ha posat en dubte diverses vegades els "mètodes suaus" d'ensenyament.

1. La setmana blanca

Una de les primeres decisions que va prendre la consellera Irene Rigau després d'arribar al Govern va ser suspendre la setmana blanca. La va mantenir –amb menys ajudes– pel curs en marxa, però sense continuïtat.

2. La sisena hora

L'ampliació horària a l'escola pública que va introduir el primer tripartit també ha quedat com un canvi truncat. El Govern va aprovar al maig la seva supressió, i la va mantenir només als centres d'entorns més desfavorits.

3. El calendari escolar

L’aprovació, la setmana passada, del calendari per al curs vinent també va fer marxa enrere en l’aposta del govern d’Entesa per avançar l’inici de curs i escurçar les vacances d’estiu. El curs vinent començarà el 12 de setembre.

4. El programa 1x1

Un dels grans projectes del conseller Ernest Maragall va ser el projecte de digitalització 1x1, que pretenia acabar donant a cada alumne de secundària un portàtil personal com a principal eina de treball. Un altre canvi que es queda a mig camí.

5. El nom

El primer canvi a la conselleria es va produir el mateix dia que Artur Mas va signar el decret de nomenament dels nous membres del consell executiu. El departament d'Educació passava a dir-se departament d'Ensenyament. El nou president va recuperar, per tant, la denominació històrica dels governs de Jordi Pujol, amb les connotacions que això implica. Segons els pedagogs, educació és un terme més ampli que implica “ensenyament i també aprenentatge”.