"Tot l'edifici ha marxat"

Barcelona/ L'Espluga de Francolí"Si el riu hagués estat net, potser l'edifici encara hi seria. El que em queda és aquest dubte". Mariona Rendé és la propietària del celler Rendé Masdéu, que aquesta nit ha sigut arrossegat per la riuada a l'Espluga de Francolí. "No ha quedat res, tot l'edifici ha marxat", lamenta amb la veu trencada després de veure com el celler, que va obrir el 1997 en l'edifici que abans havia allotjat una fàbrica de budells per fer embotit, ha quedat reduït a res. "Havia sigut un any molt bo", apunta, però no n'han salvat res. El matrimoni que regentava el negoci té clar que en cap cas no tornarà a obrir el celler en la mateixa ubicació, tan a prop del Francolí. "No volem que els nostres fills passin per això", asseguren. Si el tornen a engegar, serà en una ubicació nova.

El dubte que els rosega, però, és què hauria passat si el riu no hagués estat tan ple de vegetació. Sobretot, de les canyes que van fer de tap. La propietària del celler explica a l'ARA que feia tres o quatre anys que no es feia una neteja exhaustiva del riu i que ells ja havien alertat de la situació a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). "No ho hauria de permetre", ha lamentat. I ha aventurat que potser amb el riu net l'aigua hauria entrat a l'edifici sense destruir-lo, com ja va passar, de fet, amb la gran riuada del 1994 al municipi.

Fonts de l'ACA han rebatut que el celler i el restaurant contigu que també ha quedat esborrat pel pas brutal de l'aigua estaven construïts en zona inundable. Segons han afegit, les construccions ja van patir danys en les riuades del 94, tot i que de menor gravetat. Les mateixes fonts però, no han aclarit quins treballs de manteniment s'havien fet al riu Francolí darrerament.

Ahir a la nit, el marit de la Mariona ja va intentar arribar fins al celler, però va haver de fer marxa enrere per l'aiguat i, durant hores, han estat rebent fotos de coneguts que els avisaven de la situació de l'edifici. Al matí han tingut el cop de realitat. Del celler i del restaurant annex, el Gatim, que també és seu però tenen llogat, no en queda res. Aquesta és la zona de l'Espluga de Francolí que s'ha endut la pitjor part de les riuades.

La desgràcia del celler Rendé Masdéu ha rebut la solidaritat de la DO Conca de Barberà, de la qual formava part l'empresa. Els responsables ja han anunciat que ajudaran la família a tirar endavant organitzant accions solidàries que permetin recaptar fons perquè puguin reconstruir el negoci. Entre les iniciatives, la DO Conca de Barberà ha anunciat l'elaboració d'un vi solidari que es farà amb l'aportació desinteressada de tots els cellers membres que hi vulgui col·laborar. La idea és posar-lo a la venda el més ràpid possible i que tota la recaptació vagi directament a Rendé Masdéu. A banda, es posarà en marxa un col·lecta a través de la Festa del Trepat.

Núria Garrell, que també és veïna de l'Espluga, recorda poques nits en què hagi passat tants nervis. "A estones era por i a estones et venia el riure de la mateixa tensió mentre queia l'aigua com si no hagués de parar mai", descriu. A l'Espluga de Francolí, un dels llocs on l'aiguat d'aquest nit ha fet més destrosses, la Núria i la seva família s'han llevat encara sense llum ni aigua aquest matí, com la resta del poble, però respiren "més tranquils", assegura. La nit ha estat llarga, a les fosques i patint mentre els arribaven notícies de veïns amb els baixos de casa inundats i que s'havien refugiat al primer pis o bé treballadors de la Mahle Behr que al vespre no podien entrar al poble perquè els accessos estaven totalment inundats i la seguretat dels ponts no estava garantida. "Alguns van acabar deixant els cotxes i aventurant-se a peu per arribar a casa travessant l'aigua", explica.

Atanasi Alegre, veï de 71 anys, mai havia vist res igual. Ni als aiguats del 94. L’aigua ha pujat encara un metre més, segons alguns veïns. "La casa pairal no ha patit danys, però l’aigua baixava com si fos un riu, feia por", diu. També ha vist com ben d'hora, tothom s’apressava en netejar els estralls d’una nit molt llarga. L’Anna Maria diu que sempre recordarà el soroll de la tromba d’aigua "era com un tro molt llarg, a casa no ha dormit ningú", Amb les primeres llums del dia, també ha arribat l’astorament. Ningú no s'esperava tanta destrucció. Dos dels ponts són impracticables, enfangats, amb cotxes destrossats, arbres caiguts i màquines treballant, però l’epicentre dels danys materials té un nom: el restaurant Gatim i el celler Rendé Masdeu. Han passat d’ocupar uns 600 metres quadrats a ser una muntanya de runes, ampolles surant pel carrer i tota la collita de raïm perduda.

Les botigues del poble estan tancades. No hi ha llum ni aigua i esperen que es restableixi aviat el servei. "Tota aquesta aigua ve de Prades, no ha plogut pas tant”, diu la Dora, encara atònita de veure com, de la nit al dia, s'ha capgirat la rutina. Un dels bombers que ha treballat aquesta nit defineix la situació amb una sola paraula: "Trinxat. El poble està trinxat".