El riu Ebre aboca 2.200 milions de microplàstics al Mediterrani cada any

BarcelonaProp de 2.200 milions de microplàstics acaben al mar Mediterrani cada any procedents del riu Ebre. És la principal conclusió d’una investigació de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que ha analitzat per primera vegada la concentració de microplàstics al delta de l’Ebre.

Els microplàstics són petites partícules o filaments de menys de 5 mm que poden tenir diferents orígens: des d’elements de matèria primera per crear altres productes fins a partícules que s’utilitzen en la cosmètica o la neteja; o generats per la degradació de plàstics més grans. I suposen un dels principals problemes ambientals que amenacen els ecosistemes, especialment els aquàtics.

“Fins ara, la majoria d’estudis sobre microplàstics s’havien centrat en els oceans i els mars, però s’havia prestat molt poca atenció als rius” ha assenyalat Patrizia Ziveri, coordinadora del grup de recerca de l’ICTA-UAB. L’estudi, que s’ha publicat a la revista 'Science of the Total Environment', posa de manifest que “els rius són una de les principals entrades de plàstics als oceans” i que una part rellevant dels contaminants s’acumulen a les platges i als sediments de les desembocadures.

En el cas del delta de l’Ebre, dels prop de 2.200 milions de microplàstics que hi han trobat, el 70% eren fibres sintètiques, seguit de plàstics i films. Una quantitat que podria ser més gran si no fos per les preses de Riba-roja i Mequinensa, que “podrien estar actuant com un primer filtre per a aquests contaminants, reduint així la quantitat de microplàstics que arriben al delta”, segons ha indicat la investigadora de l’ICTA-UAB Laura Simón.

Els investigadors calculen que la quantitat de fibres que cada any s’aboquen al Mediterrani equivaldrien a 600 quilòmetres de longitud. “La majoria arriben a la llera del riu a través de les canalitzacions municipals i les plantes de tractament procedents del rentat domèstic i industrial de peces de roba, cadascuna de les quals perd unes 2.000 fibres en cada rentada. Les plantes de tractament no són capaces d'eliminar íntegrament aquestes fibres tèxtils", ha afegit Simón.

Per avaluar el risc que suposen els microplàstics per als organismes aquàtics i, per extensió, per a la salut humana, els científics reivindiquen la necessitat de seguir investigant el temps de residència d’aquestes partícules en les diferents zones.