El pes durant la primera infància pot condicionar la salut a partir dels set anys

BarcelonaTenir sobrepès en la primera infància, és a dir, fins als quatre anys, podria condicionar la salut pulmonar dels nens més endavant, a partir dels set, segons un estudi de l'ISGlobal en el qual han participat més de 1.200 nens i nenes i que s'ha publicat recentment a la revista European Respiratory Journal. Un índex de massa corporal (IMC) amb creixement accelerat a la primera infància pot propiciar més capacitat pulmonar després, però també limitacions en el flux de l'aire que poden generar problemes de respiració, segons l'estudi. Els nens amb menys IMC presenten menys capacitat pulmonar, però també menys limitacions al flux de l'aire.

El grup de més de 1.200 nens i nenes va partir de la cohort espanyola del Projecte INMA-Infància i Medi Ambient, amb persones de les ciutats de Sabadell, València i Guipúscoa. "Vam identificar i classificar les trajectòries de l'IMC dels nens i les nenes des del naixement fins als quatre anys en cinc categories. Aquestes trajectòries diferien en el pes en néixer –més baix, mitjà o més alt– i en la velocitat de guany de l'IMC més lent o més accelerat", explica Gabriela P. Peralta, investigadora de l'ISGlobal i primera autora de l'estudi, en el comunicat emès per ISGlobal, centre impulsat per la Fundació La Caixa. L'IMC és un índex utilitzat per classificar el sobrepès i l'obesitat d'una persona segons la relació entre el seu pes i la seva alçada. La funció pulmonar va ser mesurada per espirometria en nens i nenes de set anys. Es va registrar la capacitat vital forçada, el volum expiratori forçat en el primer segon i la quocient VEF1/CVF, que és la relació entre el volum expiatori forçat en el primer segon i la capacitat vital forçada.

Els estudis anteriors que relacionaven el pes en els primers anys de vida amb la salut pulmonar anys després "presenten certes limitacions" pel fet que "la majoria només consideraven la diferència de pes entre dues edats, sense tenir en compte la trajectòria", segons aclareix Peralta. Amb els resultats de l'estudi, es demostra que "les trajectòries d'IMC a la primera infància són una eina útil per identificar patrons de creixement associats a una mala salut respiratòria", defensa Maribel Casas, també investigadora i cocoordinadora de la recerca.

La cap del programa de malalties no transmissibles i medi ambient d'ISGlobal i cocoordinadora de l'estudi, Judith Garcia-Aymerich, defensa que aquest estudi és una mostra més que "les intervencions de salut pública que promouen estils de vida saludables –per exemple, alimentació saludable i activitat física– a la primera infància poden ajudar a millorar la funció pulmonar i reduir la morbiditat respiratòria a l'edat adulta".