Societat 23/03/2021

Dues de cada tres escoles desafavorides han renunciat a la sisena hora aquest curs

El síndic demana a Educació que reverteixi la retallada el curs que ve a tots els centres de complexitat

3 min
Uns nens entren en una aula d’una escola de Barcelona, el primer dia de curs.

BarcelonaDos terços dels centres de màxima complexitat que fins ara feien la sisena hora hi han renunciat aquest curs: si fins al curs 2019-20, el 62% dels centres tenien aquesta mesura extra, aquest curs només la fan el 21,2%. La dada ha alarmat el síndic de greuges, que reclama al departament d'Educació que restitueixi la sisena hora a tots els centres de complexitat de cara al curs que ve perquè ho considera una eina per millorar l'atenció dels alumnes més desfavorits i garantir la igualtat d'oportunitats.

Eliminar la sisena hora dels centres públics va ser una de les primeres retallades en educació, l'any 2011, cosa que a la pràctica comporta que els alumnes de l'escola concertada fan 175 hores més de classe que els alumnes de l'escola pública en un curs, 1.050 hores més de classe durant tota la primària (equivalent a un any lectiu, aproximadament). Ara bé, aquesta diferència no es dona als centres d'alta i màxima complexitat, perquè el Govern sí que va decidir mantenir les sis hores lectives als centres amb entorns més desafavorits, i també a les escoles rurals i en alguns centres ordinaris. El problema ha arribat aquest curs, perquè a causa de la pandèmia els centres van haver presentar una sol·licitud perquè el departament d'Educació valori la continuïtat de la sisena hora, en cas de tenir-la. I segons ha constatat el síndic de greuges, "un nombre important de centres" hi han renunciat.

Dels 244 centres que fins ara feien la sisena hora, 136 l'han deixat de fer, és a dir, més de la meitat (el 55%). Però el que ha alarmat especialment el síndic és que la renúncia ha sigut molt més gran als centres de màxima complexitat (66%) o d'alta (57%) que en els centres de complexitat estàndard que estaven aplicant aquesta mesura (34,7%). Això, avisa la sindicatura, podria agreujar les situacions de desavantatge dels centres amb alumnes socialment desafavorits: en un comunicat, el síndic recorda que la sisena hora suposa incrementar un 15% l'horari d'atenció educativa dels alumnes i és "un element clau per garantir la igualtat d'oportunitats" i per combatre la segregació escolar, perquè redueix les diferències en algunes condicions d'escolarització entre l'escola pública (majoritàriament sense sisena hora) i l'escola concertada (majoritàriament amb activitats complementàries). És per això que el síndic ja ha demanat al departament que faci les "actuacions necessàries" per restituir la sisena hora als centres de màxima i alta complexitat de cara al curs que ve.

Segons explica el Síndic, el departament ha afirmat que no s'ha donat cap indicació d'eliminar la sisena hora als centres i que, tot i no impartir-la efectivament, s'ha calculat la plantilla com si tots els centres que la feien fins ara la seguissin fent igualment, i així poder mantenir els recursos de professorat. És a dir, una part significativa dels centres desafavorits han deixat d'impartir la sisena hora però no han vist reduïda la seva dotació de mestres, mentre que el 20% de centres que l'han seguit fent han rebut més mestres.

A Salt i Terrassa no es fa sisena hora

El Col·lectiu d'Escoles contra la Segregació ja va denunciar a l'estiu que tots els centres públics de Terrassa i de Salt havien decidit renunciar a l'ampliació horària. Pel que fa al cas de Terrassa, que és la ciutat amb més segregació escolar de Catalunya a primària, el col·lectiu avisava que bona part dels centres educatius "havien decidit, ja des del principi, no comptar amb aquesta sisena hora per falta de personal i recursos". La Plataforma d'AMPA i AFA de l'Escola Pública de Terrassa, Pepeta, havia demanat que les escoles públiques de la ciutat recuperin la sisena hora de classe i havia recordat que el sistema educatiu "té recursos, espai i temps" per abordar-ho, i més "en temps de gran necessitat d'intel·ligència i germanor".

A Salt, on tots els centres públics són d'alta complexitat, "les direccions van decidir renunciar a l'ampliació horària sense escoltar la resta de la comunitat educativa, en una decisió unilateral i sense sotmetre's a debat previ", va denunciar aquest col·lectiu en un comunicat. La plataforma de famílies d'escoles desafavorides va demanar que es mantingués la sisena hora als centres de més complexitat: "Se'ns fa difícil d'entendre aquesta decisió de les direccions, atesa la renúncia implícita als recursos addicionals que acompanyen la sisena hora", diuen al text, en què critiquen tant el departament com "un bon grapat de les direccions d'escoles i instituts que han tingut més en compte debats organitzatius i laborals de caràcter intern més que no pas el dret dels infants a una educació de qualitat".

stats