Les tècniques per diagnosticar el covid-19

Cap del Servei de Microbiologia de l’Hospital Universitari de la Vall d’HebronEn el diagnòstic de les malalties infeccioses s'utilitzen, a grans trets, dos tipus de tècniques: les que detecten el microorganisme a les lesions (proves directes) i les que detecten els anticossos que produïm enfront de l'agent causal (proves indirectes o serològiques). En el diagnòstic de la covid-19 utilitzem la detecció de l'àcid nucleic del virus, mitjançant la tècnica de PCR (de l'anglès reacció en cadena de la polimerasa) i de les proteïnes del virus (antígens) com a proves directes, i la detecció d'anticossos com a prova indirecta. Les primeres es fan amb mostra respiratòria i l'última en sang. Cadascuna d'aquestes tècniques té avantatges i inconvenients. A més, tenen un rendiment millor o pitjor segons en quin moment de la malaltia les utilitzem i amb quina finalitat.

La PCR és la tècnica amb més sensibilitat durant la primera setmana de malaltia i, per tant, és actualment la de referència en el diagnòstic de la covid-19. Els principals inconvenients són un temps llarg (4-5 hores) fins a obtenir-ne resultats i la necessitat de personal especialitzat i de laboratoris especialment equipats per dur-la a terme.

La detecció de l'antigen és una tècnica amb menys sensibilitat. No permet descartar la infecció en cas de resultat negatiu en un pacient que té símptomes compatibles amb covid-19. Els avantatges són que no necessita personal especialitzat i que genera un resultat ràpid en quinze minuts.

La detecció d'antigen té un màxim rendiment durant els tres primers dies de malaltia. Les tècniques de detecció d'anticossos tenen una alta sensibilitat un cop apareixen a la sang, a partir de sis o set dies. És a dir, no són útils per diagnosticar la malaltia durant els primers dies. En canvi, són molt útils per saber qui s'ha infectat i, per tant, en principi qui està protegit. Per detectar anticossos podem utilitzar tècniques ràpides i senzilles de realitzar que aporten un resultat en quinze minuts.

En quines situacions utilitzarem aquestes tècniques? En primer lloc, per fer el diagnòstic de la malaltia. Es realitza amb la PCR i l'antigen durant els primers dies de l’aparició dels símptomes. La utilització d'una tècnica o una altra dependrà de la disponibilitat d'un laboratori especialitzat per fer les PCR. En cas que l'antigen sigui negatiu, s'ha d'enviar la mostra per fer PCR. En segon lloc, per saber el percentatge de població infectada i, per tant, suposadament protegida. En aquest cas s’utilitzen proves de detecció d'anticossos.

Finalment, si es vol saber quantes persones sense símptomes són portadores del virus al tracte respiratori i, per tant, possibles transmissores de la infecció, s'han de fer PCRs, tot i que després de dos mesos de confinament el percentatge de portadors asimptomàtics del virus serà molt baix.

En resum, en aquests moments disposem de tres eines per diagnosticar la covid-19, i el seu rendiment dependrà del nivell de sensibilitat de cadascuna en el moment de la malaltia en què es realitzen, la disponibilitat de personal especialitzat i de la pregunta que es vulgui respondre.