Drogues recreatives, però molt perilloses

Barcelona“La cocaïna i l’èxtasi tenen trets en comú: hi ha persones que només les consumeixen quan surten de festa i això els fa pensar que no estan enganxades”, avisa el subdirector general de drogodependències de l’Agència de Salut Pública, Joan Colom. Aquesta “percepció de risc baix” que algunes persones poden tenir de les drogues recreatives o de cap de setmana “és perillosa” perquè es fa més difícil adonar-se de l’addicció. A més, “són drogues que provoquen uns efectes que fan que puguis tenir la percepció que no són tan problemàtiques”, afegeix el doctor. Per contra, el risc d’intoxicació pel consum d’aquestes substàncies és real. 

Com totes les drogues, l’èxtasi té mil noms i el més seductor de tots és el que l’anomena la droga de l’amor. L’èxtasi permet desinhibir-se més fàcilment i potencia la capacitat de conèixer altres persones i ser més empàtic. Durant la primera mitja hora després del seu consum, provoca també més agudesa dels sentits, eufòria i sensació de benestar. Però com totes les drogues, l’èxtasi té dues cares i és perillós, addictiu i nociu per a la salut. El benestar que genera al principi va acompanyat d’un augment de la temperatura corporal i d’una ràpida deshidratació. Si es consumeix mentre es fa exercici, com ballar, i en ambients molt calorosos, pot tenir conseqüències greus, segons adverteix l’Institut Nacional Sobre l’Abús de les Drogues dels Estats Units. El seu consum, a més, pot generar també dolors renals, problemes cardíacs, marejos i pèrdua del coneixement. També provoca confusió mental i tensió involuntària de la mandíbula. 

L’èxtasi, que es consumeix per via oral, es va inventar el 1912, però el seu consum no es va popularitzar fins a la dècada dels 70. Al nostre país va tenir un fort auge als anys 90, durant la famosa Ruta del Bakalao.