Dr. Antoni Esteve: “Dormir bé és tan important per a la salut com la dieta o l’exercici”

Com és que li ha agafat pel son?

Primer de tot perquè soc un professional de la salut, soc farmacèutic. Tota la vida m’he dedicat a promoure la recerca i la innovació amb fàrmacs que poguessin millorar la qualitat de vida i la salut de les persones. La recerca és un camp fonamental si desitgem tenir una societat més pròspera, rica i atractiva, sobretot si pensem en els més joves. Per tant, em considero un cert protagonista del projecte de fer del nostre país un lloc més saludable. També passa que conec molta gent dins el món de la salut, i a Catalunya tenim grans experts en els trastorns que fan que la qualitat del son no sigui l’adequada.

O sigui que no ens ha vingut a vendre la Dormidina.

Ha! La fabriquem nosaltres però no, més aviat tot el contrari. El que dic és que dormim les hores, set o vuit, perquè això està directament vinculat a la qualitat de vida i fins i tot a la longevitat. El projecte que impulsem assumeix la missió que el fet de dormir bé ha de ser considerat un determinant de la salut de les persones igual que la dieta, l’exercici físic o el nivell de consum de tabac i alcohol. Buscar la qualitat del son és urgent. El coneixement científic que tenim avui sobre el paper que juga el son en la salut és inqüestionable. Ara cal posar-lo a disposició dels professionals sanitaris i de la consciència de la gent.

Què hem descobert ara de la importància del son?

D’entrada cal recordar que dediquem una tercera part de la nostra vida a dormir. Això no és perquè sí. Si dormim és perquè el cos necessita reparar-se. Però els horaris, l’estrès o l’aire que respirem fan que tinguem un son de menys qualitat. Les tecnologies ens han permès viure de nit, de manera que l’espai que dediquem a dormir va perdent qualitat. I això és greu per a tothom, però ho és més per als malalts, en què l’efecte reparador de dormir s’ha de reforçar encara més. A una persona amb càncer que no dormi bé li empitjora el quadre per afrontar la malaltia.

Hi ha gent que ja voldria dormir les hores, però no pot per feina o perquè té insomni.

Doncs cal que prenguin les mesures adequades, anar al metge, que considerin que dormir les hores que convé és una prioritat. I cal que el sistema de salut pugui ajudar l’individu a garantir la bona qualitat del seu son. Avui sabem que hi ha trastorns del son que un pot pensar que són insomni o estrès i que amb una pastilla per dormir ho té solucionat quan, en realitat, poden estar emmascarant l’inici d’un Parkinson o d’un Alzheimer.

A què li diu son de qualitat?

Als adults, dormir entre 7 i 8 hores, depenent de l’edat, perquè la necessitat varia. Els nadons necessiten més hores, els joves tenen necessitats més grans i quan van creixent, la necessitat horària de dormir va disminuint. I després cal recordar que el son té diverses etapes. Moltes vegades pensem que mentre dormim el cos està en repòs, però internament l’organisme funciona molt activament. Sobretot el cervell, que envia senyals a l’organisme sobre quin efecte reparador vol a cada un dels òrgans i teixits per assegurar la capacitat reparadora. Això vol dir que a la nit el cos està en plena activitat i treballa de valent. Ho fa per etapes, i en funció de com envia els senyals passen unes coses o unes altres. Aquí és quan parlem dels cicles REM, que són indicadors que en aquell moment el son està en una etapa determinada, i els neurotransmissors que s’envien i les hormones que surten a voltar tenen uns efectes o uns altres. Per tant, s’ha de ser molt curós a l’hora de respectar aquestes fases mentre es dorm. Si s’alteren, es perd qualitat del son. D’aquí el problema de les apnees: si les interrupcions són massa freqüents, poden alterar les fases.

¿A qui ha aconseguit agrupar en l’interès de posar el son en primera línia de la preocupació de la salut de la societat?

Ja dic que em sento una persona privilegiada. En el món concret de la medicina del son he tingut la sort de tractar amb eminències com el doctor Eduard Estivill, que ha tingut una capacitat de promoure l’interès per la cura del son que ha ajudat moltíssima gent. Com ell, el doctor Ferran Barber de Lleida. No pararia de dir noms. El doctor De Lecea a Stanford, o el doctor Soler a la UCSD a San Diego, pioners en avenços determinants per conèixer els mecanismes que desencadenen el son. Vam posar en marxa Ad Salutem Institut amb el propòsit que sigui un catalitzador per posar de moda la importància de dormir bé per preservar la salut i recuperar-la, quan algú l’ha perdut després de patir una malaltia seriosa. Ens proposem fins i tot arribar a qualsevol racó del món.

Vostè deu ser dels que pregunta als seus amics com dormen.

I és apassionant, però molt preocupant, perquè veig que per a la nostra societat el son no és prioritari. La gent reconeix que no dorm tan bé com desitjaria. Quan algú diu que dorm quatre hores perquè té molta feina, ho afirma amb un sentit gairebé heroic, de posar la feina al davant de tot. Sembla que dormir sigui una mica perdre el temps. I és totalment al contrari. Li diré més: la relació entre dormir bé i la felicitat és directa. Afecta l’estat d’ànim: aixecar-te i dir que serà un gran dia, això ho podràs fer si has dormit bé. Si no, és molt difícil. O la teva relació amb les altres persones i el rendiment laboral també hi tenen a veure. Cal que les empreses integrin la importància de dormir bé dels seus empleats. Començant pels alts directius, s’asseguraran que la capacitat en la presa de decisió des de la qualitat del son serà millor. Això ho diu McKinsey [consultora empresarial].

Els mateixos experts distingeixen un parell de categories: la gent que a la nit no té son i al matí no es pot aixecar, i els que se’n van a dormir d’hora i al matí estan frescos com una rosa. ¿Es pot aconseguir anar a dormir més d’hora?

Absolutament, d’això se’n diu higiene del son. És qüestió d’incorporar hàbits que permetin adaptar-se, hàbits alimentaris, d’exercici físic, d’ús de tecnologies. És cosa d’acostumar el cos per assolir-ho. Com els hàbits alimentaris. Has d’esmorzar, per exemple. Esclar, ajudaria molt que féssim la reforma horària, sobretot a Catalunya.

Plegar a les cinc i sopar a les vuit?

Per exemple. Fins i tot poder avançar una hora els rellotges i adaptar-nos més als horaris europeus de la franja que ens correspon, amb Anglaterra. D’acord amb l’horari solar disponible, hauríem de fer l’esforç d’adaptació.

A quina hora se’n va a dormir?

A dos quarts d’onze. Me’n vaig amb el sudoku, per això. Diari i sudoku. A partir de les 11 és quan dormo. I em llevo a les set. Soc una persona activa, i m’agrada aixecar-me amb vitalitat. Durant la setmana intento sortir el mínim possible. Amb el meu fill petit de 12 anys, quan anem al partit de Champions del Barça, a la mitja part hem d’anar cap a casa. Marxem de l’estadi i anem a casa.

Què diu, ara!

Sí, sí. El nano va a dormir, i jo veig la segona part per la tele. De moment no li importa que fem aquest pla. Entenc que aviat canviarà...

Doncs per a molts joves, la festa comença ben passades les dotze.

M’agradaria poder-los explicar que això pot condicionar el benestar i la bona salut. I que això, malauradament, ho patiran més si algun dia tenen una malaltia, el cos no respondrà tan bé. Tu ho has viscut en l’etapa a la ràdio. A Esteve tenim tres torns de fabricació. Hem de cuidar això urgentment. A Harvard estem estudiant molt seriosament amb el cos de Mossos d’Esquadra i de Bombers els efectes per a la salut dels torns de nit. Hi ha programes específics per ajudar-los a fer bé la seva feina.

Imagino que aquesta passió concentrada en la qualitat del son té a veure amb la seva nova vida, ara que n’ha fet seixanta i ha deixat la direcció de l’empresa i li arriba el “tercer acte” de la vida, que deia Shakespeare.

Sí, és així i animo tothom a plantejar-se això. Als nanos que neixen avui ja se’ls suposa una vida d’entre 110 i 115 anys. Hem d’assumir que ja no val el model dels nostres avantpassats, que tenien una expectativa de vida al voltant dels 70-75 anys. Ens hem de replantejar com millorar el profit que podem treure de l’augment de l’esperança de vida si volem ser feliços. Ja no val planificar que serà una etapa en què haurem de viure de les pensions. És que tindrem molts més anys. Calculo que la meva etapa de persona amb un estat físic i mental adequat, Déu ho vulgui, serà de 20 anys. Si vull estar satisfet del profit que trec a aquests anys, he de fer alguna cosa interessant, que m’ocupi, m’agradi, m’il·lusioni i em permeti aixecar-me cada matí dient que serà un gran dia. Això és important, i ho explico als amics per activa i per passiva.

I què li diuen?

No en són prou conscients. Ja ens ho trobarem. Moltes persones entenen com a jubilació no fer res. Viatjar i tal, però ja quan portes cinc o deu anys, què més? Se t’haurà acabat la il·lusió de no fer res i està mèdicament demostrat que la pèrdua d’interès comporta malaltia. Hem de ser capaços d’anticipar-nos-hi i hem de saber construir el nostre futur. És l’obligació de qualsevol ciutadà d’avui en dia.