Dotze setmanes de vacunació molt lenta

BarcelonaL’objectiu dels governs europeus és tan ambiciós com irrealitzable si no hi ha un canvi substancial en la producció i l’enviament de les vacunes. El govern espanyol manté que el 70% de la població estarà vacunada a l’estiu, prioritzant la gent gran i amb més risc d’emmalaltir greument. Catalunya, en canvi, aigualeix força el percentatge: el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, admet que assolir la immunització d’un terç dels catalans quan arribi el bon temps és un valor mínim raonable atesos els problemes logístics i de distribució de les dosis. 

Si la campanya de vacunació funciona a mig gas no és només per la falta de vacunes a les neveres, un escull que s’arrossega des de la primera setmana. La suspensió d’ús de les vacunes d’AstraZeneca durant una setmana per la identificació de presumptes trombosis en pacients vacunats ha fet perdre un temps molt valuós que s’agreuja encara més pel rígid topall d’edat fixat per la ministra Carolina Darias, que impossibilita administrar el preparat anglo-suec a persones de més de 55 anys.

El resultat de tot plegat: Catalunya ha administrat una mica més d’un milió de dosis, però només un 4% de la població ha completat la seva pauta, eminentment gent gran i treballadors de residències i professionals sanitaris. “Ha faltat transparència i un calendari de vacunació accessible, perquè tenim població molt vulnerable, de 79 cap amunt, molt preocupada i que fa un any que no surt de casa”, explica l’epidemiòleg Quique Bassat.

Si arriben esculls insalvables que facin inviable el pla, diu, s’hauran d’explicar, però la falta d’una estratègia que faci partícip la població ha sigut un error en l’actuació de Salut. “És cert que el departament ha tingut una flexibilitat poc elogiada davant els problemes de subministrament, però la campanya és massa incerta, a un ritme molt frustrant a causa dels incompliments en els lliuraments i les directrius estatals”, resumeix Bassat. 

Tres vacunes, dues opcions

La campanya de vacunació va arrencar el 27 de desembre a les residències i l’endemà ja va haver-hi el primer entrebanc: Pfizer, l’única vacuna aprovada aleshores, va ajornar un dia el lliurament de les dosis. Va ser un inici accidentat que pronosticava com evolucionaria la campanya les següents onze setmanes.

Bassat és clar: “Tenim tres vacunes aprovades, però realment no tenim tres opcions. Només podem posar Pfizer i AstraZeneca, amb Moderna no s’hi pot comptar gaire”. Moderna fa setmanes que no envia vacunes. A més, només es posen a professionals sanitaris perquè el trasllat és complex. El gruix de la vacunació, doncs, recau en Pfizer, que és la vacuna més utilitzada i la que envia més regularment i en més quantitat (84.000 setmanals), però no n’arriben tantes per fer una vacunació massiva entre els majors de 80 anys i els sanitaris. 

Els lliuraments regulars d'AstraZeneca (87.000 aquesta setmana) la perfilen com un bona alternativa per agilitzar la vacunació de la gent gran, com està fent el Regne Unit. Però Espanya ha mantingut el límit d’edat d’ús fins als 55 anys, contra els plans de Salut de continuar immunitzant els més grans; un posicionament àmpliament criticat pels experts, que l’acusen de pecar de prudència i, alhora, d’irresponsable per entorpir la campanya. De fet, confien que aquesta setmana es canviï aquest criteri i, com a mínim, es pugui posar aquesta vacuna fins als 65 anys.

"L'Estat actua per imitació"

“Per no aturar l’estratègia, Salut va haver d'adaptar el seu pla i en qüestió d’hores ja estava fent citacions per vacunar els col·lectius essencials”, explica Bassat. El moviment no va agradar perquè va quallar la idea que la gent jove i sana passava al davant de la més fràgil, tot i que era l’única manera de complir els criteris estatals sense tenir guardades les dosis.

En canvi, davant l’aparició de presumptes efectes adversos a la vacuna d’AstraZeneca, els experts asseguren que Darias ha actuat per imitació. “Sense arguments i reflexions al darrere, se'n va frenar l'ús reproduint el que feien altres països de l’entorn i això va generar histèria col·lectiva”, explica Bassat. L’Estat, diu, no hauria d’haver aturat la vacunació fins que l’Agència Europea de Medicaments (EMA, en anglès) emetés el seu veredicte. “Un cas per mig milió de casos no ha de poder aturar una campanya. Cal contextualitzar les troballes i veure si és preocupant o no, com va recomanar l’EMA o l’OMS. Són reaccions molt poc freqüents”, subratlla Bassat.