Dotze mesos extremadament secs a l'est de Catalunya

L'inici de l'estiu és un bon moment per fer un cop d'ull a les precipitacions acumulades durant els últims mesos, que són un indicador de com pot ser de perillosa la temporada d'incendis. La variabilitat de les precipitacions fa que mentre algunes comarques de Catalunya es troben en una situació normal o fins i tot favorable pel que fa a les condicions d'humitat dels boscos, d'altres estiguin en condicions de sequera extrema.

El butlletí de l'estat de la sequera que publica mensualment el Meteocat revela que en algunes comarques de la costa i del prelitoral la pluviometria dels últims dotze mesos ha sigut extremament escassa. És el cas sobretot de sectors de l'Empordà i del Gironès, però la falta de pluges també és molt important al voltant de Barcelona i en altres llocs de la costa, del prelitoral i de la Catalunya Central. Tot i que al Pirineu les condicions són en molts indrets d'humitat més que de sequera, al nord de l'Alt Urgell hi ha també un grup de municipis molt faltats d'aigua. La precipitació és una variable realment erràtica.

Alguns exemples són les dades de la Bisbal d'Empordà, on en els últims dotze mesos hi han plogut 332 l/m2, al voltant del meitat del que sol habitual. Un altre exemple és el de Badalona, on només hi han plogut 250 l/m2 en dotze mesos, cosa que suposa un 45%, és a dir, menys de la meitat de la pluja esperada. Això fa que tots els boscos pròxims a la costa estiguin especialment secs i puguin ser més vulnerables a incendis forestals. En alguns d'aquests indrets és el període de dotze mesos més sec com a mínim des del 2009, i curiosament s'està produint just després d'un dels períodes més humits de l'última dècada: el marcat pel temporal Gloria, però també per altres situacions de pluja de la tardor del 2019 i de la primavera del 2020. Les dades dels últims sis mesos no mostren un panorama tan extrem, però també revelen una situació de sequera notable a les comarques de la meitat est.

La sequera no és general i el fet que les precipitacions hagin continuat arribant amb normalitat o fins i tot amb certa abundància al Pirineu fa que ara mateix les reserves d'aigua siguin en un nivell molt més alt del que es podria esperar en aquestes dades. Els embassaments de les conques internes es troben al 86,7% de capacitat. Les reserves d'aigua superen els 600 hm3 d'aigua i se situen ara mateix un 2% per sobre de la mitjana dels últims deu anys.