Dos expresidents de FGC hauran d'ingressar a presó perquè se'ls ha denegat l'indult

BarcelonaDos expresidents de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) hauran d'ingressar properament a presó després que el govern espanyol els hagi denegat la sol·licitud d'indult que van presentar. El Tribunal Suprem (TS) va rebaixar el juny de l'any passat a quatre anys i mig de presó la condemna contra Enric Roig i Antoni Herce per malversació de fons públics per haver contractat irregularment un pla de pensions per als directius dels anys 90 que va suposar sobresous de fins a 2,7 milions d'euros, que hauran de retornar. El consell de ministres va denegar l'indult el passat 19 d'abril, i ara l'Audiència de Barcelona haurà de fer complir la pena de presó.

El 2011 l'Audiència de Barcelona va condemnar a sis anys de presó Herce i Roig per malversació de fons públics per haver augmentat injustificadament les retribucions que percebien durant els anys 90 amb la contractació irregular d'un pla de pensions que va suposar sobresous de fins a 2,7 milions d'euros per a una quinzena de directius. La fiscalia també acusava Albert Vilalta, expresident de l'empresa pública i conseller de Medi Ambient en els governs de Jordi Pujol, però va quedar absolt perquè el delicte ja havia prescrit.

En la sentència es considerava provat que Herce i Roig, que van succeir Vilalta a la presidència de l'empresa, van "ambicionar un enriquiment econòmic personal molt superior al que els proporcionava la seva retribució salarial" i que eren "conscients de la il·legalitat" del que estaven fent. En concret, consistia en la creació d'un fons d'inversions gestionat per Winterthur al qual FGC aniria aportant capital anualment i del qual serien beneficiaris els tres acusats i 13 directius més. Cada beneficiari podria cobrar el saldo acumulat al seu favor en complir els 65 anys o en cas de mort, invalidesa o baixa de l'empresa.

Per donar "aparença de legitimitat" es van fer contractes entre FGC i cada directiu perquè aquests rebessin a la seva jubilació un 80% del seu últim salari, comptant amb la pensió de la Seguretat Social, sempre que el treballador tingués una antiguitat de més de 20 anys a l'empresa. Els que portessin menys anys tindrien complements a la seva pensió inferiors. Segons l'Audiència, els acusats sabien que "aquests cobraments diferits no eren legítims", ja que estaven prohibits pels pressupostos de la Generalitat del 1991, any en què es va subscriure el fons.

El fons havia de ser aprovat pel consell d'administració, segons els Estatuts, però no vas ser així, sinó que el va aprovar Albert Vilalta com a president, sabent, segons el tribunal, que això no era correcte. Per fer-ho, va signar un reglament pel qual els beneficiaris eren els membres del comitè de direcció, òrgan no estatutari però que tothom sabia qui en formava part. Cap dels tres acusats va informar de la creació d'aquest fons al consell d'administració.

Més endavant, els contractes dels directius amb el fons d'inversió van ser transformats en un "premi de dedicació i permanència", per premiar la continuïtat dels directius a l'empresa, ja que aquells anys empreses com Renfe i TMB estaven creixent i captaven molts alts directius, segons van explicar els acusats al judici. Per amagar les aportacions de l'empresa al fons, es camuflaven en les memòries anuals com a "altres despeses socials".

L'any 1999, quan Roig va deixar el seu càrrec, va cobrar més d'un milió d'euros, i Herce en va cobrar gairebé 300.000 quan l'any 2000 el fons va ser liquidat. A més, Roig va cobrar 39.000 euros en un total de 126 dietes que no li pertocaven.

Per tot això, l'Audiència els va considerar a tots tres culpables de prevaricació, però va absoldre Albert Vilalta perquè el delicte el va cometre l'any 1991, quan va signar la creació del fons, i no es va començar a investigar fins al 2006. Aquest delicte prescriu als 10 anys. També en va quedar absolt Enric Roig pel mateix motiu, la prescripció.

En canvi, l'Audiència va considerar que Vilalta no va participar en la malversació, perquè no es va beneficiar del fons i no el va gestionar, perquè just després de signar la seva creació va sortir de l'empresa per convertir-se en conseller de la Generalitat. En canvi, sí que va considerar que Roig i Herce eren culpables i els va condemnar a sis anys de presó.

Però el Tribunal Suprem va variar les penes. Va considerar que l'Audiència no va poder provar que la malversació hagués sigut tan greu com per afectar el servei públic, i va assumir l'argument de les defenses, que recorden que el desviament de diners es va produir en deu anys. Això fa que no es pugui considerar una malversació "greu", cosa que va reduir la pena de sis a quatre anys i mig de presó. La resta de motius dels recursos dels acusats van ser desestimats pel Suprem, com el de dilacions indegudes.

En canvi, el TS sí que va estimar el recurs de la fiscalia en considerar que tots dos s'han de fer càrrec de la indemnització a FGC, de 2,7 milions d'euros. A més, va condemnar Roig pel delicte de prevaricació del qual havia sigut absolt per prescripció del delicte. Segons la fiscalia i el Tribunal Suprem, aquest delicte va associat al de malversació, i per tant si un no ha prescrit l'altre tampoc. Per això, el condemna a vuit anys i mig d'inhabilitació.