Sense sostre: la quarantena impossible
"Quan dorms en un banc esclar que és més fàcil agafar el coronavirus, però no tenim opció"
BarcelonaHi ha unes persones que no poden quedar-se a casa mentre duri l'estat d'alarma i la crisi del coronavirus: els que no tenen casa. Faysal Mohammed, un jove de 27 anys que sap que no està en la població de risc, assumeix el que li espera durant les pròximes setmanes: "quan dorms en un banc, que no saps qui hi ha passat abans, és més fàcil agafar el coronavirus". "Però no tenim opció, no tenim on amagar-nos", afegeix.
Arribat en pastera després de volar de Ghana al Marroc fa nou mesos, el Faysal va anar a l'alberg de Nou Barris fa ja sis mesos i no hi havia lloc per a ell. "Encara no m'han trucat", diu. "No sabem massa què fer amb el coronavirus, perquè estem al carrer", es lamenta, tot i que per a ell no és la primera preocupació. Sense lloc on dormir, encara li falten mesos per l'entrevista amb el departament d'Interior sobre una possible sol·licitud d'asil. "Em van posar la cita a sis mesos vista", explica, "i no tinc res de res, ni de feina ni de menjar".
Menja un cop al dia als menjadors socials i a la nit aconsegueix una mica de pa, però alguns d'aquests menjadors socials han tancat perquè no poden garantir les situacions d'higiene i distància social, mentre d'altres presten el servei en paquets i amb horaris reduïts. Per això, la fundació Barcelonactua ha facilitat a Facebook una llista amb els llocs i horaris on encara es pot aconseguir menjar. I ha fet una crida per tal que els voluntaris acullin persones en risc d'exclusió a les seves cases mentre duri la crisi. "Encara no hem rebut cap trucada, la gent està força amoïnada amb la seva pròpia situació", explica Griselda Bereciartu, coordinadora de migracions de la fundació, que també ha hagut d'aturar les classes de castellà i català que feien per a migrants, a les quals el Faysal assistia. "Jo vull aprendre l'idioma, aquests dies ni això podré", es lamenta el jove.
Tanca l'església de Santa Anna
Des de les entitats que treballen amb sensesostre alerten que "les malalties respiratòries cròniques afecten més la població de carrer", en paraules del president d'Arrels, Ferran Busquets, en constant comunicació amb les autoritats per saber si l'estat d'alerta els obliga a tancar alguna instal·lació. Per ara, les mantenen obertes, però hi ha qui pensa que "fins i tot els albergs hauran de tancar". És l'opinió de Peio Sánchez, capellà de la capella de Santa Anna, que ha hagut de tancar i ja no hi poden dormir des de fa uns dies els sensellar. Abans, ho feien al voltant de vint persones, que també podien esmorzar-hi. El mateix Peio explica que a Gràcia una altra parròquia que permetia dormir-hi de nit també ha hagut de tancar i detalla que té contacte amb persones sense sostre que tenen malalties respiratòries. "Intentem estar en contacte per si necessiten res", diu.
A Santa Anna, explica el Peio, miraran de fer "un servei a celobert, al claustre", però quan passi l'estat d'alarma, per tal de poder ajudar els més vulnerables respectant les distàncies. Des d'Arrels, es pregunten a l'últim comunicat "com podrà saber una persona que dorm al carrer si té o no coronavirus?"; "com es pot fer una quarantena d'una manera protegida si no es té casa?"; i "com podran les persones que viuen al ras accedir a serveis bàsics en el cas que hagin de tancar la majoria dels recursos?". Per això, criden de nou les autoritats a proveïr recursos "no d'emergència, sinó a llarg termini" que reverteixin l'emergència habitacional amb projectes com el Housing First, que consisteix a facilitar pisos individuals a les persones més vulnerables com a punt de partida per reconstruir la vida. Ara n'hi ha unes desenes, però segons l'últim recompte d'Arrels, unes 1.195 persones viuen al carrer a Barcelona i, segons l'Estratègia integral contra el sensellarisme catalana del 2017, en són més de 5.000 a tot Catalunya. Per a totes elles, el confinament és impossible.
A la Casa Cádiz, centre autogestionat per persones sense sostre on viuen 24 persones, al costat de la Sagrada Família, estan complint les mesures i gairebé no surten "de casa", explica Lagarder Danciu, activista que va impulsar-la l'any passat. No tenen intenció d'abandonar la casa. Demanen, això sí, donacions de sabó desinfectant i han proveït de màscares alguns dels més vulnerables.