Dormir al ras a Barcelona: "He d'amagar les mantes perquè si no me les roben"

BarcelonaEl mític termòmetre gegant que hi ha al Portal de l'Àngel de Barcelona no funciona. Aquell que fa diversos metres d’alt i ocupa la façana de tot un edifici. Els seus llums estan apagats i no marquen cap temperatura, però és evident que l'ambient és completament gèlid, de la mateixa manera que va ser gèlida la nit de diumenge a dilluns, després de la qual dues persones sensellar van ser trobades mortes a la via pública. Van morir de fred, se suposa. Malgrat això, ahir a la nit tornava a haver-hi gent al centre de Barcelona que dormia al carrer, al ras.

Davant del Zara de plaça de Catalunya hi ha una persona que descansa solitària estirada en un banc. Està tapada de cap a peus amb tal quantitat de roba –un sac de dormir i diverses mantes– que a simple vista sembla un cabdell i és impossible saber si es tracta d'un home o d’una dona. En una de les entrades de la mateixa botiga de roba hi ha tres persones més que dormen estirades sobre el fred marbre del terra. També estan tapades de cap a peus amb mantes i sacs de dormir i de moment semblen vives: una emet un lleuger ronc i l'altra es regira un instant sobre el fi cartró que li serveix de matalàs al percebre la presència d'aquesta periodista.

Uns metres més enllà, en un portal del carrer Fontanella, un altre sensellar es protegeix de les baixes temperatures amb diverses caixes de cartró. A simple vista sembla que estigui ficat dins d'un taüt: estirat, immòbil i totalment tapat. "Sí, sí, fa molt fred", comenta un company que intenta agafar el son just al costat, també amb les seves respectives caixes de cartró, amb les quals ha construït una mena de caseta. Diu que es diu Reduan, que és del Marroc i que ell no vol que li ofereixin un lloc on dormir durant aquestes fredes nits d'hivern, sinó que li donin documents. "Em van robar els papers fa tres mesos: tenia passaport, permís de residència, tot. Treballava al Telepizza i cobrava 700 euros al mes. Llavors no dormia al carrer, podia llogar una habitació", explica a batzegades, amb un castellà pobre.

Ja són més de les deu de la nit, el toc de queda ha començat, però a la Rambla continuen veient-se algunes escadusseres persones: un repartidor de Glovo que pedaleja a tota velocitat per la calçada de baixada, un altre que enfila la de pujada amb cara de cansament, un home que pul·lula per la vorera... El José està assegut en un portal a tocar del Cafè de l'Òpera. Mossega un tros de pa i porta un carro de la compra amb una manta i un coixí. "Sí, han vingut voluntaris d'Arrels i d'uns altres llocs perquè anés a dormir a Montjuïc, però jo prefereixo quedar-me aquí", afirma quan se li pregunta si ningú li ha ofert un lloc on protegir-se de les baixes temperatures. Dona les seves raons per no voler moure’s del carrer: li han dit que a Montjuïc haurà d’anar a dormir quan li manin, sopar quan li manin i que no podrà fumar. Un infern. "Prefereixo tenir llibertat", argumenta.

El director d'Arrels Fundació, Ferran Busquets, aclareix que això no vol dir que aquestes persones no vulguin ajuda. El que no volen, assegura, és haver de tornar a començar: "Només poden estar tres o quatre dies als espais habilitats per l'Ajuntament. Després hauran de tornar al carrer i la tornada és molt dura". Segons diu, als espais municipals els sensellar no poden portar ni els carros que arrosseguen ni les seves poques pertinences. I el fred? "Porto dos anys dormint al carrer", contesta el José resignat. Diu que té dues mantes amagades en un parc i que, amb això, intentarà passar la nit. "Les he de amagar perquè si no me les roben".