Tres quartes parts de les dones sense llar pateixen violència al carrer
El 35% del col·lectiu té formació professional i universitària i un 10% treballa a temps parcial
MartorellPer xifres en són moltes menys, però les dones que sobreviuen al carrer pateixen més violència que els homes en la mateixa situació. Concretament, tres quartes parts d'aquestes dones afirmen que han estat víctimes d'agressions, enfront de la meitat dels homes, segons una enquesta entre les persones que el centre Assís de Barcelona va atendre el pandèmic 2020.
Les dades confirmen que al carrer les que pitjor ho passen són les dones, perquè queden exposades a atacs i agressions, una situació que durant el confinament i els tocs de queda encara s'ha intensificat més perquè els vianants desapareixen de la via pública. Per a les dones, el recurs del carrer és l'últim perquè sovint tenen una xarxa familiar o d'amistats que les acullen quan perden el sostre i això fa que siguin un col·lectiu invisibilitzat, tot i que compartir una habitació o dormir en un sofà aliè es considera sensellarisme. Amb tot, les polítiques d'assistència a aquest col·lectiu se centren bàsicament en un model d'ajuda a l'home, que representa el 80% de les persones que viuen al carrer. "Si viure al carrer suposa una amenaça real per a la vida de les persones sense llar, en el cas de les dones aquesta amenaça és encara més gran", diuen des del centre Assís, que disposa de 25 places en pisos compartits per a dones.
L'enquesta reafirma que aquestes dones arrosseguen un llarg historial de violència previ i, de fet, en molts casos perden la casa per fugir d'agressions de parelles o pares. Així, al llarg de la vida vuit de cada deu han experimentat atacs psicològics, físics o sexuals, dos terços són supervivents de violència masclista i un terç afirmen que l'han agredit sexualment ja d'adulta.
"Aquests resultats assenyalen un més alt grau de vulnerabilitat no només en les trajectòries prèvies, sinó també una vegada es troben al carrer", segons els responsables del centre, que recorden que "en qualsevol delicte d'odi, la misogínia es cola amb una facilitat extrema, per la qual cosa podem observar diferents formes d'exercir i expressar violència per raó de gènere".
La radiografia de les dones sense llar es completa amb el detall que durant la pandèmia ha augmentat el nombre de dones d'origen espanyol (7%) i representen la meitat del col·lectiu. A més, n'hi ha un 10% que tenen una feina a temps parcial però la gran majoria –sis de cada deu– estan a l'atur després d'haver perdut la feina relacionada amb les cures, un sector amb molta precarietat que com que és sovint informal no dona dret a prestacions. De mitjana ingressen 250 euros mensuals, cosa que suposa un 22% menys que els homes, unes quantitats que es revelen insuficients per accedir a un habitatge digne. Fins a una tercera part (35%) d'aquestes dones tenen un grau de formació professional o fins i tot estudis universitaris, i d'aquestes, el 89% són dones migrades, que sobretot en el cas que no tinguin la situació administrativa regularitzada són més vulnerables perquè no tenen dret a rebre prestacions com la renda garantida i l'ingrés mínim vital, ni ajudes per accedir a un habitatge social.