Les agents dels Mossos tenen més formació que els homes però ascendeixen menys

SabadellEl 43% de les dones que formen part dels Mossos d'Esquadra tenen estudis superiors o universitaris. Un percentatge que entre els homes es redueix al 29%. Però tot i estar més formades, les dones ascendeixen menys que els homes a la policia catalana. És una de les conclusions que la inspectora Rosa Gubianes, cap de la unitat d'igualtat i equitat del cos, ha presentat aquest migdia en la primera jornada interna sobre la perspectiva de gènere, que s'ha fet al complex central Egara. La policia tampoc esquiva la bretxa salarial: el sou mitjà d'elles és inferior al d'ells perquè ocupen les categories més baixes. De fet, el 94% dels comandaments són homes. Gubianes ha alertat que la presència femenina als Mossos s'ha estancat i ja ha caigut per sota de la mitjana europea. Una radiografia que ha sorprès l'auditori, amb presència de membres de la cúpula policial.

El 2008 les dones representaven el 19,57% dels Mossos i ara suposen el 21,09%. "En dotze anys hem avançat un punt i mig", ha avisat Gubianes. Malgrat que a l'estat espanyol encara és el cos amb més dones –en percentatge–, el 2008 quedaven per sobre de la mitjana internacional en paritat a la plantilla i ara ocupen les posicions més baixes de la Unió Europea. "A Suècia estan per sobre del 30%. És el percentatge en què es mouen la majoria de cossos policials europeus", ha afegit la inspectora, que ha atribuït l'endarreriment a la falta de polítiques d'igualtat. Entre el 2012 i el 2018 tampoc es van fer promocions dels Mossos. Gubianes ha avisat que "hauria de preocupar" la poca participació de dones en una convocatòria recent per ascendir a caporal. Un altre exemple que ha posat és que entre els seixanta caps d'àrea bàsica policial, només hi ha tres dones.

"Per què les dones reben menys felicitacions i medalles que els homes? Són menys competents o els destins que tenen estan menys valorats?", s'ha preguntat la inspectora en la seva autocrítica. Per això ha explicat que el pla d'igualtat dels Mossos, que continua en fase de diagnòstic, plantejarà una revisió de les proves d'accés al cos, que fins fa dues promocions encara exigien una alçada mínima per presentar-s'hi, un requisit que discriminava les dones. Pel que fa als processos d'ascens, vol que tinguin en compte la conciliació familiar i laboral. Una altra aposta és fer servir un llenguatge inclusiu i també visibilitzar dones uniformades perquè es converteixin en referents.

Tasques que no són per a elles

En una altra ponència de la jornada s'ha evidenciat que tant les dones com els homes que treballen a la policia consideren que algunes tasques que fan no són per a elles. És una de les conclusions que s'han tret d'una tesi doctoral que ha analitzat durant sis anys, amb enquestes i entrevistes, la trajectòria de més de dos mil agents de les promocions del 2010 i el 2011 –el 63% mossos i el 37% policies locals–. La responsable de recerca de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, Lola Vallès, és l'autora de la tesi, dedicada al rol de les dones i els homes dins els cossos policials, en què s'han comprovat les diferències en la carrera i en la manera d'actuar segons el gènere.

Amb les respostes dels agents, Vallès ha explicat que gairebé la meitat de dones policies i l'àmplia majoria d'homes –tres quartes parts– encara pensen que algunes tasques no són per a elles. Ha definit aquest grup nombrós de dones "adaptades" perquè "simplement ho accepten". Malgrat això, Vallès ha afegit que existeix un altre grup nombrós de dones, que ha anomenat "resistents", que lluiten contra les diferències de gènere dins els cossos policials i volen arribar als llocs de comandament, que continuen monopolitzats pels homes. Un tercer grup de dones, molt més reduït, d'entrada creuen que és una feina d'homes però després, a la pràctica, veuen que elles també poden treballar de policies.

La mateixa tesi ha recollit que les dones són més resistents que els homes en els aspectes negatius de la cultura policial, perquè el seu sentit de missió es manté més temps, són menys discrecionals, el seu pessimisme respecte al sistema legal és més baix i tenen menys desconfiança cap a la ciutadania i les institucions externes.