Tres claus per aconseguir que hi hagi més dones als Mossos i als Bombers

BarcelonaSón el 21% als Mossos d’Esquadra, el 12% a les policies locals i el 2% als Bombers de la Generalitat. Els percentatges, recollits en un informe del Síndic de Greuges presentat aquesta setmana, reflecteixen que les dones encara són molt minoritàries als cossos de seguretat de Catalunya. Un àmbit en què “les polítiques d’igualtat de gènere […] han estat pràcticament inexistents fins fa relativament poc temps”, avisa el document, que cita en múltiples ocasions un estudi del 2020 de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) sobre com incorporar més dones a la policia. L’ARA ha parlat amb dues de les autores dels dos informes per resumir en tres claus per què passa i com s’està revertint la situació.

Les fotos que els Mossos van difondre a les xarxes socials el 2019 transmetien que les dones tenen presència al cos, “encara que minoritària, i principalment sempre acompanyades dels homes en activitats operatives”, i també que elles poden “actuar soles en casos d’atenció a les persones i relacions amb la comunitat”. Ho va analitzar l’estudi del 2020 i una de les seves autores, la investigadora de l’ISPC Lola Vallès, assegura que els han fet cas perquè ara són “molt curosos” en mostrar tant homes com dones a les imatges. Però Vallès admet que són unes professions que tenen una imatge social, “alimentada per les sèries i les novel·les”, que s’adjudica al rol masculí, i “és difícil de trencar”.

La professora de dret del treball de la UPF Aida Ruiz, una de les autores de l’informe elaborat per al Síndic, afegeix que les dones “són majoritàries” a l’hora d’opositar a l’ocupació pública, però no en les promocions de policia i bomber. Per això, el primer pas és que les dones “se sentin atretes” per unes feines que no són exclusives dels homes i s’hi presentin.

L’estudi del Síndic recorda que a partir d’ara es reserven un 40% de les places dels Mossos i els Bombers per a dones, i a les policies locals són entre un 25% i un 40% dels llocs. Aquesta mesura de discriminació positiva ha fet que hagin arribat un 12% més de dones a les proves físiques de la convocatòria que està en marxa dels Mossos, explica Vallès. Però, precisament en les proves físiques, els homes acostumen a aprovar amb més proporció que les dones. En aquesta part, el 2017 es va introduir una prova de pressió sobre banc que va implicar un descens dràstic de les dones aprovades, fet que ha obligat a corregir dos cops els barems que diferencien entre homes i dones.

“Fins fa poc també es demanava una alçada mínima”, recorda Vallès, que explica que aquest requisit va eliminar-se seguint la tendència europea, i que amb les proves físiques alguns cossos policials ja veuen “que no són tan imprescindibles”. Posa Alemanya com a exemple, on “estan diversificant” l’accés: separen la seguretat ciutadana i l’ordre públic d’altres tasques, com la d’investigació, tot i que sempre es fan unes proves físiques “perquè es necessiten uns mínims que s’ajusten al que acabaràs fent”. Per a Ruiz, la força “no hauria de penalitzar encara que s’hagi de tenir un nivell”, i pensa que en les proves físiques també incideix que acostuma a ser imprescindible entrenar-se amb preparadors.

Vallès considera que les mesures per incorporar més dones als cossos de seguretat tindran un “impacte” perquè faran créixer la seva presència. Però avisa que després s’haurà de retenir-les: “Que les dones puguin fer les mateixes tasques que els homes”. Ho evidencia en destins poc feminitzats com les unitats d’antiavalots, perquè “posar una única dona a una furgoneta és una mala experiència i moltes ho deixen perquè no estan a gust”; per això proposa que “almenys puguin ser dues”. I adverteix que les instal·lacions han d’estar preparades, amb vestuaris per a dones: “S’ha de fer abans que hi arribin”. Pel que fa a les opcions que escalin a les categories superiors, Vallès opina que des que van publicar l’informe del 2020 s’han fet passos endavant i reitera que cal que les dones que ascendeixen tinguin “un rol important a l’organització, també operatiu”.

Per acabar, Ruiz insisteix en la formació i la sensibilització de les plantilles, els comandaments i els òrgans de selecció, lligades a unes polítiques de seguretat “que siguin paritàries”.