"Les dones hi som en la ciència, però se'ns ha de donar més visibilitat"

Quan només tenia 17 anys, la Mariona Badenas, astrofísica i estudiant de doctorat a l'Institut Tecnològic de Massachussets (MIT), va escriure a la científica nord-americana experta en exoplanetes Sara Seager per dir-li que volia treballar amb ella. Seager li va respondre i Badenas va passar un estiu investigant al seu costat. Gairebé deu anys després han tornat a coincidir al MIT, on Badenas estudia el doctorat en exoplanetes després d'haver estudiat astrofísica a la Universitat de Yale. Es tanca així un cercle que va començar quan Badenas era una jove estudiant de batxillerat.

Emmirallar-se en altres dones científiques i tenir referents femenins va ser capital en la seva trajectòria, com també en la de Carla Conejo, graduada en biologia humana i responsable dels programes de Science Academy de la Fundació Catalunya la Pedrera, i Anna Bach, analista de dades i graduada en computació i matemàtiques. Ens trobem amb totes tres al terrat de la Pedrera coincidint amb el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència.

Totes tres tenien clara la vocació científica des de ben petites i no senten que el fet de ser dona els hagi limitat. "I no sé si és casualitat, però totes tres hem tingut referents femenins per emmirallar-nos", diu Conejo, que reivindica que els llibres de text incloguin més referències a dones científiques. "És essencial. Quan ets petita recordes Einstein i Newton, però a poc a poc van sorgint figures ocultes darrere d'aquests genis solitaris i ara la ciència ni és solitària ni és de grans genis. La ciència és molt cooperativa i multidisciplinària i han de ser equips mixtos perquè tant homes com dones tenen facetes que aporten a la millora dels projectes", destaca aquesta biòloga. Conejo admet que va fer "un clic" el dia que va veure una noia que es dedicava a la recerca: "Va ser veure-la i pensar: 'Jo també m'hi podré dedicar'". En aquest sentit, Badenas recorda una frase de l'astronauta nord-americana Sally Ride: "No pots ser el que no pots veure". "Segur que la falta de figures femenines en el material educatiu està afectant moltes nenes i ho hem de canviar", afegeix aquesta jove astrofísica, que cita també l'estudi que es va fer a finals dels anys 60 i 70, quan es va demanar a alumnes dels EUA que dibuixessin un científic. Només 28 dels 5.000 dibuixos representaven una científica i cap l'havia dibuixada un nen.

Aquesta falta de referents també fa que agafin força estereotips, com ara que les noies són menys vàlides per a la ciència que els nois. "Hi ha un biaix inconscient, elles es perceben com a menys capaces tot i que en realitat no ho són. Tenen totes les capacitats per arribar on vulguin, però en un moment donat la pressió social i cultural fa que hi hagi una fuga de noies de la ciència", admet Conejo, que apunta a la síndrome de l'impostor com un dels possibles motius.

I com s'incentiven les vocacions científiques? "Donant oportunitats", diu convençuda Conejo. Per a les tres joves, de 26 i 28 anys, va ser capital la seva participació en el programa Joves i Ciència de la Fundació Catalunya la Pedrera, on no només es van fer amigues sinó que també van refermar la vocació científica. També creuen que cal potenciar la figura de la mentora i donar més visibilitat a les científiques per generar models entre les generacions més joves. "Les dones hi som a la ciència, però se'ns ha de donar més visibilitat", diu Badenas, que reconeix que la majoria de referents que ha tingut són dones, començant per la seva mare, que va estudiar farmàcia, i la seva àvia, que volia estudiar física, una vocació que va haver d'abandonar perquè el seu pare considerava que els estudis de farmàcia eren més adequats per a una dona. La seva neta va heretar la vocació per la física i el seu somni és convertir-se en astronauta. De moment, ja ha participat com a comandant en una expedició al desert de Utah que replicava les condicions d'una missió real a Mart. Està convençuda que a Mart hi viatjarà una dona. Però abans espera veure una dona trepitjar la Lluna el 2024: "Seria una imatge molt emocionant per a moltes nenes que somien en ser astronautes".

Tant ella com Anna Bach es mouen en mons –l'astrofísica i la tecnologia– altament masculinitzats. "En la tecnologia i l'empresa fan falta dones en posicions de lideratge perquè fomenten més la cohesió de l'equip, hi són escasses però estan molt ben valorades", diu Bach, que reclama més polítiques d'igualtat i conciliació a les empreses. I als Estats Units, on Badenas ha estudiat, només el 30% dels estudiants d'astrofísica són dones, un percentatge que es va reduint a mesura que s'ascendeix en la jerarquia acadèmica: un 15% són professores associades i només un 8% són catedràtiques. "Moltes vegades era l'única o de les poques noies a les classes de física i astrofísica", diu Badenas, qui ha trobat a faltar tenir més companyes. Tenen clar que elles també poden inspirar altres nenes a seguir els seus passos. I els llancen el missatge següent: "Que no els falti motivació o ambició per perseguir el que els agrada fer, perquè a vegades el límit ens el posem nosaltres", assegura Bach. "I que tinguin la valentia d'escriure a altres dones demanant-los ajuda o consell", afegeix Badenas. Com va fer la Sara Seager amb ella, Badenas sempre respon: "Perquè sàpiguen que no estan soles".