Si he donat positiu en un test d’anticossos, puc fer vida normal?
La baixa prevalença del covid-19 aconsella no relacionar positius serològics amb immunitat
BarcelonaA partir de l’estudi de prevalença d’anticossos generats pel nou coronavirus que va presentar el ministeri de Sanitat la setmana passada ( ENE-Covid ), s’ha obert un debat rellevant en l’àmbit de la presa de decisions, tant des del punt de vista individual com col·lectiu. Els resultats de l’estudi són coneguts: el 5% de la població espanyola té anticossos del covid-19 (el 6% en els cas de la catalana). Algú que hagi donat positiu en aquest tipus de test podria pensar que ja ha passat la malaltia i que, per tant, gaudeix d’immunitat per fer vida normal, oi? No tan ràpid.
Una qüestió estadística
Els tests serològics que s’utilitzen per detectar anticossos no són fiables al 100%. Aquesta fal·libilitat, combinada amb la baixa prevalença d’anticossos detectada en la població, pot donar lloc a un altre equívoc respecte a la protecció davant de la malaltia. Aquests tests es caracteritzen per la seva sensibilitat (percentatge de casos positius que detecten entre els positius reals) i especificitat (percentatge de casos negatius que detecten entre els negatius reals). Imaginem per un moment un test que té una sensibilitat del 90%, una especificitat del 96% (característiques de tests de mercat) i que s’utilitza en una població en què el 5% té anticossos. Si s’agafa una mostra de 1.000 persones, quan es faci el test als 50 positius reals, s’obtindran 45 positius reals (el 90% de 50) i 5 falsos negatius. Quan es faci als 950 negatius reals, s’obtindran 912 negatius reals (el 96% de 950) i 38 falsos positius. Segons el test, per tant, el nombre total de casos positius serà de 83 (45+38). Però d’aquests positius només n’hi haurà 45 que seran reals. Això vol dir que la probabilitat de tenir anticossos havent donat positiu en el test és de 45 entre 83, és a dir, del 54%.
Els resultats de l’estudi ENE-Covid encara són parcials. De moment s’han obtingut amb tests que segons el fabricant (Orient Gene Biotech) tenen una sensibilitat entre el 88% i el 97% i una especificitat del 100%. Segons comprovacions fetes en el marc de l’estudi, però, es va veure que la sensibilitat se situava entre el 73% i el 85% i l’especificitat podria estar entre el 98% i el 100%. Segons el ministeri de Sanitat, els resultats presentats fins ara s’han obtingut a partir de tests amb una especificitat del 100%, però a mesura que es vagin ampliant és de preveure que l’especificitat global del procés de test baixi i es manifesti l’efecte descrit en el paràgraf anterior.
Individus vs. població
Per totes aquestes raons, els autors d’un estudi publicat aquesta setmana a la revista Science Immunology adverteixen del “perill d’utilitzar els tests serològics per avaluar el risc individual”cience Immunology adverteixen del “perill d’utilitzar els tests serològics per avaluar el risc individual”,al mateix temps que destaquen el potencial d’aquests tests per fer estudis poblacionals encara que tinguin sensibilitats i especificitats moderades. Si es coneixen els paràmetres de funcionament del test i es fan a una mostra gran de la població -més de 60.000 persones en el cas d’Espanya- es poden aconseguir resultats de prevalença fiables. El que no ho serà, de fiable, és el resultat d’un test individual en un context de prevalença tan baix com l’actual. Sense tenir en compte aspectes ètics, aquesta evidència posa en dubte la proposta del passaport immunitari a partir de criteris estrictament científics.
“Per avaluar l’eficàcia de mesures poblacionals com l’ús de la mascareta, els tests serològics són còmodes i factibles”, valora Jorge Carrillo, investigador d’IrsiCaixa. Els tests serològics ràpids, efectivament, només requereixen una gota de sang que s’obté amb una punxada i donen un resultat al cap de poc temps sense necessitat de processos de laboratori complicats. “En els tests PCR la recollida de la mostra, que s’ha d’extreure de la cavitat nasofaríngia, és més complicada i, a més, requereix un processament al laboratori -explica Carrillo-. Això és difícil de fer a escala poblacional”, afegeix. A més, “els casos de positius amb test PCR confirmat no són útils per entendre com el virus afecta la població”, apunten els autors de l’article de Science Immunology. Per contra, els tests serològics fets a gran escala donen informació sobre la distribució de la malaltia per grups d’edat i per regions geogràfiques, cosa que segons aquests autors “pot guiar els polítics sobre quines mesures aplicar i on aplicar-les”. En aquest sentit, una de les preguntes que en aquest treball es considera important respondre a partir d’aquest tipus de test és quina seroprevalença en infants és acceptable per reobrir les escoles.
“Tot i que molts tests serològics poden tenir característiques insuficients per utilitzar-los a escala individual, i malgrat que l’Organització Mundial de la Salut només els recomana per a usos de recerca, aquests tests poden donar informació molt valuosa per prendre decisions en l’àmbit de la salut pública”, conclouen els autors de l’estudi.