Arresten la segrestadora del nadó de l'hospital de Bilbao

BilbaoNingú no es pot ni tan sols imaginar l'infern que deuen haver viscut els pares del nadó raptat d'una habitació del pavelló de maternitat de l'hospital de Basurto, a Bilbao. Allà va començar, dimecres al vespre, el malson que ha acabat quan la criatura ha aparegut a la catifa de la porta d'un pis del barri bilbaí de Santutxu. Encara tenia la pinça del cordó umbilical. Havia arribat al món dimarts. L'angoixa de la família va durar onze hores. L'Aimar, que és així com es diu el nen, ja descansa als braços de la seva ama (mare): “Estem molt agraïts a tothom”.

Epíleg. A l'Alicia li ha estranyat que aquest matí algú truqués a la porta del vuitè pis del portal número 26 de la plaça del Carmen del barri de Santutxu tan aviat. Eren les 8 del matí. Ha mirat per l'espiell i no ha vist ningú, però ha obert la porta. A sobre de la catifa de l'entrada hi ha trobat l'Aimar. L'Alicia havia vist les notícies a internet que alertaven del robatori d'un nadó i no ha trigat a lligar caps. S'ha posat a cridar. Ha despertat el seu fill Zuhaitz, que s'ha llevat de cop. “La meva mare estava com si li haguessin robat a ella”. L'Alicia ha cuidat el nadó mentre el Zuhaitz trucava a l'Ertzaintza. En un parell de minuts agents de la policia basca, que feia tota la nit que buscaven l'Aimar, ja han arribat a casa seva. A l'altra banda del telèfon, i a poc més de quatre quilòmetres de distància, a la maternitat de Basurto, els pares han rebut la notícia amb un alleugeriment immens. El malson havia acabat.

Els fets. Cap a les nou del vespre de dimecres, una dona de 24 anys amb un uniforme de color blanc amb logotips d'Osakidetza [el servei de salut basc] va entrar a l'habitació de la mare i es va endur el nounat. "Me l'emporto per fer-li la prova de l'oïda i així poder donar-li l'alta". Amb aquestes paraules va enganyar la mare, va agafar el nadó, va creuar el pavelló de maternitat i va sortir cap a l'exterior, ja amb roba de carrer, sense que ningú l'hi impedís. Més tard, el pare del nounat va preguntar estranyat per què trigaven tant a tornar-los el seu fill. Va ser en aquell moment quan família i els sanitaris es van adonar del segrest. A partir d'aquell moment, l'Ertzaintza va posar en marxa el dispositiu de cerca reclamant la col·laboració ciutadana.

La suposada segrestadora, sobre la qual no consten antecedents policials, ha estat detinguda cap a les 10.30 hores a la plaça del Mercat del barri de Zorrotza de la capital bilbaïna, encara que hores abans ja havia estat identificada gràcies a les càmeres de seguretat. Pel que fa al mòbil de la seva actuació, el conseller de Seguretat basc, Josu Erkoreka, s'ha mostrat prudent i no ha volgut aventurar-se a fer a cap hipòtesi: “No especularem”. Alguns testimonis assenyalen que aquesta dona feia temps que simulava un embaràs i que després del segrest ha enviat un vídeo del petit Aimar en què fingia que era el seu fill.

Responsabilitats. En les compareixences per separat d'Erkoreka i de la consellera la de Salut, Gotzone Sagardui, tots dos han exhibit diferències notables sobre el que ha passat i que afecten el protocol de seguretat. Erkoreka ha deixat clar que l'arrestada havia intentat prèviament "segrestar diversos nadons la mateixa nit” però que “el seu objectiu es va veure frustrat en diverses ocasions” quan les mares van exigir acompanyar-la, com fixa un dels punts del protocol del centre. Fins que, segons ha deixat caure Erkoreka, en va trobar una que no va oposar resistència. La mare de l'Aimar.

Sagardui, per contra, ha assegurat que si bé la sospitosa havia estat "caminant per la planta", no hi havia proves que intentés robar cap altre nen. Per aquest motiu, la consellera de Salut obrirà una investigació exhaustiva sobre el que qualifica d'“incident de seguretat”, perquè el que ja ningú no dubta és que els protocols que Osakidetza va posar en marxa, arran de dos intents de segrest de nadons a Sant Sebastià el 2012 i 2014, no han funcionat. Aquest malson ha tingut un final feliç, ara cal evitar que se'n produeixin més.