El donjoan estafador, condemnat a tres anys i mig de presó
Albert Cavallé “pretenia enriquir-se” aprofitant-se de la víctima, a qui haurà de pagar 70.000 euros
BarcelonaQuarta condemna a Albert Cavallé, conegut com el donjoan estafador, que s'havia especialitzat en aprofitar-se de dones a qui seduïa, tal com va avançar l'ARA. La nova sentència és de l’Audiència de Barcelona, que li imposa tres anys i mig de presó. Cavallé, que acumula almenys 25 denúncies, fins ara havia esquivat les penes de presó –poc elevades– i l'havien castigat amb altres mesures. En aquesta última condemna el tribunal veu “fiable” la versió de la víctima i considera que Cavallé “pretenia enriquir-se” aprofitant-se'n. Els jutges també l'obliguen a pagar 70.000 euros a la dona, que es va quedar sense estalvis i va ser la primera que el va denunciar. Tot i que l’advocat de la víctima demanava vuit anys i mig de presó, l’Audiència ha posat els tres anys i mig de presó que volia la Fiscalia –que al final del judici va rebaixar la petició.
Segons la sentència de la secció sisena, Cavallé i la dona es van conèixer en una pàgina de contactes a finals del 2015 i al cap de dues setmanes ell ja li va demanar diners que es comprometia a tornar: va al·legar que tenia problemes econòmics i els comptes bloquejats. El 2016 la dona va contractar quatre préstecs per assumir les despeses de la convivència i els diners que gastava l’home. Entre els quatre crèdits se superaven els 17.000 euros i el tribunal no veu “plausible” la necessitat “d’endeutar-se en tan poc temps”. Els jutges apunten que la dona va contractar un nou préstec per cancel·lar els deutes, fet que demostra que no és una “morosa” sinó algú que es va veure “superada” per “l’expectativa” de la relació amb Cavallé.
L’Audiència recorda que, al mateix temps, l’home es va fer 30 transferències a favor seu que sumaven més de 17.000 euros. També recull que Cavallé tenia targetes amb les quals feia compres d’imports “certament elevats” i que va aconseguir que la dona li financés la compra d’un cotxe. La sentència conclou que és ell "qui es beneficia" sempre de tots aquests moviments. Tot i que en el judici l’home va negar haver estafat la víctima i va argumentar que portaven “un elevat tren de vida” en què tots dos “contribuïen econòmicament”, els jutges recorden que ell “no es va endeutar”. Segons el tribunal, Cavallé desplegava “la conducta pròpia de l’estafador”: per a ella la relació anava de debò, però ell només tenia l’objectiu d’arruïnar-la.