Dolors Bramon: “L’Estat Islàmic no són jihadistes; són terroristes, assassins”

Què hi ha d’islàmic en l’Estat Islàmic?

És un conjunt d’accions terroristes més o menys organitzades i finançades, però no deixa de ser una modalitat claríssima de terrorisme i, com a tal, cal combatre-la per tots els mitjans possibles.

¿Tots els integrants de l’Estat Islàmic pertanyen a la mateixa interpretació de l’islam?

És complicat de saber-ho, però teòricament, cap pertany a l’islam. Un estat les accions del qual són les que ens arriben no pot tenir el qualificatiu d’ islàmic, encara que ells se l’adjudiquin. Islam i degollaments no poden anar de bracet. Islam i terrorisme, islam i bombes, no poden anar de bracet. És impossible, l’islam no predica el que ells fan.

Han proclamat el califat. Què vol dir això?

Califa ve de l’àrab khalifa, que vol dir successor de l’enviat de Déu. Per tant, el primer califa va ser el successor de Mahoma. I, per tant, la teoria política que es desenvolupa des dels primers moments de l’islam a partir de l’Alcorà és que tots els musulmans han d’estar sota un sol i únic govern. La teoria és molt maca, però dos-cents anys més tard de la mort del profeta ja hi havia tres califes, un a Còrdova, un al Caire i un altre a Bagdad, que es consideraven el successor de l’enviat de Déu. Successor no vol dir parent, no vol dir descendent, perquè aquest califa que s’ha proclamat a l’Estat Islàmic diu que és descendent del profeta, però només en seria successor. Però torno al quid de la qüestió. Tot això és terrorisme. El que passa és que s’ha matat més en nom de Déu que en nom de ningú més. I no sé quin problema hi ha en la societat actual que, malgrat el salvatgisme dels degollaments, hi ha persones educades a Occident que s’hi apunten i se n’hi van. Que s’hi apunti una persona d’Erbil o de Mossul ho entenc, perquè els estan posant un ganivet al coll, ¿però un que viu a Londres? Això és el que no entenc. El pseudocalifat actual es basa en el poder del terror, i, de moment, estan aconseguint fer por.

Quina diferència hi ha entre l’Estat Islàmic i Al-Qaida?

Al-Qaida no es va programar o vendre mai com un estat. Era una organització terrorista amb cèl·lules, amb grups, sense territori.

La manera com els mitjans estem explicant el reclutament de joves musulmans en terres occidentals és que no troben feina...

L’atur és bàsic. I si tens un cognom musulmà i vols llogar un pis, a l’amo de l’edifici no li agradarà, li agradarà més que et diguis Smith. Hi ha un continu sentiment de rebuig. Però tots n’hem sentit, de rebuig, a la vida, un dia o altre, i ens hem espavilat. No cal anar a matar gent per superar aquest sentiment trist de sentir-te rebutjat. I, a més a més, l’Alcorà diu que una guerra només pot ser entre musulmans i no musulmans. Per tant, que combatin dos països islàmics està prohibit per l’Alcorà.

I la jihad?

A l’Alcorà es parla exactament trenta-cinc vegades del verb jahada, que vol dir fer jihad, una paraula que, per cert, ja hem entrat al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans en masculí i amb la forma gihad. A l’Alcorà la jihad significa esforç. I és una acció que no permet matar ni vells, ni dones, ni nens, ni malalts mentals o crònics, ni cecs, ni monjos, ni homes de religió, ni comerciants, ni agricultors. No es poden cremar collites, no es poden talar arbres, no es poden matar animals si no és per a la pròpia alimentació de l’exèrcit que combat. Per tant, si del terrorisme en volem dir jihad, ens equivoquem, pervertim l’islam i confonem la població. Bin Laden va començar a parlar dels mujahidins, que volia dir els que practiquen la jihad. I Occident va dir: “Per què no els diem jihadistes?” Doncs no, són terroristes, fills de sa mare, assassins, digui’ls el que vostè vulgui. Però no se’ls pot dir jihadistes.

Com és que l’Iran pot acabar sent aliat d’Occident per combatre l’Estat Islàmic?

Com saben, l’Iran és xiïta i els promotors d’aquest pseudo estat islàmic surten del món del sunnisme.

I què els separa?

Raons històriques que vénen de trenta anys després de la mort de Mahoma, és a dir, ens en anem al principi de tot... En realitat, xiisme vol dir partit polític. Xiat vol dir partit polític en àrab, i és una paraula que va sortir de seguida després de la mort del profeta. Som a l’any 632, ho dic perquè la gent se situï. Quan va morir, Mahoma no va deixar res dit sobre la seva successió. Això va ser un error gravíssim que estem pagant encara ara tots, musulmans i no musulmans. Deia que no va deixar res establert, amb la qual cosa va haver-hi uns partidaris del sogre del profeta i uns partidaris del gendre i cosí germà del profeta. Van guanyar els del sogre. Aquest sogre, califa primer, es mor i torna a guanyar un altre sogre... El profeta va tenir sogres per anar triant.... I fins a la quarta vegada no és quan es tria el cosí i gendre. Però, esclar, els partidaris d’aquest cosí i gendre tenien un descontentament de trenta anys. I la comunitat es divideix en dos grups, en trenta anys. I, aleshores, què van fer? Donar-hi contingut espiritual perquè la branca tingués raó de continuar, perquè ningú es recordava de com era el pretendent aquell que va perdre, ni el segon, ni el quart, ni el vint-i-novè. Ara bé, sempre he pensat que el que va causar més aquesta divisió tan gran entre xiïtes i sunnites va ser la intervenció occidental. Abans no hi havia hagut enfrontament, no se sabia qui era sunnita i qui era xiïta, i ara sí.

En vista del que ha passat amb l’Estat Islàmic i amb Boko Haram, ¿creu que estem davant una mutació cap a més terror de fonament islàmic?

Boko Haram és una altra barbaritat a base de terror, també. Sembla que el nom Boko Haram ve de la paraula anglesa book. És a dir, book, el llibre, i haram, que és una paraula àrab per qualificar el que no està permès, el que no es pot fer, el que seria fins i tot delicte. Els llibres estan prohibits, i s’entén que són els occidentals. Què intenten fer? Evitar l’accés de les dones i les nenes a l’educació occidental, que els ensenyin a sumar i restar i a moltes altres coses si és possible, i així les seguirem tenint sotmeses. I quina arma tenen? Convertir-les, sembla, en esclaves sexuals. Això és molt gros, però molt i molt gros. Els talibans, que negaven el dret a l’educació i a la sanitat de les nenes, no podien considerar-se govern islàmic. I, a sobre, talibà vol dir alumne d’escola teològica, d’escola superior.

Com ens podem escapar d’aquest empitjorament?

No s’arregla tot en un dia. Jo tinc 70 anys, és a dir, sóc una persona gran, però no troglodita, i la meva família era una família normal. Els meus germans podien arribar a casa més tard que jo quan teníem 17 i 18 anys, les dones anaven amb mantellina a l’església... Això és de sant Pau, que diu que la dona ha d’entrar als temples de Déu amb el cap cobert per respecte als àngels! Els musulmans diuen que l’Alcorà conté la paraula de Déu presa al dictat i s’hauria de creure. Doncs que busquin a l’Alcorà on obliguen la dona a anar tapada. No ho trobaran. Per tant, tampoc és practicar l’islam correctament, al meu entendre, obligar una dona a tapar-se la cara o el que sigui. L’Alcorà diu que els homes i les dones no ensenyin el sexe. Desgraciadament, no hi ha cap país islàmic que parli la llengua àrab amb la qual està escrit l’Àlcorà. Per tant, un musulmà, en general, se sap l’Alcorà de memòria, de cap a peus, però no sempre entén què diu exactament. Perquè és una llengua antiga, del segle VII. I li fan dir el que no diu. La gent dormia despullada en zones càlides, i aleshores les dones esclaves podien ser utilitzades sexualment gairebé per qui volgués. Per tant, a l’Alcorà es recomana a les musulmanes que per sortir es tapin amb un mantell: “Així no sereu molestades”. Com tradueixen això? Exactament en àrab diu “Tanqueu-vos les vores del mantell i poseu-vos alguna cosa”. Què tradueixen? “Tapeu-vos des de dalt”.

¿Creu que estem en un xoc de civilitzacions?

Estem en un xoc d’incivilitzats. Som incivilitzats tal com estem actuant els uns i els altres. Ja només el fet de dir els uns i els altres és una mostra d’incivilització, perquè en teoria tots som iguals.