El documental ‘Ciutat morta’ reobre els interrogants d’un cas jutjat
Guanyem, ICV i ERC demanen que es reobri la investigació per aclarir els fets de l’anomenat 4-F
BarcelonaL’esperada emissió dissabte a la nit pel canal 33 de Ciutat morta no va deixar indiferent a ningú. Al documental s’hi denuncia el dramàtic cas de Patricia Heras, una noia que es va suïcidar el 26 d’abril del 2011 aclaparada per la condemna judicial d’uns fets que sempre va negar que hagués comès. El cas es remunta al 4 de febrer del 2006, quan un agent de la Guàrdia Urbana va rebre un impacte al cap mentre controlava l’accés a una casa ocupada. Va estar diversos mesos en coma i ha quedat tetraplègic. El mateix dia la policia va detenir set persones a peu de carrer que, segons el documental, van ser torturades. Els joves van ser traslladats a l’Hospital del Mar, on van coincidir amb Heras i un amic seu que havien patit un accident anant en bicicleta. Els agents van creure que estaven relacionats amb el cas i també els van detenir, sense donar-los cap explicació.
El documental denuncia el seguit d’“irregularitats” policials, judicials i governamentals -l’alcalde de Barcelona era Joan Clos i el regidor de Seguretat Jordi Hereu, que tres mesos després seria nomenat alcalde- de les quals van ser víctimes els detinguts fins que quatre d’ells, inclosa Heras, van ser condemnats: des de la detenció fins a la neteja del lloc dels fets abans que l’inspeccionés la policia científica. Es dóna la circumstància que, posteriorment, una part dels agents implicats van ser condemnats a dos anys i tres mesos de presó per un altre cas de tortures a un noi de Trinitat i Tobago. Per no ser inhabilitats, van ser prejubilats argumentant una incapacitat. Tres agents més imputats per aquests últims fets van ser ascendits a caporal l’any 2013, quan Trias ja era alcalde. El mateix any, però, Trias també va depurar el responsable de la Guàrdia Urbana, Xavier Vilaró -al càrrec des del 2004-, perquè no li tenia confiança.
Hores abans de l’emissió les xarxes socials bullien, sobretot quan es va fer pública la censura de cinc minuts per ordre d’un jutjat de Barcelona, que considera que el que s’hi mostra, un interrogatori judicial a l’excap d’informació de la Guàrdia Urbana Víctor Gibanel, podria violar el seu dret a l’honor.
A la una de la matinada, poc després que acabés l’emissió, unes 200 persones van concentrar-se a la plaça Sant Jaume per mostrar la indignació davant dels fets. La majoria dels assistents van envoltar amb espelmes una gran pancarta que es va estendre davant l’Ajuntament en què es podia llegir “Prou brutalitat, prou impunitat”. L’acte, en què van parlar amics d’Heras, es va convertir en un homenatge a la noia.
Ahir les reaccions van seguir. Tots els partits polítics, excepte el PSC, van valorar el documental. L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias -que durant el primer any de mandat també va condecorar Gibanel-, va assegurar en una entrevista a RAC1 que no l’havia vist. Tot i així el va qualificar “d’interessant” i va matisar que s’explicaven els fets “des d’un únic punt de vista”.
ICV entona el ‘mea culpa’
L’alcalde també va fer una crida a no generalitzar una imatge fosca de tot el cos de la Guàrdia Urbana o els jutges. “Dubtar dels cossos de seguretat en general seria un gran error. El documental s’equivoca en intentar donar la imatge que tot el que està lligat a l’ordre és mentida”, va insistir. Alhora va advertir -referint-se a la candidatura de Guanyem- que seria un “error” utilitzar-lo per fer campanya política.
El partit d’Ada Colau va exigir al govern de CiU l’obertura “immediata” d’una investigació interna i que es depurin les “responsabilitats”. S’hi van afegir implícitament via Twitter tant Alfred Bosch, candidat a l’alcaldia per ERC, soci de govern del PSC quan van passar els fets -“Cal anar a fons per aclarir els fets i actuar”-, com Ricard Gomà, portaveu d’ICV-EUiA a l’Ajuntament i també soci del govern socialista el 2006 -“Cal una investigació a fons i amb transparència”-. Gomà també va entonar el mea culpa : “Vam cometre l’equivocació de no ser prou actius en l’exigència d’esclarir els fets”. La CUP també va defensar el documental (David Fernàndez hi va intervenir), mentre que sindicats dels Mossos van titllar-lo de “fantasia”.