“Doctor, quants trasplantaments amb èxit han fet?”

BarcelonaEl pacient era un home de 29 anys amb una cardiopatia en fase final a qui els metges només donaven tres mesos de vida si no se li feia un trasplantament. El donant era un noi de 21 anys que havia mort en accident de trànsit. Han passat 30 anys des del primer trasplantament de cor realitzat amb èxit a l’Estat. Va ser el 8 de maig del 1984. El va fer un equip de l’Hospital de Sant Pau encapçalat pels cirurgians Josep Maria Caralps i Josep Oriol Bonín. A Espanya se n’havien fet altres intents anteriors però els pacients no havien superat l’operació. “Aquell dia va ser la culminació d’una feina que feia des de l’any 1965. No vam fer un trasplantament, vam iniciar un programa de trasplantaments”, explica Caralps, que ara és el director del servei de cirurgia cardíaca de l’Hospital Quirón.

Després d’aquell primer trasplantament de cor, se n’han fet mig miler. El primer pacient trasplantat va sobreviure nou mesos a l’operació, tota una fita. “Va morir sobtadament després d’un rebuig. Dues setmanes abans li vam fer una biòpsia i no ho vam detectar”, recorda Caralps, que l’any 1984 dirigia el servei de cirurgia cardíaca de Sant Pau. La tècnica per fer els trasplantaments de cor pràcticament no ha canviat des de llavors. El que ha millorat és el tractament immunosupressor per evitar que el cos del pacient rebutgi el nou òrgan. “I que era la primera causa de mort del trasplantat que vivia més d’una setmana”, indica Caralps.

Actualment, l’índex de supervivència durant el primer any del trasplantament és del 90%. El segon pacient trasplantat va ser un home de 34 anys, un professor de biologia, que va viure 19 anys. “Va ser el primer supervivent a llarg termini que vam tenir”, recorda Caralps. I n’hi ha que encara viuen, com una dona a qui van operar l’any 1985 i que porta 29 anys convivint amb un cor trasplantat.

Tot i que l’equip de l’Hospital de Sant Pau portava anys preparant el trasplantament -i el doctor Caralps va començar a fer trasplantaments de cor experimentals en gossos l’any 1965-, no hi havia precedents a l’Estat i els primers pacients havien de confiar cegament que funcionaria. El primer pacient va preguntar: “Doctor, quants trasplantaments amb èxit han fet?” “Cap. Tu seràs el primer -li va dir Caralps- i anirà bé”.

“Als pacients els feia por, i ara encara els en fa, però saben que és una alternativa amb resultats que ens avalen”, explica l’actual director del servei de cirurgia cardíaca de Sant Pau, Josep Maria Padró. L’any 1984, amb 33 anys, era metge adjunt del servei i va participar en l’equip que va fer el trasplantament.

“Estàvem espantats. Saps que tot està preparat i que anirà bé però provoca emoció. I vam complir les expectatives”, recorda avui. El moment de desconnectar la màquina de circulació extracorpòria, que assumeix les funcions del cor, és sempre el més delicat. “I quan vam veure que el cor responia ens vam mirar i vam experimentar alegria i satisfacció pel pacient però també perquè s’obria un camí perquè molts altres se’n beneficiessin”, diu Padró. Els metges recorden que els malalts a qui es fa un trasplantament, en general, no tenen cap altra alternativa ni mèdica ni quirúrgica. “Són pacients que, si no se’ls fes un trasplantament, al cap d’un any estarien morts. I, a més, milloren molt la seva qualitat de vida”, diu Padró.

L’intent fallit del ‘yernísimo’

L’Hospital de Sant Pau va celebrar ahir l’efemèride amb una jornada científica. Aquella fita també va servir per situar l’Hospital de Sant Pau en la primera línia. “San Pau era el germà pobre dels hospitals de Catalunya i vam demostrar que podíem fer una bona tasca”, diu Caralps. A Catalunya ara hi ha dos hospitals més que fan trasplantaments de cor, l’Hospital Clínic i Bellvitge. En total, se’n fan entre 50 i 60 a l’any a Catalunya. El primer trasplantament de cor al món es va fer el 1967 a Sud-àfrica i el pacient va morir després de 18 dies. L’any següent ho va intentar, sense èxit, el doctor Cristóbal Martínez-Bordiu, el yernísimo de Franco.