Els docents comencen el curs postconfinament: "La crisi ara és educativa i hem d'estar a primera línia"

BarcelonaMés de 120.000 docents han començat aquest dimarts el que ja ha estat qualificat com el curs més incert, complicat i inquietant que recorden. Encara falten uns dies perquè els alumnes omplin unes aules que fa sis mesos que estan buides, però avui, en els primers claustres i reunions, ja s'ha deixat entreveure com serà el curs 2020-21, el primer que s'ha hagut d'organitzar des del principi en plena pandèmia: la mascareta, la distància i el gel hidroalcòholic han arribat per quedar-se, de moment, en l'ecosistema escolar. "L'escola és un servei essencial i hem de fer tot el possible per no tancar", assegura Pau Canut, director de l'escola pública Miquel Utrillo de Sitges, que té 450 alumnes i 31 docents, dos més que el curs passat gràcies a l'anomenat "reforç covid".

El centre s'ha adaptat a la nova situació en menys d'una setmana. Amb la resta de l'equip directiu, Canut havia preparat un projecte "molt rodó" amb les instruccions que el departament va donar abans de vacances, quan la conselleria preveia obrir escoles amb grups estables sense determinar un nombre màxim d'alumnes per classe. "Però el dia 24 d'agost va sortir el president Torra i va dir que els grups hauran de ser de menys de 20 alumnes. Això ens va desencaixar. El titular és fàcil de fer però per a nosaltres és difícil d'organitzar", afirma el director, que admet que s'han agafat al fet que al final només és una recomanació. Han readaptat aquell pla inicial i per cada dos grups hi haurà tres mestres referents, per intentar mantenir l'essència del centre, com el treball per projectes a primària i, en la mesura que sigui possible, els ambients a infantil. El que tenen clar és que intentaran sortir al màxim a l'exterior, habilitant els patis o fent activitats pels carrers de Sitges.

De fet, aquest dimarts mateix han aprofitat la terrassa d'un hotel per fer almenys el primer claustre i veure's les cares, si bé a partir d'ara les trobades de tots els mestres es faran per videoconferència. "Per no començar un any tan complicat amb fredor, hem demanat si ens podien oferir la seva terrassa, i fins i tot ens han preparat un esmorzar individualitzat i hem pogut brindar amb cava pel nou curs", explica el director.

Totes les energies són poques per afrontar el repte educatiu d'aquest curs escolar. "Si fa uns mesos els sanitaris es van posar al davant, ara és l'hora dels mestres, perquè la crisi ara és educativa i som nosaltres qui hem d'estar a primera línia", diu amb contundència Canut, que espera comptar amb la "complicitat" de les famílies i amb la "sinceritat" del departament. "Soc el director d'una escola i ja hi ha dies que no puc dormir. No vull imaginar-me què deu ser estar a dalt de tot, però jo agrairia més honestedat. És millor que ens diguin: «No hi ha un duro, feu el que pugueu i nosaltres us ajudarem»", assegura.

Demanen "comprensió" a les famílies

La decepció amb el departament també la comparteix Núria Mora, directora de l'institut escola Catalunya de Sant Cugat del Vallès, malgrat que pesen més les ganes de tornar a l'aula i començar el nou curs "amb positivisme", conscient del cost emocional i educatiu que suposaria un nou confinament per als infants. Per això, demana dues coses a les famílies: una, "comprensió" -"Els mestres també ens trobem en aquesta situació per primera vegada", recorda-; i dos, "corresponsabilitat", perquè el que passi a l'escola serà un reflex del que passi fora. De fet, afirma que el que més li preocupa ara és com encaixar el temps no lectiu -menjador, acollida, transport, extraescolars- amb les instruccions i normes de l'escola. "¿Cal que els nens facin cinc activitats extraescolars? Quin sentit té fer grups estables a classe i no fer-los a les extraescolars?", es pregunta.

Al Catalunya també han hagut de refer el pla que tenien preparat en només una setmana. Per complir amb les ràtios de 20 alumnes, faran tres grups on abans només n'hi havia dos. "Alguns professors d'especialitat han hagut d'agafar tutories i hem canviat aquestes especialitats com les teníem enteses, per exemple l'anglès, on fèiem desdoblaments. Tampoc podrem barrejar classes per treballar per ambients o tallers, i ara els farem per grup classe -explica Mora-. De tot n'anirem aprenent a mesura que avanci el curs", assegura.

Els directors no amaguen l'angoixa a l'hora de gestionar el nou curs i saben que més que mai els caldran bones dosis d'imaginació i flexibilitat per afrontar les problemàtiques que vagin arribant, fins i tot si és un nou confinament. El risc és majúscul: aquest dimarts, l'Unicef ha reclamat un Pacte per l'Educació a l'Estat, perquè si no s'actua "amb rotunditat i eficàcia", més de 8,2 milions d'estudiants espanyols poden veure alterats el seu benestar físic i mental i les seves perspectives de futur. "La infància no pot seguir esperant, és el moment de demostrar, com a societat, que ells són la nostra prioritat i que serem capaços d'arribar a acords per salvar l'educació", ha afirmat Gustavo Suárez Pertierra, president d'Unicef Espanya. Mentre aquests grans pactes no arriben, directors, professors i mestres comencen, amb tota la incertesa, el curs més excepcional de tots.