La Plataforma per la Llengua alerta que el català està en situació d'"emergència lingüística"

Barcelona"L'Estat imposa una llengua i no respecta els nostres drets lingüístics, sinó que els trepitja tant com pot". És la reflexió que ha fet aquest dimecres Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua. L'entitat, que ha presentat l'informe anual sobre l'estat del català, ha alertat que la nostra llengua és davant una "emergència lingüística". "No vol dir que estigui a punt de desaparèixer, ni de lluny. Però hi ha dades que demostren que hi ha aspectes que no van bé i que, si no els capgirem, acabarem malament", ha conclòs Escuder en roda de premsa telemàtica.

Segons consta a l'informe, elaborat a partir de fonts oficials, mitjans de comunicació i estudis propis, l'any passat es van aprovar 134 normes que "privilegien el castellà i releguen el català": 12 d'estatals, 26 d'europees i 3 d'internacionals. La "cirereta del pastís", ha assenyalat Escuder, és la sentència recent de Tribunal Suprem que tomba el decret valencià que establia que les comunicacions amb Catalunya s'havien de fer només en català. El president de l'entitat ha reclamat que es canviï la legislació "lingüísticament supremacista de l'estat espanyol" i que el català sigui "llengua oficial d'estat", cosa que li oferiria més "blindatge" i protegiria millor els drets dels parlants.

En aquests moments, de fet, es mantenen les actituds de "fòbia" al català, sobretot de la policia estatal. El 2019 es van registrar 13 denúncies per discriminació policial a catalanoparlants, gairebé el doble que l'any anterior (7). De les 37 denúncies d'aquesta mena des del 2015, el 54,1% són per discriminacions comeses per la Policia Nacional, el 35,1% per la Guàrdia Civil i el 10,8% restantuns altres cossos policials."Molta gent, quan entra en una comissaria de policia, parla directament en castellà, ja sigui per evitar problemes o inconscientment", ha destacat en roda de premsa el president de la Plataforma.

De fet, malgrat que l'Estatut i en general la normativa estatal reconeixen el dret dels ciutadans d'adreçar-se en català als funcionaris de l'administració de l'Estat, el 20,1% de la població de Catalunya creu que no té dret a fer-ho amb els agents de la policia espanyola, segons les dades recollides a l'informe. Manuel Carceller, delegat de l'organització al País Valencià, ha afirmat que encara es donen situacions "valencianòfobes" pel simple fet de dir "bon dia" a un agent. Situacions que s'haurien de corregir amb més formació als funcionaris, ha opinat.

El 51% veuen el català, el valencià i el balear com a llengües diferents

Segons consta a l'informe, tan sols el 34,3% dels catalans tenen el català com a llengua primera i el 7,5% dels residents a Catalunya nascuts a l'estranger el parlen de manera habitual. Però encara hi ha dades més destacables: més de la meitat dels habitants de Catalunya (51%) pensen que el català, el valencià i el mallorquí són llengües diferents. La dada s'eleva fins al 60,9% en el cas dels joves d'entre 16 i 29 anys, una xifra que l'entitat veu "preocupant". L'ús del català, de fet, és més baix en aquest sector de la població. Un exemple: només el 30,6% dels joves de les Illes Balears (entre 15 i 24 anys) parlen principalment en català amb els companys d’estudi.

Escudé considera que això passa, en part, per la situació del català en el món audiovisual, que té molta "incidència" en la joventut. A l'informe es destaca que el govern espanyol ha invertit zero euros a la producció cinematogràfica en català entre el 2013 i el 2019, o que Netflix no ofereix en català 331 pel·lícules que ja tenen versió en aquesta llengua. La llei del cinema aprovada fa deu anys obligaria la plataforma audiovisual a fer-ho, però el text no disposa d'un règim sancionador, ha lamentat Escuder.

El català, una excepcionalitat als jutjats

El president de l'entitat no s'ha estat de tornar a assenyalar la justícia com a "màxim exponent" de la "falta de reconeixement legal" del català. L’ús del català, de fet, continua sent minoritari als jutjats. Segons dades del departament de Justícia difoses aquest mateix dimecres, l’any 2019 es van fer més tràmits i sentències en català, però continuen sent una excepció davant l’ús majoritari del castellà. De les 245.265 sentències que es van dictar als jutjats catalans l’any passat, només 20.750 es van redactar en català, un 8,5% del total. Els territoris amb un percentatge de sentències en català més alt són Girona (un 15,5%) i Lleida (un 11,6%). En canvi, les sentències en català a les Terres de l’Ebre no arriben ni al 4%.

Un dels problemes és que el coneixement del català encara no és un requisit d’accés a la carrera judicial, una qüestió que la Generalitat i altres entitats ja fa anys que reclamen. Però els funcionaris tampoc utilitzen el català de manera majoritària i, de retruc, les respostes que presenten els advocats i els usuaris també acostumen a ser en castellà. Segons Justícia, l’any passat tan sols un 11,5% dels 5.674.694 documents de tràmits judicials (com ara actes, citacions, diligències o notificacions) es van redactar en català.