La divisió pel conflicte polític s’enquista a la universitat

BarcelonaLes universitats són protagonistes: la pressió dels estudiants ha forçat els rectors a flexibilitzar l’avaluació i els claustres han censurat la sentència a través d’un manifest que ha estat rebutjat per 800 professors d’arreu de l’Estat per "aberrant". Quin ha de ser el paper de la universitat després de la condemna del Tribunal Suprem? L'ARA parla amb quatre veus del món universitari.

Bel Oliver, estudiant i portaveu del SEPC: “És una victòria de l’organització estudiantil”

Com valores el que ha passat aquests dies a les universitats?

Durant aquestes setmanes l’estudiantat ha vist quin era el seu paper i que hem de capitalitzar aquesta actitud de ràbia i frustració perquè nosaltres tenim més facilitats per mobilitzar-nos que una persona que treballa, que no pot decidir no anar a la feina. Tenim la responsabilitat de mobilitzar-nos i, per això, havíem d’exigir que les universitats ens posessin algunes facilitats. El que ha passat és una mostra d’autoorganització molt significativa que feia anys que no es produïa i que ha conduït a victòries com les de la setmana passada, quan vam aconseguir l’avaluació única. També en universitats com la UPF, on això mai s’havia aconseguit. Entenem que haver assolit una victòria com aquesta davant d’unes institucions tan fermes i poderoses demostra que amb l’organització de l’estudiantat es poden aconseguir coses. Ens hem empoderat i hem entès quin paper juguem.

Què haurien d’haver fet les facultats davant del conflicte polític?

La neutralitat que alguns sectors demanen als rectors i als claustres no és beneficiosa, si entenem que les universitats són espais de debat i reflexió. Les universitats són una institució social i, per tant, són un agent que no pot restar aliè al que passa fora de les seves portes. Tenint en compte la resposta social a la sentència del Suprem, era contradictori tenir la societat organitzada i amb unes demandes clares i, alhora, que les institucions universitàries expressessin una falsa neutralitat: permetre que hi hagi normalitat significa restar aliè a les mobilitzacions de la societat. Entenem que la conquesta de drets mai s’ha fet sense molestar a ningú i que el nostre paper com a estudiants és molestar i interrompre la normalitat.

Quins riscos té la situació actual per a la universitat?

Evidentment hi ha un problema a la universitat, però no tenim por al conflicte polític. Les contradiccions s’han fet tan evidents que és inevitable la confrontació entre els estudiants que estem al costat del poble i que volem garantir el dret a protesta i vaga i els estudiants d’un perfil molt específic i ideològic. El conflicte no és amb la gent en general que vol anar a classe. Per això, no crec que els enfrontaments vagin a més: mai s’han produït en altres temes, sinó que s’han donat en un marc molt concret, que és el del conflicte polític. Ara s’obre una finestra d’oportunitat en la força del moviment estudiantil per fer-nos més forts i més conscients que organtitzats podem aconseguir coses.

Julia Moreno, estudiant a la UAB i presidenta de S’ha Acabat!: “Els rectorats han cedit al xantatge”

Com valores el que ha passat aquests dies a les universitats?

El que està passant és una anomalia: no pot ser que faci tres setmanes que hi ha estudiants que volen fer classe i que vegin aquest dret contínuament vulnerat perquè no poden accedir a les facultats. Per això, dos dies després de la sentència vam animar la gent a organitzar-se de manera pacífica i a tractar d’accedir a les universitats, per demostrar que hi ha més gent que vol anar a classe que no pas gent que vol fer piquets i barricades.

Què haurien d’haver fet les facultats davant del conflicte polític?

Els rectorats han cedit al xantatge dels estudiants. Hi ha hagut persones que, mitjançant un sistema poc democràtic com l’ocupació dels rectorats, han tractat d’imposar la seva petició. El que han fet els rectors és cedir i deixar que els estudiants que vulguin facin l’avaluació única perquè en lloc de manifestar-se pacíficament puguin anar a cremar contenidors i fer barricades als campus. No entenem que per motius polítics es posin tantes facilitats per passar de l’avaluació contínua a l’avaluació única, quan no sempre se’n posen tantes encara que sigui per altres motius més greus o més justificats, com per exemple, per temes laborals, i més quan aquests motius no són compartits per la majoria de la societat catalana. La majoria d’alumnes han anat a classe o almenys intentaven anar-hi per fer un seguiment normal del curs. Són una minoria els que fan els piquets.

Quins riscos té la situació actual per a la universitat?

El risc pot ser que aquests estudiants no es conformin amb això i vulguin que també s’acceptin altres mesures que vagin plantejant en els pròxims dies. Si no queden satisfets, han vist que actuant així ho poden aconseguir. Trobo que és perillós perquè la universitat, en tant que administració pública, no ha demostrat fermesa per garantir la igualtat. No es pot cedir d’aquesta manera al xantatge, i més en aquestes condicions: seria diferent si hi hagués hagut un nombre molt elevat d’estudiants que sol·licitaven l’avaluació única, però no ha sigut així. No ha sigut un diàleg, sinó una imposició d’un grup minoritari d’estudiants.

Jordi Matas, catedràtic de ciència política a la UB: “Els rectors tenen una responsabilitat i s’han de pronunciar”

Com valores el que ha passat aquests dies a les universitats?

El manifest aprovat pels claustres que demana la llibertat dels presos i condemna la violència policial el trobo una necessitat. No només és que estatutàriament s’han de pronunciar davant de fets socials i polítics, sinó que davant d’una sentència tan injusta ho havien de fer de totes totes per restablir la dignitat de la institució. El que em va semblar vergonyós és el comunicat dels rectors [demanava una sortida política al conflicte], que calia contrarestar amb el manifest dels claustres. Sobre les protestes estudiantils penso que, si els alumnes no protesten en tot aquest context de repressió i de limitació de drets i llibertats fonamentals, ¿quan hauran de protestar? Els estudiants sempre han liderat protestes i penso que és un bon moment perquè estiguin empenyent totes les mobilitzacions socials. El que no s’ha de fer, com han fet alguns rectors o degans, és titllar-los de brètols o animals. Jo dono suport a tots els estudiants que es mobilitzen.

Què haurien d’haver fet les facultats davant del conflicte polític?

Mantenir-se al marge i tenir una actitud d’equidistància és el pitjor que es pot fer des d’un càrrec de govern. Els rectors s’han de pronunciar i, si hi ha circumstàncies excepcionals que alteren el funcionament normal de l’activitat acadèmica, cal facilitar les coses perquè els estudiants no en surtin perjudicats.

Quins riscos té la situació actual per a la universitat?

El que em preocupa és el paper d’alguns càrrecs acadèmics: no tots són iguals, però als rectorats predomina una ideologia que disfressen d’equidistància quan, en realitat, posen bastons a les rodes a les reivindicacions de drets, llibertats i presos polítics perquè ideològicament hi estan en contra. Els rectors tenen una responsabilitat davant del que passa a la societat. No podem convertir les universitats en torres d’ivori tancades. El que ha passat pot crear mala convivència a les universitats, però no més que en qualsevol altra protesta.

Helena Torroja, docent de dret internacional a la UB: “Calia mantenir la neutralitat i el silenci dels claustres”

Com valores el que ha passat aquests dies a les universitats?

El que passa a les universitats és un reflex del que passa a la societat: tensió, malestar i divisió. No m’agrada la violència ni que tinguem encaputxats a les universitats. Alhora, soc comprensiva amb els estudiants que volen manifestar-se, però una cosa és que es manifestin i l’altra és que violin drets fonamentals d’altres estudiants, com el d’anar a classe. Els drets humans acaben on comencen els drets dels altres: pots manifestar-te i tancar-te a la universitat, però deixa els altres estudiants anar a classe.

Què haurien d’haver fet les facultats davant del conflicte polític?

Mantenir la neutralitat i el silenci. No comparteixo els manifestos que s’han aprovat als claustres, ni en la forma ni en el fons. Pel que fa a la forma, perquè estan posicionant-se políticament, i això afecta el seu deure de neutralitat política. Els professors hem triat uns representants als claustres pels seus programes universitaris, no per la seva ideologia política. Per tant, no estan legitimats per fer pronunciaments polítics en nom de tota l’acadèmia. Estan violant el dret a la llibertat ideològica i a la llibertat de càtedra i estan trencant la neutralitat de la universitat. I, pel que fa al fons, defenso la democràcia liberal i els drets humans, i per això qualsevol atac a la Constitució em sembla molt greu. Estem davant d’un procés revolucionari secessionista, perquè es vol canviar la Constitució al carrer i no al Parlament, i que les universitats donin suport a aquest procés és molt greu: es violen drets fonamentals dels professors que no comparteixen aquesta ideologia i es contribueix a la confusió.

Quins riscos té la situació actual per a la universitat?

Està augmentant el malestar als campus i es discrimina els que pensen diferent. Per fer una revolució cal assumir riscos. Ara hi ha una revolució a la carta. Quin cost estan assumint els que es manifesten? Donar-los facilitats en l’avaluació no ajuda a generar estudiants responsables. M’agradarà veure si es fan excepcions als alumnes que vulguin manifestar-se per un motiu polític totalment oposat.