“M’agrada que hi hagi diversitat, però no 28 alumnes a classe”

TerrassaTerrassa és el municipi amb més segregació escolar de Catalunya. Per equilibrar plenament la distribució de l’alumnat estranger entre els centres caldria que canviés d’escola el 60% dels alumnes nouvinguts a primària i el 41% de secundària, segons un informe del Síndic de Greuges del 2016. ¿A quines dificultats s’enfronten els centres? Què reclamen a l’administració?

L’escola Agustí Bartra, al barri de Ca n’Anglada, té 478 alumnes, un 80% dels quals són d’origen sud-americà o àrab. “Vam entrar a l’escola conscients que hi havia molta diversitat”, explica Pamela Navarrete, mare de dos alumnes. Tot i estar en un dels barris amb més immigració de Terrassa, la Pamela va veure de seguida que hi havia escoles de la mateixa zona que concentraven més alumnat nouvingut que unes altres. Ho corrobora la sociòloga Florència Kliczkowski, que juntament amb Judith Jakovkis, va elaborar un estudi sobre l’escolarització a Terrassa en col·laboració amb l’Ajuntament i la Diputació. “Fins fa dos cursos es repartia els alumnes només en base a les preferències de les famílies i les places vacants”, apunta, una situació que generava no només desigualtat entre barris sinó fins i tot dins de cada barri.

La Pamela té clar que “la segregació es dona per prejudicis i desconeixement de les famílies”. Lamenta que aquest fenomen perjudiqui, sobretot, a les classes més desfavorides i reclama més recursos per les escoles amb més complexitat: reduir ràtios, frenar l’arribada d’alumnes a mig curs o més professors. “Estic contenta que hi hagi diversitat a l’escola, però no que les classes tinguin 27 o 28 alumnes”, diu. És la mateixa petició que fan des de la direcció. “Ara fem el que podem. Necessitem més personal”, asseguren.

A l’altra banda de la Riera hi ha l’institut Mont Perdut, un centre marcat per l’orografia i la pròpia segregació urbanística, perquè queda aïllat en una zona on es concentra molta població magribina i gitana. Lluiten cada dia per evitar la segregació dins del centre. “Fem les classes molt heterogènies, tots barrejats”, diu el director de l’institut, Josep Maria Argemí, que reclama “recursos addicionals per fer front a problemàtiques concretes del centre”, com l’alt absentisme de l’alumnat d’ètnia gitana.

Els centres lamenten que, tot i els pocs recursos i la inestabilitat de les plantilles, l’administració els exigeixi bons resultats. A l’institut, on hi ha 4 línies d’ESO però només acaba un grup el Batxillerat, es van presentar una desena d’alumnes a la selectivitat. Argemí avisa que, si bé aquest indicador serveix per mesurar l’èxit escolar de molts centres, no es pot aplicar en un barri on la majoria de les famílies no poden pagar la universitat.

L’Ajuntament vol fer front a la situació i a l’octubre va aprovar en el consell escolar municipal un paquet de mesures. L’alcalde de la ciutat, Alfredo Vega, explica a l’ARA que hi ha dos factors que expliquen la situació: una planificació massa ajustada de les places i el fet que Terrassa rebi molta matrícula viva encara que molts centres ja estan plens.

La implicació del departament

Ara s’intentarà corresponsabilitzar tots els centres per repartir els alumnes que arriben a mig curs -es reservaran quatre i no dues places per alumnes amb NEE- i es treballarà amb els centres que “pateixen un estigma”, entre altres. Però Pastor també demana la implicació del departament per fer-se càrrec de la despesa extra si hi ha alumnes que han de ser matriculats en escoles concertades i per obrir un debat clau: “S’ha de poder escollir sempre que no hi hagi un interès superior, i concentrar problemàtiques socials en una aula va en contra l’interès general”.