Interior parla de “violència gratuïta” en les protestes de Hasél

BarcelonaLes protestes per l’empresonament de Pablo Hasél han estat un punt d’inflexió en les mobilitzacions al carrer a Catalunya des que va començar la pandèmia. La concentració de centenars i milers de persones en un mateix vespre en diverses ciutats va acabar amb alguns aldarulls d’una intensitat que els Mossos d’Esquadra no s’esperaven. El cas més representatiu és la destrossa a la comissaria de Vic, on una cinquantena de manifestants van trencar els vidres, les càmeres de seguretat i van entrar fins al hall, i els agents que es van haver d'arraconar fins a dins de la comissaria van haver d'activar el codi 33, que només s'utilitza en situacions d'extrema gravetat. “No havíem vist mai un atac com aquest”, ha admès el portaveu dels Mossos, el comissari Joan Carles Molinero: “S’ha creuat una línia”. El conseller d’Interior, Miquel Sàmper, ha qualificat els disturbis de la primera nit de protestes per Hasél de “violència gratuïta” contra els Mossos i ha subratllat amb "negreta i majúscula" que "la violència no està mai emparada ni permesa en el dret a manifestació". En total hi va haver com a mínim quatre detinguts i onze agents ferits arran d'aquests incidents.

El balanç total dels aldarulls d'ahir, però, és de 30 manifestants ferits, que van haver de ser atesos pel Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), i 21 mossos i 4 guàrdies urbans ferits. Segons l'entitat Irídia, almenys tres persones van ser ferides per projectils de foam a la zona del cap. A més, hi va haver almenys 18 detencions (15 pels Mossos i 3 per les guàrdies urbanes) pels disturbis en ciutats com Barcelona, Lleida, Reus, Girona i Vic. A més, Sàmper ja ha advertit que els Mossos estan treballant per posar a disposició judicial els instigadors i els que van fer les destrosses i els atacs als cossos de seguretat.

Molinero ha assegurat que les protestes van començar amb un ambient pacífic i familiar i que, ràpidament i de manera espontània, les manifestacions, formades per "una amalgama de grups molt combatius", derivava cap a una "violència gratuïta cap als Mossos", que "en cap moment van impedir el dret a la manifestació". El perfil dels detinguts és de joves d'entre 17 i 25 anys i residents de la zona on van protestar.

Segons els Mossos, a la plaça Lesseps de Barcelona es van mobilitzar entre unes 4.500 i 5.000 persones i després, quan la manifestació es va moure i va arribar a l'altura de la Delegació del govern espanyol a Catalunya, alguns manifestants van començar tirar objectes contundents i a cremar contenidors. El comissari Molinero ha dit que prop de la zona del carrer Mallorca amb passeig de Gràcia es van cremar un total de 50 contenidors i 20 motos, i es van sabotejar o saquejar 25 locals d'entitats bancàries i 15 locals comercials. L'Ajuntament de Barcelona, on els Mossos van fer dues detencions, ha xifrat el cost d'aquestes destrosses al voltant dels 70.000 euros.

A Lleida els enfrontaments entre els manifestants i la policia van acabar amb almenys vuit detinguts i diversos ferits, entre els quals sis agents de la Urbana i dels Mossos. Els disturbis van acabar amb tres motos de la Guàrdia Urbana danyades, dues de les quals calcinades. Pel que fa a la manifestació de Girona, a prop dels jutjats va haver-hi llançament d'objectes contundents com pedres i llambordes, així com el sabotatge o saqueig de diverses entitats bancàries i locals comercials.

Sobre la vulnerabilitat de la comissaria de Vic, el comissari Molinero ha justificat que no es tenia previst que la manifestació es dirigís cap a aquest edifici i que havien destinat els efectius a protegir seus judicials de diferents ciutats i la delegació del govern espanyol a Barcelona. Sàmper també ha explicat que han dedicat gran part del temps de la reunió d'urgència amb el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero; el director general de la policia, Pere Ferrer, i altres comandaments, a abordar aquesta qüestió. "S'ha d'estudiar què estem fent malament, s'ha de millorar la protecció dels edificis institucionals del país, també de les comissaries", ha dit Sàmper.

Sobre les manifestacions previstes per a aquesta setmana, Sàmper ha demanat "a la societat" que siguin pacífiques i ha apuntat que reordenaran els dispositius de seguretat i que no els "tremolarà el pols" a l'hora de demanar reforços a la Policia Nacional. "Ahir no hi va haver temps perquè els efectius de mediació poguessin interlocutar amb els responsables de les manifestacions, perquè van passar de pacífiques a aldarulls en molt poc temps", ha dit el comissari Molinero, que ha afegit: "Estem treballant i redimensionant els efectius i els recursos per donar cobertura a les manifestacions que hi pugui haver avui a la tarda i al vespre".

La coincidència de diverses protestes de manera simultània en diferents ciutats de Catalunya fa recordar les manifestacions de l’octubre del 2019 per la condemna als líders independentistes, en què la policia havia de gestionar a la vegada diferents punts amb aldarulls. En aquella ocasió, ja d’entrada, el dispositiu dels Mossos es va planificar conjunt amb la Policia Nacional i en les diverses nits en què es van produir disturbis van intervenir efectius d’ordre públic dels dos cossos.

No és el primer cop en els mesos de la crisi sanitària del covid-19 que un edifici institucional rep un atac perquè al novembre diverses persones van tirar pintura i sang a la façana del Palau de la Generalitat, a la plaça Sant Jaume. Llavors Sàmper va parlar d’un “risc seriós” d’atacs a diversos edificis del Govern i va dir que es reforçaria la vigilància en els departaments més implicats en la gestió de la pandèmia.

Preguntat per les restriccions a causa del covid a les manifestacions, Sàmper ha dit que cap de les manifestacions d'ahir estaven comunicades i que, per tant, no van poder recordar a qui convocava la manifestació les mesures restrictives que hi ha actualment. "És evident que no es complia cap de les recomanacions que hi ha dins del decret de la Generalitat, s'incomplien totes", ha dit el conseller d'Interior.

Finalment, Sàmper s'ha mostrat molt agraït amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i amb la de Vic, Anna Erra, així com amb els diferents alcaldes de les ciutats on es van produir els aldarulls per haver condemnat, en paraules de l'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, "la violència i el vandalisme d'una minoria". El conseller d'Interior també ha dit que la sentència contra Hasél és d'una altra època, "rància i caduca i contrària als valors democràtics", i ha dit que, si cal, pot escriure ell mateix l'indult, que ja hi té experiència a redactar-ne, i que el Govern parlarà amb totes les forces polítiques per tirar-lo endavant.