Cop policial als carteristes del metro de Barcelona amb la llei d'estrangeria

BarcelonaLínia blava del metro de Barcelona. Entre la una i les tres de la tarda d’un dimarts d’agost. Mossos d’esquadra de paisà intercepten un presumpte carterista entre les estacions de Diagonal i Sagrada Família. És un vell conegut de la policia catalana. Quan els agents comproven la seva identitat veuen que té pendent una ordre de detenció del mateix cos com a membre d’una banda de carteristes desarticulada fa poc a la xarxa suburbana de la ciutat. És una de les 70 persones identificades en l’operatiu d’aquest dimarts de dues hores al metro de Barcelona contra la delinqüència reincident que han fet conjuntament els Mossos i la Policia Nacional. El seu cas, però, és l’únic que té un desenllaç clar. Serà portat davant del jutge que instrueix la causa contra la xarxa de la qual havia format part. De la resta d’identificats, 47 han quedat en llibertat i a 22 els ha arrestat la Policia Nacional perquè, un cop a comissaria, han comprovat que no tenien els papers en regla o que tenien una ordre d’expulsió pendent.

Últimament cada vegada són més habituals els operatius conjunts entre els Mossos i la Unitat Central de Xarxes d’Immigració i Falsedat Documental (UCRIF) de la Policia Nacional –la competència en estrangeria és de l’Estat i de la Policia Nacional– per lluitar contra la reincidència. La mateixa fórmula es va utilitzar en el macrooperatiu contra els llauners acusats de vendre droga al Raval al juny, i l’abril i el maig passats contra els presumptes lladres que ocupaven l’institut abandonat on es va gravar la sèrie de TV3 'Merlí'. Aquest dimarts ha sigut el cas dels carteristes. D’ençà que una sentència del Tribunal Suprem va anul·lar un article del Codi Penal que permetia aplicar una pena de presó als lladres multireincidents, els furts de menys de 400 euros han quedat reduïts a una multa. Aquest canvi ha convertit la llei d’estrangeria en una altra via per mirar de lluitar contra la multireincidència.

L’advocat penalista Eduardo Cáliz alerta en declaracions a l’ARA del perill “d’enviar el missatge que les persones que delinqueixen són estrangeres”. La cap de l’àrea de seguretat en el transport metropolità dels Mossos, Mònica Luis, havia explicat que l’operatiu no havia fet identificacions aleatòries, sinó que l’objectiu eren “furtadors reincidents” a qui agents de paisà havien enxampat “in fraganti o mirant de localitzar possibles objectius” per robar-los. “No identifiquem estrangers, sinó que fem una identificació selectiva de delinqüents”, havia afegit l’inspector en cap de la UCRIF a Barcelona, Pedro Santos.

Els agents de la Policia Nacional, però, s'han emportat del metro 30 persones, de les quals 22 han quedat detingudes –sense comptar el 23è detingut, que és el que tenia pendent una ordre policial de cerca i detenció dels mateixos Mossos–. Cáliz insisteix que aquest tipus de batudes “es basen en sospites” per identificar persones, una pràctica “que està prohibida” pel Codi Penal i per la Constitució, assegura l’advocat. “S’està considerant sospitosa una persona pel que és i no pel que ha fet”, insisteix. També apunta que aquest tipus de detencions poden arribar a ser considerades “il·legals” si finalment es comprova a comissaria que la persona retinguda inicialment no tenia cap ordre de detenció pendent, ni per un furt de 400 euros ni per incomplir la llei d’estrangeria, com ha passat en alguns dels casos d’aquest dimarts, en què els identificats han quedat en llibertat després d’haver passat per la comissaria de la Policia Nacional de la Verneda.

El conseller d’Interior, Miquel Buch, demanava dilluns una reforma del Codi Penal per donar eines “suficients” als jutges per allunyar els delinqüents reincidents del carrer o del metro, a través de la presó preventiva o d’ordres d’allunyament. Cáliz valora que a l’Estat ja “s’abusa” de l’internament penitenciari preventiu, en comparació amb la mitjana que tenen altres països europeus. Considera que la solució passa per polítiques socials. El director dels Mossos, Andreu Martínez, ja apuntava en declaracions a l’ARA “la necessitat d’aplicar polítiques socials que es vinculin amb la seguretat”.

Ordres d’allunyament

Una de les eines judicials que últimament s’han utilitzat contra els carteristes són les ordres d’allunyament del transport suburbà. Actualment uns 221 lladres multireincidents tenen vigent una ordre d’allunyament d’aquest mitjà de transport, segons dades dels Mossos d’Esquadra. En alguns dels casos n’acumulen més d’una perquè en total hi ha 349 mesures cautelars en vigor d’aquest tipus. Això vol dir que de vegades la mateixa persona pot encadenar diverses prohibicions d’accedir al suburbà que aconsegueixen tenir-la apartada d’aquest mitjà de transport fins i tot durant anys. La policia catalana assegura que entre el 2016 i el 2019 han aportat indicis per sol·licitar 2.490 vegades l’aplicació d’aquest tipus de mesura judicial. En aquests tres anys s’ha arribat a dictar ordres d’allunyament del metro a un total de 622 persones –comptant les que encara tenen una mesura en vigor.

Segons les dades de la policia catalana, cada dia entre 80 i 100 carteristes actuen al metro barceloní. I, comptant tota la xarxa de transport suburbà, els Mossos asseguren que entre el gener i el juliol d’aquest any s’hi han produït 18.823 furts, un 30% dels quals s’haurien perpetrat dins del metro. En aquests set mesos s’han practicat 524 detencions, un 37% més que en el mateix període de l’any anterior. També s’han fet un 12% d’identificacions més, en total 12.644. El cos adverteix que l’operatiu d’aquest dimarts, conjunt amb la unitat d’estrangeria de la Policia Nacional, continuarà i es repetirà amb periodicitat al metro, com ja s’ha fet a la Mina i al Front Marítim.