El dispendi de l'AVE Madrid-Barcelona: 2.142 contractes, 8.962 milions de cost i un 31,4% de sobrecost

MadridEl president del Tribunal de Comptes, Ramón Álvarez de Miranda García, ha presentat aquest dimarts davant el Congrés l'informe sobre la fiscalització de les principals contractacions relacionades amb la construcció de la línia d'AVE Madrid-Barcelona des de l'1 de gener del 2002 fins a la inauguració de la línia, el 20 de febrer del 2008.

Difós a principis de maig, l'informe conclou que va haver-hi un sobrecost de més de 400 milions d'euros i que es van ignorar les recomanacions que el Tribunal ja havia fet en dos altres informes. Repassem algunes xifres significatives del dispendi de l'AVE que assenyala el Tribunal de Comptes:

1. Nombre de contractacions: Des del 1993, quan van començar els treballs de construcció, fins al 2008 van formalitzar-se un total de 2.142 contractes (2.095 de principals, 38 d'obres complementàries i 9 d'emergència). La majoria d'aquests contractes van ser a partir del 2002, el període fiscalitzat.

2. Pressupost inicial i total: Els primers contractes es van adjudicar per un import total de 6.823 milions d'euros, però el cost final va pujar fins als 8.967 milions. Es tracta d'un sobrecost global d'un 31,4%. Pel que fa als contractes condensats en el període del 2002-2008, el sobrecost va ser del 49,6% respecte al preu d'adjudicació.

3. Cost mitjà del quilòmetre: La línia d'AVE Madrid-Barcelona és de 621 km, per tant, el cost mitjà del quilòmetre ha estat de 14,4 milions d'euros.

4. Contractes adjudicats per ser més barats que acaben sent molt més cars: És un dels punts més calents de l'informe i pel qual tant CiU com el grup d'Esquerra Plural demanen que es modifiqui la legislació, que actualment permet que una empresa que guanya un concurs públic per rebaixar el pressupost inicial acabi generant molts sobrecostos. El 81,7% de la inversió inicial corresponia a 666 contractes, que van guanyar el concurs per oferir un 10% de rebaixa respecte al preu de licitació. Però a causa de la modificació de la majoria de contractes –en la majoria de casos per retard en les obres– el preu d'adjudicació es va incrementar una mitjana d'un 35,5%.

5. Tram Hospitalet-La Torrassa: Hi havia presses. S'acostava el 20 de febrer del 2008, data en què l'expresident Zapatero volia inaugurar les obres, i tocava acabar el tram fins a Sants. En aquest tram, pel qual s'han obert diligències, van realitzar-se fins a cinc obres d'emergència, i es va superar un 229,6% el preu d'adjudicació del contracte principal.

6. Concurs públic abans d'expropiar el terreny: El Tribunal de Comptes també assenyala que, de forma generalitzada, es va començar la casa per la teulada. En el 30% dels contractes es va ajornar el termini d'inici de les obres una mitjana de 7 mesos des de la signatura del contracte. En la majoria de casos, es va començar la licitació sense haver expropiat encara els terrenys on s'havien de fer les obres.

7. Adjudicacions a dit: Amb la creació d'Adif el 2005, la majoria dels contractes van passar a ser d'"encàrrec directe", és a dir, a dit. Adif va optar per contractar una empresa pública, Tecnología e Investigación Ferroviaria SA (TIFSA), tot i que la llei no l'hi permetia, ja que Adif en tenia una participació de gairebé el 62%. Per encobrir-ho, ho va fer a través d'una altra empresa pública, INECO, en la qual Adif tenia una participació minoritària. Només el 2006, dels 46 contractes adjudicats a TIFSA, 45 es van fer a dit, tot i que aquesta societat no va presentar cap rebaixa en el pressupost previst.