Es disparen les queixes a Consum pels lloguers i els subministraments de la llar
L'agència assenyala que les aerolínies, les operadores de telefonia i les energètiques són les que acumulen més reclamacions
BarcelonaEls ciutadans cada vegada fan més consultes, queixes i reclamacions per qüestions relacionades amb l'accés a l'habitatge de lloguer i també per conflictes amb els subministraments de la llar. Així ho ha explicat el director de l'Agència Catalana del Consum, Francesc Sutrias, que ha destacat que la majoria de queixes en aquests àmbits són perquè l'índex de referència de preus de lloguer no és accessible i pels retards en les factures elèctriques. Durant el 2021 l'agència va fer 119 actuacions inspectores per qüestions relacionades amb l'accés a l'habitatge, de les quals 113 van acabar amb l'obertura d'un expedient i 28 en una sanció. "Totes aquestes actuacions es van fer en relació al control de rendes [de l'habitatge] de la llei 11/2020", que fins la setmana passada regulava i limitava els preus dels lloguers però que finalment el TC va decidir tombar. "Ara aquesta llei està en una situació compromesa", ha admès Sutrias, que ha apuntat que el seu departament tenia "molts expedients a punt d'encetar-se". "Ara haurem de fer un wait and see [esperar i observar] per veure què vol fer el Govern, però fins ara hi havíem estat molt a sobre", admet.
Pel que fa a les consultes per la factura de la llum i el gas, els responsables de l'agència també han avançat que aquest 2022 ja s'està notant un repunt pels canvis i l'augment del rebut, que s'ha disparat com a conseqüència del conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna. De fet, durant el 2020 hi va haver un 8,9% de queixes i el 2021 la dada ja va augmentar vuit punts, fins al 17,7%. En el cas de les queixes en l'accés al mercat de lloguer l'agència no disposa de comparatives, perquè aquest és el primer any que monitoritzen aquesta problemàtica. En total, actualment ja representen un 12% del total.
L'efecte pandèmia
El balanç del 2021 de l'Agència Catalana del Consum també recull la "represa d'una certa normalitat" pel que fa al nombre d'inspeccions, que ha tornat a créixer després de l'aturada pel confinament més estricte (s'han fet un 53,8% més d'inspeccions que el 2020). En total, aquest organisme va imposar 470 sancions per valor de 3,34 milions d'euros i va retirar del mercat més de 218.000 articles, majoritàriament joguines (52,8%) i productes destinats a prevenir els contagis (40,46%), com ara guants i mascaretes. Al mateix temps que augmenta la inspecció, també baixa el nombre de consultes per part dels ciutadans (un 17% respecte al 2020) i les reclamacions (un 14% menys), fet que Sutrias també vincula amb la "normalització relativa" en relació al primer any de crisi sanitària, quan hi va haver una allau de consultes.
Encara es nota, però, l'efecte de la pandèmia, que fa que en primera posició se situïn les queixes i reclamacions relacionades amb tot tipus de serveis (des de salut fins a compres online pel canvi d'hàbits durant la crisi sanitària) i també amb l'oci, com a conseqüència de les nombroses cancel·lacions que va viure el sector: suposen el 40% de les demandes. A banda de les reclamacions en l'apartat de serveis, "que és un calaix de sastre que inclou des d'empreses de salut fins a construcció o serveis d'estètica", en segon lloc se situa el sector transports (19,8% de les reclamacions), encapçalat per les companyies aèries. En tercer lloc, hi ha les operadores de telefonia i internet (19,5%) i les companyies de llum i gas (17,7% de les reclamacions).
Durant la presentació del balanç, el director de l'Agència ha subratllat la importància que el 61% de les reclamacions s'hagin resolt per la via de la mediació o l'arbitratge –dos mecanismes alternatius impulsats per l'agència–, un percentatge que malgrat tot encara veu "insuficient". Sutrias ha insistit que l'arbitratge és el "taló d'Aquil·les" dels procediments de consum i ha reclamat que es prioritzi aquesta via, fent-la obligatòria per a tots els conflictes d'un valor inferior als 3.000 euros, com ja passa en altres països.
Més enllà de les dades i les queixes recollides per l'Agència Catalana del Consum, el sector immobiliari ha tornat a exigir aquest dilluns al Govern que aposti per la col·laboració público-privada per acabar amb la inseguretat jurídica en matèria d'habitatge al país. Després que el Tribunal Constitucional tombés la setmana passada la llei per regular els lloguers per una qüestió de competències, les diferents associacions del sector han demanat "un marc adequat on es donin les condicions per a un autèntic diàleg social". "Malauradament, no se'ns escolta", lamenten en un comunicat, on afegeixen que el Govern "només escolta propostes de moviments socials que limiten els representants polítics a seguir consignes ideològiques". "S'ha de tenir en compte a tots els agents per poder disposar d'una regulació justa i equilibrada", conclouen.
En el comunicat les immobiliàries recorden que ja van advertir al Govern que la llei catalana no seria acceptada pel Tribunal Constitucional i el sector reclama una nova trobada amb el president Aragonès per traslladar-li "inquietuds i propostes, així com per compartir l'experiència i coneixement del comportament del mercat".
