Es disparen les denúncies per la discriminació del català a Barcelona

BarcelonaGairebé un terç dels barcelonins (31%) manifesten haver patit alguna discriminació a la ciutat de Barcelona. Així ho demostren les primeres dades de l’Enquesta de relacions veïnals i convivència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (ECAMB) que ha recollit l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona en el seu informe de l'any 2022. El fet de ser dona és el principal motiu de discriminació segons el 17% dels 1.325 enquestats, mentre que el segon és l'ús de la llengua per a un 15% dels veïns preguntats.

Més enllà de la percepció dels ciutadans, l'informe de l'Observatori recull un total de 631 casos de discriminació registrats a la ciutat durant l'any passat, un 20% més. D'aquests casos denunciats, 90 van estar vinculats a la llengua i, a diferència d'altres anys, totes les situacions registrades per aquest motiu estaven vinculades amb l'ús del català. De fet, les discriminacions per parlar català han crescut amb força respecte a l'any 2021, quan es van registrar 53 denúncies ciutadanes relacionades amb l'ús de la llengua catalana, una xifra que en l'últim any ha crescut gairebé un 70%.

Es tripliquen les discriminacions per salut

Fora de l'àmbit lingüístic, els motius principals de discriminació registrats l'any passat a Barcelona van ser el racisme i la xenofòbia amb 158 casos, la LGTBI-fòbia (129) i la salut (120). De fet, aquest últim àmbit és un dels que han experimentat un increment més important, ja que en només un any s'han triplicat els casos denunciats per una situació de discriminació vinculada amb la salut a la ciutat. Les situacions més recurrents han estat les relacionades amb la salut mental (70) i amb els diagnòstics de VIH (31). Tot i això, des de l'Observatori insisteixen que, en part, aquest increment és positiu perquè l'atribueixen a les millores en el procés de registre de casos i a la incorporació de l’enfocament de drets en salut mental.

Pel que fa als llocs on s’ha discriminat més per motius de salut, destaquen sobretot les oficines d’atenció i serveis i els centres hospitalaris. Un dels factors de discriminació relacionats amb la salut que posa sobre la taula l'informe és, precisament, les barreres d’accés als recursos del sistema de salut. Són obstacles com que s'utilitzi un llenguatge massa rígid i especialitzat, la dificultat que genera la centraleta en el moment de fer una trucada per telèfon o les barreres arquitectòniques que impedeixen l’accés als hospitals i CAPs.

Tot i l'increment de casos denunciats en l'últim any, des de l'Observatori de les Discriminacions a Barcelona continuen advertint que hi ha una situació greu d'infradenúncia de casos de discriminació. Un exemple el posen amb el fet que només un 5% de les denúncies les han posat persones de més de 65 anys, un percentatge que no pot ser realista tenint en compte que dintre de la piràmide de població, aquesta franja d'edat és una de les més nombroses a Catalunya. En aquest sentit, entre els motius que més es donen per no denunciar casos de discriminació un 54% corresponen al de considerar que l'episodi no havia estat prou important, seguit per la creença que denunciar no serveix de res (35,9%) i per les persones que reconeixien que no van posar cap denúncia perquè no sabien on fer-ho (7,4%).