Es dispara el nombre d'alumnes que aproven batxillerat

BarcelonaQuan ja feia tres setmanes que els alumnes estaven a casa confinats i sense anar a l'escola, el departament d'Educació va assegurar que cap alumne suspendria pel que ha passat a partir del 12 de març, quan es van tancar tots els centres educatius arran de la pandèmia. Això no volia dir, però, que es decretés un aprovat general. La idea, avalada pel Consell Escolar, era que es tindrien en compte bàsicament les notes del primer i del segon trimestre. A la pràctica, diverses veus ho van titllar d'aprovat general encobert. En aquest context, s'ha constatat un augment d'onze punts del nombre d'estudiants de batxillerat que han superat aquesta etapa a Catalunya: si l'any passat van aprovar 31.853 estudiants (el 72,69% dels que cursaven segon), aquest any ho han fet 37.023 (un 83,25%).

Segons ha explicat la web Unportal amb dades fetes públiques per la secretaria d’Universitats i Recerca, es tracta d'un percentatge "inèdit des de fa almenys vint anys". Segons aquest portal educatiu, el fet que la xifra de matriculats a segon hagi sigut aquest any "lleugerament superior a la del curs anterior (uns 600 més), no serveix per explicar" l'augment dels aprovats, perquè creix tant el nombre absolut d'aprovats totals com el tant per cent d'estudiants que feien segon i aproven.

L'augment dels aprovats no ha agafat per sorpresa els claustres, que s'ho esperaven per diversos motius. El primer són les instruccions del departament, que demanava que la feina que es fes durant el confinament "no condicionés la qualificació final dels estudiants de manera negativa", sinó que només es podien considerar "un valor afegit positiu", tant a batxillerat com a l'ESO. Fonts del departament han declarat a l'ARA que l'aprovat depenia de "la tasca presencial a la primera i segona avaluació, i que la tercera no perjudica".

Però hi ha altres motius. "Han canviat molt els instruments d'avaluació. Si abans avaluàvem amb exàmens, aquest trimestre ho hem fet amb treballs, presentacions i altres eines més competencials que estaria bé que es quedessin", apunta Jaume Montsalvatge, responsable de l'àrea de pedagogia i innovació de l'Escola Pia de Catalunya. Aquests nous mètodes d'avaluació, que valoren altres habilitats més enllà de fer colzes, poden haver beneficiat els estudiants als quals normalment se'ls resistien els exàmens tradicionals.

La professora de llengua castellana i de francès a l’Institut Mercè Rodoreda Montserrat Martín afegeix més factors que han sigut decisius, com tasques que han sigut més fàcils del que s'esperaven els professors o bé d'altres en què l'alumnat tenia moltes possibilitats de consultar a internet la resposta. En tot cas, per a Martín "no és una bona notícia", perquè que hi hagi més aprovats no significa que hagin après més. I avisa que això és possible que s'acabi notant als resultats de la selectivitat i al nivell d'aquests estudiants quan entrin a la universitat.

Els professors neguen que s'hagi fet aprovat general a batxillerat

Tot i això, tant Martín com Montsalvatge matisen la idea d'aprovat general encobert a batxillerat, en què els estudiants "ja han passat uns filtres abans" i, almenys, han triat que volen estudiar. "Que s'ha aprovat més gent de la que hauria aprovat sense la pandèmia sí que és cert, però també ho és que hi havia gent que comptava amb un aprovat general i que no s'han connectat durant tres mesos i han suspès", explica Martín. A l'ESO és una altra cosa, apunten els professors, on sí que consideren que hi ha hagut moltíssima més permissivitat a l'hora d'aprovar. La dada d'aprovats a la secundària encara no s'ha fet pública.

Ara la gran incògnita és què passa a la selectivitat. "A segon s'entrena molt. Desgraciadament, aquest curs és una bombolla en què es dedica molt temps a preparar-se per una prova fent models d'exàmens i això, aquest trimestre, no s'ha pogut fer gaire", diu Montsalvatge. Hi ha qui creu que les notes de tall podrien créixer molt i d'altres, com Martín, veuen factible que augmenti el nombre de suspensos a les PAU. L'any passat hi va haver més presentats i més aprovats que mai a la selectivitat. Dels 29.243 estudiants que s'hi van presentar, van superar les PAU el 96,42%, i ho van fer amb una nota mitjana de 6,617.

De fet, el primer impacte del creixement del nombre d'aprovats de batxillerat ja s'ha notat, perquè també s'ha disparat la xifra d'inscrits a les proves d'accés a la universitat (PAU), que se celebraran entre el 7 i el 10 de juliol i per primer cop tenen més de 40.000 inscrits, 5.500 més que l'any passat. Un augment que també s'explica pel creixement del nombre d'estudiants procedents de cicles formatius de grau superior (CFGS) que s'han matriculat a la selectivitat: en un any s'ha passat dels 2.773 als 3.795, un 37% més.

Segons explica Unportal, la crescuda dels aprovats a batxillerat provocarà, també, molts menys examinats a la convocatòria extraordinària de la selectivitat, a la qual es poden presentar els alumnes que aprovin els exàmens de recuperació de final de curs. La prova extraordinària de les PAU es farà previsiblement a l'octubre.

Selectivitat amb mascaretes

La comissió organitzadora de les proves d’accés a la universitat (PAU) ha presentat un paquet de mesures per prevenir el contagi que, entre altres coses, obliga a l'ús de mascaretes per fer els exàmens i prohibeix fer-los a "qualsevol persona amb símptomes compatibles amb el covid-19". Les mesures estableixen que la mascareta serà obligatòria per als alumnes, el professorat i el personal de suport a l’interior dels centres. I s'haurà de portar "en tot moment", tant en els processos d’acreditació dels membres del tribunal com en la identificació de l’alumnat i la realització dels exàmens. A l'hora d'accedir al centre i a les aules, però també quan se'n surti, caldrà fregar-se les mans amb solució hidroalcohòlica, i també cada cop que s’intercanviï paper o qualsevol objecte amb una altra persona. Està prevista, en aquest sentit, la distribució de 2.500 litres de solució hidroalcohòlica en el conjunt de les seus d’examen.

A més, aquest any la convocatòria de les proves d'accés a la universitat (PAU) es farà també en instituts de secundària, tant públics com concertats, i no en seus universitàries, com es feia fins ara. De fet, s'han triplicat les seus on es farà l'examen, que aquest any es duran a terme en 140 centres educatius d'una seixantena de poblacions. Fins ara es concentraven bàsicament en centres universitaris d’una vintena de municipis. La selectivitat d’aquest any mobilitzarà prop de 5.000 professors i personal de suport en tasques de supervisió, correcció i vigilància, una xifra a la qual tampoc s’havia arribat mai.

A la resta de l'Estat, més de 200.000 estudiants faran les PAU aquest any. Els primers a fer la prova, aquest dimarts, són els alumnes de Navarra, l'única comunitat que fa els exàmens aquesta setmana.