L'ésser humà, culpable de la sisena extinció massiva d'espècies a la Terra
El nombre d'invertebrats al planeta s'ha reduït a la meitat, a mesura que ha augmentat la població, segons un estudi del University College
MadridFa milers d'anys la Terra estava poblada per desenes de milers d'espècies animals, molts d'ells gegantins. Des d'aleshores, però, el nombre d'espècies ha experimentat una disminució dramàtica. La biodiversitat actual, producte de 3.500 milions d'anys d'assaig i error evolutiu, és la més alta en la història del planeta. Però pot estar arribant a un punt d'inflexió. Aquesta és la conclusió a què han arribat un grup de científics, que adverteixen que la pèrdua i el deteriorament dels animals està contribuint al que podrien ser els primers estadis de la sisena extinció biològica massiva del planeta. Més de 320 vertebrats terrestres s'han extingit des de l'any 1500. Però això no és tot: les poblacions de les espècies que encara resisteixen mostren una disminució mitjana del 25 per cent en el nombre d'exemplars. La situació és igualment greu per a la vida dels animals invertebrats.
L'estudi de l'impacte que els humans tenen en el nombre d'animals en vies d'extinció és important, ja que molts juguen un paper crucial en la vida diària dels homes. Des de la pol·linització i el control de plagues en els cultius, a la descomposició i el cicle dels nutrients, la filtració de l'aigua o la salut humana... molts són els aspectes de la nostra vida que depenen d'animals vertebrats o invertebrats. De fet el treball, publicat a la revista 'Science' i liderat pel University College London anglès i les universitats californianes de Stanford i California Santa Barbara s'ha centrat en la desaparició dels invertebrats, ja que els científics consideren que ja n'hi ha molts d'estudis sobre la situació dels grans vertebrats.
Menys insectes
El que ha sorprès als autors és la gran desaparició en el nombre d'invertebrats, ja que fins ara havien estat vistos com els supervivents de la natura. La davallada en el nombre d'invertebrats es deu, diuen els científics, a dos factors principals: la pèrdua d'hàbitat i l'alteració del clima a escala global. Només al Regne Unit, els científics han comprovat que a les zones habitades per insectes comuns, com escarabats, papallones, abelles i vespes, s'ha produït un descens d'entre el 30 i el 60 per cent en el nombre d'exemplars en els últims 40 anys.
Els efectes en l'agricultura
La disminució d'aquestes espècies posa en perill, en gran mesura, la capacitat de la naturalesa de proveir als éssers humans de coses que necessiten. En termes econòmics, aquests animals proporcionen serveis importants als humans, amb un valor econòmic de milers de milions d'euros. Així, la pol·linització dels insectes és necessària en el 75 per cent de tots els cultius alimentaris del món. La davallada del nombre d'invertebrats posa en perill la producció d'aliments no només perquè es redueix la pol·linització sinó també la dispersió de llavors. No només al Regne Unit, sinó arreu del món els pol·linitzadors estant disminuint tant en el nombre d'exemplars, com en la diversitat d'espècies.
Sempre en clau econòmica, la disminució en el nombre de depredadors provocarà un important augment en els costos del control de plagues. A més, els insectes i alguns vertebrats com les aus juguen un paper important en al cicle dels nutrients; sense ells, es posen en perill molts ecosistemes, com les plantes. Per la seva banda, la disminució de les poblacions d'amfibis ha comportat un augment de les algues i la biomassa de les aigües residuals, la qual cosa comporta una menor capacitat per absorvir nitrogen.
"Ens vam quedar impactats en descobrir pèrdues similars en els invertebrats a les dels animals més grans, ja que es pensava anteriorment que els invertebrats eren més resistents. Encara que no entenem completament quin serà l'impacte a llarg termini de la disminució d'aquests animals ens trobem en la posició, potencialment perillosa, de perdre una part integral dels ecosistemes sense saber quin paper juguen", afirma Ben Collen, autor de l'estudi i expert en Biociències de l'UCL. Rodolfo Dirzo, de l'Institut Stanford Woods per al Medi Ambient de la Universitat de Stanford i autor principal de l'estudi, afegeix: "Quan la densitat humana és alta es produeixen altes taxes de pérdua de fauna, una gran incidència de rosegadors i, com a conseqüència, alts nivells de patògens, la qual cosa augmenta els riscos de transmissió de malalties. Qui havia de dir que només la pèrdua de fauna tindria totes aquestes conseqüències dramàtiques? Pot ser un cercle viciós".
