Discriminats i més sols: així es va sentir molta gent gran durant el confinament, segons una enquesta

Girona¿Com va afectar el confinament a la gent gran? ¿Es van sentir més o menys sols? ¿Es van sentir discriminats? Aquestes són algunes de les preguntes que l’Associació d’Amics de la Gent Gran ha intentat respondre a través d'una enquesta que van fer a 120 persones grans que viuen al seu domicili durant el juliol del 2020, després de la primera onada. Segons aquest estudi, el 41% van sentir-se més sols i un 53% van sentir que es discriminava les persones de més edat. “Continua la mateixa indiferència de sempre respecte a la gent gran”, retreia un dels homes enquestats, de 80 anys.

La meitat dels entrevistats van afirmar que el seu sentiment de soledat no va canviar durant els tres mesos de tancament total. “Solen ser persones que ja estan acostumades a gestionar el seu temps”, ha indicat la responsable d'anàlisi i recerca de l'Observatori de la Soledat, Regina Martínez. Un 7% van afirmar que no s’havien sentit mai sols, i només un 3% havien percebut que la seva soledat havia disminuït. 

Per contra, el 41% sí que es van sentir més sols i a diferents nivells: relacionals, existencials o d’aïllament. “Perquè abans estava amb més gent” o perquè “A través de la finestra no veia persones al carrer” posaven d’exemple dues de les entrevistades a la pregunta de per què sentien més soledat. Així mateix, altres van admetre que tenien un sentiment “recurrent de desesperança”: “Tinc voluntat però cada cop estic més trista, cada cop puc menys i em sento una càrrega”.  

Des de l’entitat subratllen que el sentiment de soledat no desitjada té molt a veure amb “les pèrdues i la gestió d’aquestes pèrdues”; i que una persona gran, tot i que pugui tenir una vida social activa, “pot sentir-se molt sola”, segons ha recalcat la coordinadora de l’Observatori de la Soledat, Elisa Sala, que s’ha referit als resultats de l’estudi per il·lustrar-ho. “El 50% de les persones que ens van dir que havia augmentat el seu sentiment de soledat van trobar a faltar alguna cosa. I, de la mateixa manera, les persones que no han trobat a faltar res són les van percebre que el seu sentiment de soledat es mantenia igual que abans de l’arribada del virus”, ha precisat Sala. 

Més invisibles i més abandonats

L’estudi també va plantejar qüestions relacionades amb la discriminació. Martínez ha assenyalat que el 25% dels enquestats no van contestar, però que el 53% dels que van respondre sí que es van sentir més discriminats. “I entre els que van dir que sí, un 27% van parlar d’un sentiment d’abandonament i d’invisibilitat”, segons la responsable de l’Observatori, que posa d’exemple una de les frases que els van dir: “Es van oblidar de les persones grans”. 

Així mateix, també van percebre una falta d’atenció mèdica: el 26% lamentaven que els metges no atenien les persones grans pel coronavirus; i un 16% retreien que, quan tothom va tornar a la normalitat, els de més edat van continuar patint restriccions. “Em sento com un zero a l’esquerra”, expressava una de les enquestades.

Els va fer patir especialment la manera com el virus va afectar les residències i les morts que va deixar al seu pas. “Molt, molt, molt dur… Se les va deixar morir i això no es fa amb les persones que hem treballat i hem fet créixer Catalunya. Mai voldria anar a una residència”, va criticar una altra de les entrevistades. 

“M’he sentit molt sola”

Durant la roda de premsa de presentació dels resultats de l’enquesta, l’Associació d’Amics de la Gent Gran ha donat veu a una de les seves usuàries, l’Amelia Albalat, que és viuda, no té fills i viu sola. Abans de l’arribada del covid-19, ella tenia una vida molt activa: anava a la parròquia, ajudava a repartir roba entre els més vulnerables, sortia a fer cafès, rebia visites i cada any marxava 10 dies de viatge amb una amiga, amb l'Imserso. “I anavèm molt a la Casa d’Aragón, on feien moltes festes”, afegeix.

Però amb les restriccions sanitàries, la seva vida va fer un gir de 180 graus. “Es va tallar tot de cop, no tinc gairebé família, només uns cosins. I les amigues ja no podien venir a veure’m ni jo anar-hi. Em vaig sentir molt sola”, ha admès abans de lamentar que una de les persones que més va trobar a faltar va ser el seu metge de capçalera. “Abans em feia dues analítiques a l’any, però des del març que no me n’he tornat a fer. Ell [el megte] sempre em donava bons consells i no he pogut estar amb ell”, ha explicat amb la veu trencada i emocionada. 

Amb els resultats de l’enquesta a la mà, l’entitat ha posat èmfasi en alguns aspectes clau per millorar la qualitat de vida dels més grans, com per exemple el paper que juga la xarxa comunitària com a factor essencial per evitar l’aïllament social. A més, l’Associació aposta per trencar amb l’estigma de la soledat no desitjada i atendre la diversitat; i subratlla la necessitat d’acompanyar les persones grans per afrontar les pors derivades de la pandèmia.