Discriminada per una ela geminada
Sistemes informàtics com la web de preinscripció escolar de l'Ajuntament de Barcelona o de la Seguretat Social no reconeixen el punt volat
BarcelonaGal·la ocupa la posició número 128 en el rànquing de noms més posats a Catalunya i Gala, sense la ela geminada, el lloc 44. La meva filla els té tots dos. Al Registre Civil i al padró municipal és Gal·la, amb ela geminada, i a la Seguretat Social i a l'escola bressol on l'hem preinscrit és, per ara, oficialment Gala, ja que a tots dos llocs el sistema informàtic no reconeix aquesta grafia. "Ho sento, el sistema està antiquat", es va disculpar el funcionari de la Seguretat Social fa deu mesos quan vam anar a tramitar les prestacions dels permisos de maternitat i paternitat. El sistema, de fet, està antiquat des de fa, almenys, 17 anys. La Sílvia és la mare d'una altra Gal·la, que ja té 17 anys, i que llavors ja es va trobar problemes amb la base de dades de la Seguretat Social. La Gal·la es va convertir en Gal-la a la força, amb guionet enlloc de punt volat.
No és l'únic sistema informàtic que no inclou la ela geminada. Sorprenentment, la web de l'Ajuntament de Barcelona per fer els tràmits virtuals de preinscripció a les escoles bressol públiques de la ciutat tampoc deixa inscriure el nom de Gal·la. Ni amb punt volat ni amb punt normal ni amb guionet. S'ha d'optar per Gala o Gal la amb un espai al mig. Així és com han inscrit la Natàlia i el Marc la seva filla, tot i que estaven preocupats per si la sol·licitud seria acceptada, ja que no coincideix amb el nom del padró i la partida de naixement, on està ben escrit. Per sort, a l'escola bressol els han confirmat que la sol·licitud ha sigut validada correctament.
Ester Franquesa, filòloga i directora de Política Lingüística de la Generalitat, diu que aquest cas concret es deu a una "incidència informàtica" de l'Ajuntament de Barcelona que el consistori "ja té localitzada i està mirant de resoldre". "Des d'un punt de vista de la legislació –diu–, ja està resolt i garantit que tothom pugui inscriure els nens amb la grafia que vol". En cas que no sigui possible, "les administracions tenim mecanismes per resoldre-ho", afegeix.
La Sílvia, però, ja es va trobar problemes l'any 2004, quan s'acabava d'informatitzar el Registre Civil. Quan van inscriure la seva filla Gal·la es van trobar que el programa informàtic no acceptava la ela geminada i van haver d'inscriure-la amb guionet, com si fos un nom compost, com ja explicava la periodista Marta Ciércoles en un article a l'Avui. Si la Gal·la hagués nascut uns dies abans, quan encara s'inscrivien els nadons a mà, no haurien tingut cap problema.
Al llarg d'aquests anys, la Sílvia també ha tingut problemes amb Hisenda, ja que a l'hora de fer la declaració tampoc ha pogut posar-hi "Gal·la". "Quan fas la declaració per internet i confirmes les dades et surt una alerta que alguna cosa està malament i aquesta alerta era la ela geminada i, al final, vaig canviar a Gala en castellà", explica la Sílvia. Diu que, mentre la seva filla estigui ben inscrita en la documentació oficial –DNI, passaport, targeta sanitària, carnets d'entitats, etc...–, no li importa que en bases de dades internes o privades aparegui sense la ela geminada. "El que és privat m'és igual, el que no vull és que la meva filla tingui documents on no hi hagi la ela geminada", diu la Sílvia, que explica que van haver de tornar la targeta sanitària tres cops fins que la van enviar amb el nom correcte. "De fet, només el carnet del Barça va estar ben escrit a la primera, la resta de documentació la vam haver de corregir", recorda. Diu que mai s'ha penedit del nom que va triar. "Em sembla que és ultragenuí, la ela geminada només la tenim nosaltres, però resulta molest que sigui tot tan complicat amb una grafia catalana", afegeix.
La Gemma és la mare de la Gal·la, de sis anys, i de la Coral·lí, d'un any i mig. I assegura que ha sigut casualitat que les dues nenes portin la ela geminada incorporada al nom. El 2014, quan van inscriure la seva primera filla al padró de Barcelona, ja van tenir problemes i van optar per un punt normal. Amb la Coral·lí ja no van tenir entrebancs però sí que a vegades els arriben cartes amb el nom escrit com a Coral Li, "com si fos una nena d'origen xinès", diu la seva mare, que apunta que també tindran problemes quan vulguin fer una adreça electrònica amb el seu nom. La Gemma també ha constatat que aquesta és una grafia desconeguda: "Molta gent desconeix que existeix el punt volat i que al teclat de l'ordinador és a la tecla del número 3 i el que fan és escriure'l amb el punt normal i ho hem d'explicar bastant".
Un símbol ortogràfic que Fabra volia suprimir
La cap de Llengua de l'ARA, Maria Rodríguez Mariné, explica que, "malgrat que ara ens sembli un símbol inequívoc de la identitat del català, en el moment que es va fixar l'ortografia catalana hi va haver discussions sobre la necessitat d'utilitzar-lo i, Pompeu Fabra, de fet, hi estava en contra". En un article a l'ARA el lingüista Albert Pla Nualart explica que Fabra va proposar escriure aquest so amb una doble ela (ll), com ho fan el llatí o l'anglès, però la seva proposta va ser derrotada en votació al ple de la Secció Filològica de l'IEC.
El punt volat, per cert, no s'ha d'escriure a mig aire, sinó més a prop de la base de les eles que de les puntes, i ha de ser un punt molt fi. "Això és un problema de formació i nosaltres donem tota la informació necessària perquè se sàpiga què és el punt volat i com s'ha d'escriure i pronunciar", diu Ester Franquesa.
Veient que el nom guanya cada any més popularitat –el 2018 van néixer 51 Gal·les i el 2019, 85–, segur que aviat aprenem tots a escriure'l bé.