Els casos de discriminacions o contractacions a dit a les escoles es podran resoldre fora dels jutjats

BarcelonaUn institut que té un claustre inestable però en què la direcció no fa cap canvi, un professor que sospita que han endollat un altre docent a través de les places de perfil o bé una mestra que se sent discriminada quan en una entrevista amb la directora d'un centre se li pregunta si té previst tenir fills aviat. Quan els afectats tenen proves es poden plantejar portar els casos als jutjats, però sovint aquests conflictes no tenen cap recorregut jurídic. Per canalitzar aquestes males pràctiques i evitar que tornin a passar, el departament d'Educació i quatre sindicats van constituir ahir la Comissió de Resolució Extrajudicial de Conflictes, segons ha sabut l'ARA, que es reunirà periòdicament.

La taula la formen quatre membres del departament d'Educació i quatre sindicats -CCOO, UGT, ASPEPC i la Intersindical-, que volen que la comissió serveixi per canalitzar "casos de conflicte que es produeixen en el dia a dia i que no es poden portar als tribunals". Fonts del departament han confirmat a l'ARA que aquest nou ens té l'objectiu d'"identificar situacions en les quals és pertinent prendre mesures preventives o de correcció de pràctiques als centres". En aquest espai "de diàleg i contacte", diuen les mateixes fonts, s'identificaran "elements de gestió en les dinàmiques dels centres que puguin ser susceptibles de ser corregides o de desenvolupar activitats preventives per evitar que es produeixin". Això no treu, però, que el professorat que ho vulgui també faci les seves reclamacions per les vies administratives que existeixen, com els jutjats.

La creació d'aquest espai s'emmarca en la lluita dels sindicats en contra del decret de plantilles, una normativa que la Generalitat va aprovar el 2014 i que permet que alguns professors accedeixin a una plaça pública enviant el seu currículum al centre i passant una entrevista amb la direcció, perquè els directors tenen un cert marge per reclamar i escollir professors que responguin a un perfil concret, com, per exemple, dominar l’anglès, atendre la diversitat a l’aula i tenir capacitat de treballar per projectes. Els sindicats del sector s'han mostrat sempre molt contraris a aquest decret, perquè consideren que és la porta per endollar a dit alguns docents al sistema públic. De fet, el sindicat majoritari en educació, la USTEC, va recórrer al Tribunal Superior de Justícia el decret, que està pendent de resoldre's.

Precisament per això la USTEC no ha volgut participar de la Comissió de Resolucions de Conflictes. Fonts del sindicat han explicat a l'ARA que ho consideren una "rentada de cara del decret de plantilles", una normativa que "lamina la democràcia als centres i persegueix crear un professorat mesell, submís i pilota". "Això no s'arreglarà amb una comissió de resolucions de conflictes", avisen. En canvi, els sindicats que van pressionar per obrir aquest espai amb el departament consideren que la comissió "no invalida" seguir demanant la retirada del decret.

Fa uns mesos, la Fundació Jaume Bofill va concloure en un estudi que sis de cada deu docents consideren que seleccionar el perfil dels nous professionals millora l'aprenentatge dels alumnes i la qualitat educativa del centre. El 16% opinen que no genera millores i un 15% que la millora és moderada. Fins fa un temps, les anomenades places de perfil havien servit per destinar professors substituts o bé per adjudicacions d’estiu, que són només per a un curs, però el curs passat el departament va anunciar la convocatòria d'un concurs específic de mèrits de 836 places definitives per a professors amb un perfil professional de competència digital docent. "L’objectiu no és reforçar un projecte educatiu, sinó que determinades persones siguin nomenades coordinadores d’informàtica o que una persona en concret es quedi al centre”, van afirmar des de la USTEC, i van denunciar que el decret de plantilles és “l’atac més brutal que està patint la democràcia i la llibertat” dins dels claustres.