Discriminació racial que salva vides

Poques vegades a la història deu haver passat que la discriminació d’un col·lectiu l’hagi acabat afavorint. Actualment n’estem vivint un cas.

Els Estats Units estan patint una epidèmia d’opiacis. Des de fa dues dècades se n’ha disparat el consum i l’addicció i, com a conseqüència d’això, també les sobredosis i les defuncions. Algunes estimacions indiquen que al llarg de l’última dècada s’han multiplicat per set les morts per sobredosi i que des del 1990 aquests productes han provocat la mort de fins a 400.000 persones.

No obstant això, l’epidèmia no ha afectat de la mateixa manera tots els col·lectius. Un grup d’investigadors ha constatat que els prejudicis que alguns metges tenen cap a la població negra els ha dut a ser més reticents a receptar-los opiacis. Potser inconscientment consideraven que en farien un mal ús, que era més probable que s’hi tornessin addictes o, fins i tot, que els revenguessin il·legalment. Els científics també creuen que en aquestes diferències en la prescripció hi intervé l’empatia: els metges, majoritàriament blancs, empatitzen més amb el dolor dels pacients blancs i, per tant, els costa menys receptar-los aquests analgèsics tan potents.

La qüestió és que els negres nord-americans han pogut accedir menys a aquests fàrmacs, de manera que també se n’han estalviat les conseqüències nefastes. Després d’estudiar el cas, els investigadors han conclòs que en l’epidèmia d’opiacis s’han evitat fins a 14.000 morts de persones negres.

Aquest és un cas excepcional en què la discriminació ha sigut beneficiosa per al col·lectiu discriminat. Ara caldria veure quantes desenes, centenars o milers de vegades ha passat a l’inrevés. Quantes vegades els prejudicis -potser inconscients- del col·lectiu mèdic han evitat que una persona malalta rebés el tractament que sí que necessitava.