"Tinc una discapacitat, no diversitat funcional"
BarcelonaParaules com minusvàlid i subnormal ja no es fan servir en el llenguatge oficial, i quan algú les fa servir en una conversa informal, la meitat dels seus interlocutors el miren malament. El llenguatge evoluciona. Ara, però, hi ha un col·lectiu que semblava que volia fer un pas més descartant el terme discapacitat, que durant molt de temps tothom ha acceptat, i apostant per diversitat funcional, que es veia més inclusiu i menys estigmatitzador. El problema ha sorgit quan Cocarmi, la federació que agrupa les deu associacions de discapacitats -físics i intel·lectuals- de Catalunya, com l’ONCE i Dincat, ha alçat la veu amb un comunicat criticant que aquest canvi terminològic s’hagi fet sense el seu consentiment -representen unes 540.000 persones-, i ho resumeixen amb un lema: “No em canviïs el nom, ajuda’m a canviar la realitat”.
“Segur que hi ha gent amb discapacitat que sí que els agrada el concepte diversitat funcional, però és molt minoritària, la majoria no creiem que sigui la més ajustada. Potser hi ha alguna definició millor, però no creiem que discapacitat sigui estigmatitzador ni ens perjudiqui”, lamenta Antonio Guillén, president de Cocarmi (Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat).
Qui ha impulsat el concepte de diversitat funcional és el Fòrum de Vida Independent, un grup de persones amb discapacitat que es van desmarcar de les entitats que formen part de Cocarmi per la seva manera d’entendre la discapacitat. “Volem canviar el pensament dominant en aquest sector”, recorda Antoni Centeno, membre del Fòrum, creat a l’Estat el 2001 i inspirat en un moviment nascut als països anglosaxons els anys 90. “El Fòrum no té estructura jurídica ni junta directiva, es gestiona a través d’internet i genera discurs teòric”, explica Asun Pié, membre d’aquesta entitat i també professora d’estudis de psicologia i ciències de l’educació de la UOC, a més d’activista pels drets socials. “No volem canviar la paraula sinó el concepte, no volem ser políticament correctes”, argumenta Centeno, que afegeix: “El concepte discapacitat et diu què pots fer i què no de manera individual, sense tenir en compte la comunitat. Per exemple, pots pujar escales? Depèn de si vaig sol o acompanyat”. Segons el Fòrum de Vida Independent, dir que algú és autosuficient és fals, “totes les persones podem fer coses en funció de com s’ha organitzat la comunitat, i amb les persones amb discapacitat passa el mateix”, explica Antonio Centeno.
El concepte diversitat funcional va néixer el 2005, però no ha sigut fins fa un any aproximadament que aquesta paraula ha anat guanyant terreny en el discurs polític d’alguns partits com Podem i Barcelona en Comú, que ja l’estan utilitzant en documents oficials allà on manen, com a l’Ajuntament de Barcelona. Precisament això és el que ha fet alçar la veu a Cocarmi: “Hem esperat si amb el temps passava i, veient que no, hem decidit actuar”, explica Antonio Guillén, el seu president, que culpa, a més, aquests dos partits nous “d’apropiar-se d’aquest concepte i fer-lo servir de manera sistemàtica”. Segons Guillén, aquests partits “estan cometent un error perquè no respecten el que pensem les persones amb discapacitat”.
Des de l’Ajuntament de Barcelona, la tercera tinent d’alcalde i directora de Drets Socials, Laia Ortiz, es defensa: “Som conscients que existeix aquest debat de fons, per això nosaltres utilitzem les dues definicions de manera indistinta”. Ortiz lamenta aquesta confrontació i assegura que “la batalla no ha de ser a partir del llenguatge”. Per a la tercera tinent d’alcalde, no volen “percebre aquest col·lectiu com a persones menys capaces”.
El conflicte entre el col·lectiu de persones amb discapacitat és evident, i no hi ha possibilitat avui de trobar un punt d’acord. De fet, Antonio Centeno, del Fòrum de Vida Independent, dubta que la postura de Corcami contra la diversitat funcional sigui fruit d’una decisió presa democràticament pel col·lectiu. Creu, més aviat, que es tracta d’una decisió de “quatre persones de la cúpula”. Centeno també critica que Cocarmi no reflexioni sobre els motius pels quals “quatre gats sense estructura”, com els anomenen, hagin “aconseguit que aquesta definició hagi calat en el món polític”.
La presidenta de Dincat, una de les entitats que formen part de Cocarmi, Rosa Cadenas, intenta ser comprensiva: “Entenc que s’ha fet a fi de bé, per treure la paraula discapacitat, però el que nosaltres sempre hem demanat és que parlin de nosaltres com a persones amb discapacita t, però no amb diversitat funcional. El nom mateix de Dincat és un exemple de com evoluciona el llenguatge: va néixer el 2010 hereva de l’antiga APPS, Associació Pro Persones Subnormals. Però APPS va canviar fa temps el significat de les seves sigles, i durant molt de temps es deien APPS Federació Catalana Pro Persones amb Discapacitat Intel·lectual. El 2010 van poder deixar enrere també l’acrònim d’APPS.
Eleccions a l’Institut Municipal del sector
Una de les espurnes que ha fet saltar Cocarmi per denunciar l’ús excessiu de diversitat funcional ha sigut la campanya de promoció de les eleccions al consell rector de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, on l’ús d’aquesta nova definició és habitual. Les eleccions seran el 2 de juliol, però també es podrà votar per correu o internet -sempre que s’hagin inscrit abans del 6 de maig- i s’escolliran els 10 representants dels diferents col·lectius de persones amb discapacitat -física, auditiva, visual, intel·lectual i trastorn mental-. S’han presentat 10 candidatures integrades per 15 persones. Aquest consell rector és qui defineix i coordina les actuacions municipals per garantir els drets i la millora de la qualitat de vida d’aquest col·lectiu.
A Barcelona hi ha empadronades 130.000 persones amb una discapacitat acreditada -un 8% dels barcelonins-, que formen part del cens amb dret a vot. Feia 5 anys que no es convocaven eleccions per escollir nous representants al consell rector d’aquest Institut Municipal.