Dirigir la ciutat des de la pantalla

BarcelonaSona a tòpic –i ho és–, però tota crisi ofereix alguna oportunitat. Al govern municipal de Barcelona volen que tots els operatius que s'han posat en marxa per evitar la propagació del coronavirus "hagin vingut per quedar-se" i que serveixin, per exemple, per fomentar el teletreball i flexibilitzar les jornades. Que s'accelerin els canvis en un àmbit, el laboral, on sempre costen. Aquests dies l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, lidera el discurs des de casa i la gerent municipal, Sara Berbel, comanda la situació, també des del seu ordinador. Totes dues estan confinades per haver estat en contacte amb alguna persona que va donar positiu per coronavirus, com també ho estan cinc regidors més. I dijous ja van participar en una inèdita comissió de govern a distància. El comitè de coordinació i seguiment per avaluar l'evolució del Covid-19 també s'ha reunit, puntual, cada dia a les nou del matí amb els integrants projectats en pantalles. Alguns intervenien des de casa seva i altres des de dependències municipals, però separats. Només es permet que sis persones estiguin reunides i, si ho estan, la distància entre elles ha de ser de dos metres.

"Aquesta crisi, que es gravíssima des del punt de vista sanitari, ens ofereix l'oportunitat de reorganitzar el sistema de treball i no l'hem de deixar escapar", defensa la gerent municipal, que és una de les cares projectades en totes aquestes reunions. La líder visible de la situació al consistori –amb el permís de les intervencions de l'alcaldessa– és la regidora de Salut, Gemma Tarafa, que és qui fa les compareixences diàries i és una cara més en aquesta pantalla fragmentada de les reunions telemàtiques.

El govern de Colau vol que els canvis en la manera de treballar, que ara venen obligats per l'imperatiu de confinar-se, suposin una sacsejada d'hàbits a més llarg termini i permetin, per exemple, reduir desplaçaments i millorar la conciliació entre la vida laboral i familiar. "Que serveixi per imposar els canvis que no hem sigut capaços d'imposar-nos abans", defensa Laia Bonet, presidenta de l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI), que és l'ens que ha redoblat els esforços per facilitar el teletreball i que ha habilitat, per exemple, 4.500 accessos remots perquè els treballadors que ho necessiten puguin accedir als seus ordinadors. "Si veiem que en calen més, n'habilitarem més", avança Bonet, que assegura que molts treballadors poden treballar des del seu correu electrònic i fent videoconferències.

Berbel afegeix, en aquest punt, que això serà possible sempre que sigui una responsabilitat compartida entre homes i dones i no una mostra més del sostre de vidre per a elles, sovint forçades a teletreballar. "Necessitem que sigui paritari", defensa la gerent, una de les principals comandants de la maquinària municipal. Es tracta d'un engranatge que implica uns 15.000 treballadors, que ara, en la majoria dels casos, treballen a distància –ja ho fan el 88%–, des de casa. Només estan cridades a acudir físicament als seus llocs de feina les persones de sectors considerats essencials i que fan tasques que no poden fer a distància. I aquí hi ha des de bombers fins a policies, treballadors socials o les 625 persones que surten cada dia a netejar. L'objectiu: garantir els serveis bàsics. I també garantir que la ciutat no s'atura i es paguen els proveïdors i les nòmines.

Dividits en equips

Entre els treballadors que han de mantenir la feina presencial s'han fet equips per evitar que si hi ha un contagi tothom quedi bloquejat i cada gerència municipal ha dissenyat el seu propi pla de contingència davant d'aquesta crisi per veure com es distribuïen els efectius. A partir d'aquesta fotografia, s'acabarà de perfilar l'operatiu.

El consistori ha tancat totes les oficines d'atenció al públic, però les que algunes ofereixen serveis essencials, com els punts d'atenció al ciutadà o les oficines d'habitatge, per exemple, funcionen de manera telemàtica. També s'ha decretat que les obres públiques quedaven suspeses, cosa que representa, tenint en compte només les que són d'iniciativa municipal, una cinquantena d'obres, que van des dels túnels de les Glòries fins a l'enllumenat públic.