La directora de R+D d’Hipra: “Nosaltres no som Pfizer, hem tirat molt de recursos interns”

GironaAquesta tardor serà determinant per al futur de la farmacèutica gironina Hipra. Té entre mans una vacuna contra el covid que, segons els estudis que han mostrat els seus responsables, presenta diversos avantatges respecte a les solucions que ja hi ha al mercat: es pot conservar en una nevera normal –i no cal ultracongelar-la com les d'ARN–, proporciona una immunitat superior i durant més temps i provoca menys efectes secundaris. Tot i això, en termes de vacunació, continua pendent un repte sobre la taula: igualar els nivells de protecció a tot el món.

Mentre Espanya s’apropa al 90% de població amb la pauta completa, hi ha països com Haití o Papua Nova Guinea que no arriben ni al 3%. ¿Podrà la solució d’Hipra revertir aquesta desigualtat? “Tenim la ferma voluntat que la vacuna arribi a tot arreu. Trobarem la manera que tots els països que vulguin fer-la servir ho puguin fer”, assegura la directora de R+D, Èlia Torroella.

Un dels secrets més ben guardats de la pandèmia és el preu que els diferents estats han pagat per les injeccions, malgrat que s'hi han invertit diners públics. Torroella indica que no pot revelar el cost del preparat gironí per la confidencialitat dels contractes, però apunta que serà “molt més competitiu en preu que les vacunes d'ARN”. Pel que ha transcendit fins ara, i ha recollit l'Unicef en una pàgina web, a Europa s'haurien pagat entre 12 i 21 euros per cada dosi de Pfizer i Moderna. 

El passat mes de febrer una vintena d’organitzacions –entre les quals Amnistia Internacional, Oxfam Intermón i Médicos del Mundo– van demanar al govern espanyol que, donat que havia destinat gairebé 15 milions a la vacuna d’Hipra, demanés a la farmacèutica que oferís una llicència sense exclusivitat, perquè estigui a disposició de tots els fabricants.

La responsable d’Hipra puntualitza que, dels 14,7 milions que van rebre a través del Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI), 10,5 són en forma de préstec i 4,2 com a subvenció. “Nosaltres no som Pfizer, no tenim els recursos que ells tenen. Per tant, hem tirat moltíssim de recursos interns, i la major part dels diners rebuts Hipra els haurà de tornar”, exposa. Torroella afegeix que, quan es van desenvolupar les primeres vacunes, països com els EUA i Alemanya van destinar molts diners a fons perdut per desenvolupar els preparats. Inclosa la Unió Europea, que va avançar els diners de les futures compres en un format conegut en anglès com a advancement agreement. “En el nostre cas no serà un contracte d’advance agreement, serà un altre tipus de contracte. I agraïm molt els préstecs que ens han donat, perquè ens està costant molt la recerca”, subratlla la directiva. 

De fet, no només ha canviat la tipologia de contractes que proposa Europa a les farmacèutiques. També s’han ampliat les dades i requisits que exigeix l’Agència Europea de Medicaments abans d’aprovar les vacunes. Això ha provocat que Hipra hagi hagut de retardar els seus plans: comptaven rebre el seu aval a l’estiu, però probablement no arribarà fins a la tardor. “Quan vam començar el procés per desenvolupar la nova vacuna, vam assumir que ens demanarien les mateixes dades que van demanar amb les primeres, i hi ha algunes coses que vam assumir que les podríem entregar a posteriori. Però ens les han demanat ara”, aclareix Torroella, que tot i això deixa clar que les dades obtingudes “són boníssimes”: “Si no fos així, ja hauríem parat i hauríem dit que no val la pena lluitar”. I és que, segons la responsable, el desenvolupament de la vacuna contra el covid és la inversió “més gran” que ha fet Hipra en més de mig segle d’història, “posant maquinària i infraestructura dedicada només a aquesta nova divisió”. És més, la farmacèutica es dedicava exclusivament a la salut animal i va ser amb la crisi del coronavirus que va engegar la línia d’humana. 

Una desena d'estudis clínics en marxa

La vacuna d’Hipra està feta de proteïna recombinant, una fórmula que fa anys que es fa servir en altres tipus de solucions. Per comprovar la seva eficàcia i seguretat en diferents perfils de persones, la farmacèutica té engegats o planificats una desena d’estudis clínics que duren aproximadament un any. D’una banda, els que pertanyen a les fases 1, 2b i 3, que serveixen per analitzar la seva capacitat de resposta com a dosi de reforç en persones que han rebut altres preparats anteriorment. Així mateix, a principis de setembre estudiaran com actua la seva solució com a quarta dosi en persones que han rebut la tercera d’Hipra. I a partir de la tardor encetarà la part d’investigació pediàtrica per franges: primer els joves d’entre 12 i 18 anys, després de 5 a 11 anys i, finalment, per sota dels 5. A més, en farà una altra amb nens i adolescents immunodeprimits. “Es faran de manera seqüencial, no totes de cop”, especifica la directiva.

Però aquestes investigacions no són les úniques que hauran de fer. Hi ha països de Llatinoamèrica i Àsia que, segons Torroella, estan interessats en adquirir la seva vacuna, però en alguns la població va rebre les primeres dosis de les solucions xineses o russes. “És una tipologia de vacuna que encaixa perfectament darrere de qualsevol plataforma. Una altra cosa és que calen dades, i ja arribarà un dia que les tindrem. Quan en tinguem l’ocasió, perquè es puguin utilitzar en aquests països, ampliarem la informació sobre com funciona la nostra vacuna darrere les vacunes xineses o russes”, afegeix la directora de R+D, que mira amb entusiasme i responsabilitat l'etapa que engegaran després de l'estiu, que marcarà el seu futur com a farmacèutica.