El director de la policia: "No hi ha ingerències polítiques. El cessament d'Estela és per discrepàncies en la feminització del cos"

BarcelonaFeminització. Aquesta és una de les primeres paraules que va pronunciar Joan Ignasi Elena quan va ser nomenat conseller d’Interior. Ja va ser una de les paraules amb les quals es va justificar el cessament del major, Josep Lluís Trapero, i ara també és el principal argument públic per haver destituït dilluns Josep Maria Estela com a comissari en cap. Per a la conselleria, Estela no acabava de compartir aquest objectiu, prioritari per al departament, vistos els últims esdeveniments. Aquest dimarts, el director de la Policia, Pere Ferrer, ha afirmat en declaracions a Catalunya Ràdio que el fins ara cap del cos no estava “alineat” amb la fita de la feminització després que divendres, en una reunió amb Elena, defensés ascendir quatre homes i només dues dones a comissari, mentre que la proposta d’Elena era de quatre dones i dos homes. El moment, molt tens, va ser un “punt d’inflexió”, en paraules de Ferrer, que no nega que la decisió “l’entristís”, però és “el que s’havia de fer”.

“És obvi que la situació no és la desitjable i hi ha marge de millora”, ha admès també aquest dimarts la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, que fins al 2021 va ser cap de comunicació dels Mossos. Poc després ha refermat que el president Aragonès manté la confiança en Elena el mateix dia que partits com el PP o Vox hagin demanat la dimissió d’Elena, i el líder del PSC, Salvador Illa, no hagi descartat la seva reprovació. La sessió de control d'aquest dimecres al Parlament serà un bon termòmetre.

Si dilluns Estela va marxar amb el cap baix de la conselleria d’Interior, aquest dimarts ha entrat ovacionat pels treballadors del seu nou lloc de treball: la comissaria de Lleida. Estela, nou cap de la regió policial de Ponent, ha sigut aplaudit pels treballadors, la majoria d'ells no uniformats.

Abans i tot de ser cessat, Estela va rebre el suport del sindicat de comandaments (SICME), que en un dur comunicat van avisar que no entendrien el seu cessament. Després de reunir-se aquest dimarts amb el conseller i Ferrer, però, el SICME ha rebaixat el to. Després d'escoltar els arguments d'Interior, consideren que la decisió ha sigut conseqüència "d'una relació professional amb disparitat d'opinions" i reiteren que el cessament "anava en contra de l'estabilitat".

Alhora, però, desitgen sort a Sallent i reconeixen la nova prefectura: "De ben segur que treballaran amb la dedicació i vocació de servei que sempre han demostrat". També agraeixen la tasca d'Estela i asseguren que han aconseguit un compromís d'estabilitat per part d'Interior. Fonts del departament valoren positivament la trobada pel canvi de to del sindicat. D'altra banda, però, la portaveu de SAP-FEPOL, Imma Viudes, ha criticat en declaracions a TV3 que tot està fent "molt mal" a la institució. També el portaveu d’USPAC, Albert Palacio, critica que s'està "destrossant" el cos.

Crisi interna

Tot i que la feminització és el motiu del conflicte en públic, de portes endins el cessament té molts més detonants. La crisi interna als Mossos fa mesos que es cou i el juny passat va esclatar quan Estela va posar el seu càrrec a disposició d'Elena i va dir que ell i Sallent no podien seguir treballant braç a braç, que era l'un o l'altre. No s'entenien, i Estela tenia la sensació que Sallent el sobrepassava quan tocava parlar amb polítics. En aquest punt, Ferrer ha fugit d'estudi en l'entrevista. A la pregunta de si el comissari en cap va posar el seu càrrec a disposició, Ferrer ha contestat que "tots els càrrecs estan a disposició del conseller i del president". I sobre l'ultimàtum, ha dit que hi ha hagut "moltes converses" i aquesta pot haver sigut "una més". Estela arriba en aquest punt de no retorn després de notar, segons fonts del seu entorn, que no tenia "capacitat de liderar" ni de "prendre decisions". Ferrer, però, ha negat qualsevol ingerència política i ha reiterat que ni ell ni el conseller ho permetrien. De fet, ha sigut contundent contestant a les paraules de l'exconseller d'Interior Miquel Sàmper, que aquest dilluns va afirmar que hi ha comandaments dels Mossos que "obstrueixen" investigacions: "És molt greu insinuar això, ataca l'honorabilitat".

Una part del cos, però, segons fonts internes, denuncia que darrere els objectius de "rejovenir" i "feminitzar" n'hi ha d'espuris com situar comandaments que acceptin intromissions polítiques i parlen d'unes ingerències que es remunten a l'època del major Josep Lluís Trapero com a cap del cos. Ferrer ha volgut deixar clara la diferència entre "ingerència" i "orientació". Creu que d'orientació política n'hi ha i n'hi ha d'haver, com la feminització del cos, la no aplicació de la llei mordassa, la fi de les pilotes de goma o la jubilació anticipada. Tota la part restant, ha dit Ferrer, està causada per un "soroll mediàtic" que "distreu" i "no ajuda". De fet, ha apuntat que en un principi aquest soroll volia "condicionar" la promoció de comissàries, per a qui veu un rol important en un futur. Amb tot, ha afirmat que la transformació de la policia és "imparable".

En els plans d'Interior hi ha l'aprovació d'un decret de reestructuració dels Mossos al desembre, just quan aquesta fornada de comissàries, entre elles Rosa Bosch, que ja és membre de la Prefectura, podran assumir noves responsabilitats. Hi ha l'opció de nomenar una dona com a cap del cos a finals d'any, però Interior no vol parlar d'interinitat en el substitut d'Estela, Eduard Sallent. "No és temporal, Sallent és comissari en cap", ha dit sobre el que ja va ser cap del cos el 2020. I també ha dit que és una persona "d'una vàlua personal i professional que moltes organitzacions voldrien tenir a prop seu".