Com modificar allò que ens fa humans

BarcelonaPer als humans, evitar les conseqüències de l’atzar i guanyar previsibilitat és un objectiu en ell mateix. Ho és en l’economia, en l’agricultura, en el clima o en l’àmbit social. També en la genètica i el control de les malalties. Així ho explica Tomàs Marquès-Bonet, professor d’investigació ICREA de la Universitat Pompeu Fabra i expert en genètica evolutiva. En un col·loqui organitzat pel museu-monestir de Pedralbes i el diari ARA, i moderat per Antoni Bassas, a l’entorn dels reptes ètics de l’edició genètica, l’expert ha defensat el futur quasi revolucionari de la tècnica CRISPR, guardonada aquest any amb el premi Nobel, alhora que ha advertit de “les múltiples barreres” biològiques que ara mateix en limiten el seu desenvolupament. El col·loqui ha estat introduït pel filòsof Daniel Gamper, professor de la Universitat de Barcelona.

La principal barrera perquè la innovadora tècnica d’edició genètica permeti accelerar la revolució biomèdica que s’està vivint és “la gran complexitat” de la genètica humana. “Sabem llegir el codi genètic però no sabem encara com interpretar-lo amb precisió”, diu com a resum l’investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva de la UPF. En aquestes condicions, “tocar o modificar un gen” és gairebé una temeritat. “No sabem si mirant d’arreglar un problema n’estem provocant un altre”.

Per justificar aquestes apreciacions, Marquès-Bonet ha fet un repàs a nocions bàsiques de la genètica per arribar al que són els grans nombres de l’ADN, la molècula on hi ha escrit el codi de la vida. Ni més ni menys que 3.000 milions de parells de bases químiques escrites a partir de la combinació de només 4 nucleòtids representats per les lletres A,T, C i G. Combinacions d’aquestes lletres determinen els gens, que són les unitats a partir de les quals es formen les proteïnes. Al seu torn, les proteïnes modelen l’activitat biològica de qualsevol ésser viu. Almenys un 40% de les regions del genoma són considerades “complexes” i són en bona part desconegudes, per bé que tenen una funcionalitat ”clara” que poc a poc va emergint. En aquestes condicions “tocar el genoma no és trivial”, insisteix l’expert. “Primer hem de saber què volem modificar i després trobar-ho”. Així i tot, cal assegurar que el sistema no es desequilibri, evitar que “al tocar una part se n’alteri una altra”.

Amb tot, Marquès-Bonet considera que el reconeixement de la tecnologia CRISPR amb el Nobel és merescuda per l’acceleració que provocarà –i que ja està provocant tot i tenir menys de deu anys de vida– en la genètica i en la biomedicina en general, per la capacitat que dona d’aplicar una mena de tisores moleculars per “retallar i enganxar” fragments d’ADN. Està disgustat, però, per la manca de reconeixement a altres científics que han contribuït al seu desenvolupament, particularment Francis Mojica, de la Universitat d’Alacant, que va ser el primer a identificar aquest mecanisme com un sistema de defensa de bacteris per protegir-se de l’atac de virus. “Caldria revisar els Nobel”, especialment quan l’autoria és tan coral, defensa.

Respecte a les qüestions ètiques, l'investigador recorda que els límits els ha de marcar la societat i que hi ha consensos ara com ara ben establerts. Per exemple, no aplicar aquesta o altres tècniques per alterar les línies germinals o per millorar l’espècie humana. Sí que és partidari, en canvi, d’aplicar-les quan es tracta de malalties incurables o que comprometen seriosament la qualitat de vida. Defuig també el debat sobre si de la seva aplicació en sorgiran organismes modificats genèticament i planteja que aquesta tecnologia “arribi a tothom”, inclosos els països amb pocs recursos.